-
La fundació de Roma es va produir quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber. Aquesta posició geogràfica facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç fluvial i terrestre, perquè es trobava en un encreuament de les rutes comercials que unien els territoris del nord i del sud de la Península.
Roma va es va convertir en l'estat més poderós d'Occident. -
Roma, al principi de la seva història, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. No obstant això, en alguns assumptes era aconsellat per un Senat.
-
Durant la dominació etrusca, Roma es va convertir en una ciutat pròspera i poderosa i va créixer en extensió i nombre d'habitants. Amb el temps, el descontentament davant la dominació etrusca va augmentar i, com a conseqüència, l'any 509 aC es va produir una gran revolta popular. Aquesta revolta va provocar l'expulsió de l'últim rei etrusc —Tarquini «el Superb»— i la instauració de la República. -
La República va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat. La República romana va consolidar el seu poder al centre d'Itàlia, sotmetent i unificant als altres pobles itàlics, i enfrontant-se a les polis gregues del sud de la península.
-
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 aC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 aC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà.
-
La primera guerra púnica va ser la primera guerra entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a. C. La guerra va durar 23 anys, disputada per dues potències que van lluitar per la supremacia. Les guerres es van lliurar principalment a l'illa mediterrània de Sicília i les seves aigües circumdants, i també al nord d'Àfrica. Després d'immenses pèrdues materials i humanes a tots dos bàndols, els cartaginesos van perdre la guerra. -
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC. C.
Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors i va consistir principalment al setge romà a la ciutat de Cartago, portant finalment a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants. Va acabar així l'existència de Cartago com a nació independent. -
August va ser un home d'estat i líder militar romà que va ser el primer emperador de l'Imperi Romà. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història. El seu regnat marcà l'inici d'un període de pau relativa conegut com a Pax Romana, durant el qual els romans gaudiren de més de dos segles sense conflictes importants tot i les constants guerres expansionistes a les fronteres de l'imperi i la guerra civil.. -
L'Imperi va ser el tercer període de la civilitzacio romana caracteritzat per una forma de govern autocràtica. Al seu apogeu va controlar un territori molt extens. A causa de la seva extensió i durada, les institucions i la cultura romana van tenir una influència profunda i duradora en el desenvolupament del llenguatge, la religió, l'arquitectura, la literatura i les lleis al territori que governava.
-
En el moment de màxima expansió, el territori dominat pels romans s'estenia, de nord a sud, des de les illes britàniques, el Rin i el Danubi fins al desert del Sàhara i, d'oest a est, des de la península Ibèrica fins a Mesopotàmia. -
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. -
Els motius que van desembocar en la caiguda de l’imperi d’Occident són tant interns com externs, i se sol acceptar que tenen la seva primera manifestació en la crisi de mitjan segle III dC, durant el període d’anarquia, moment en què acaba l’etapa coneguda com a Alt Imperi i s’inicia el Baix i que coincideix amb la primera vegada que uns bàrbars, els francogermànics, depassen el limes o frontera i arriben en les seves incursions fins al cor de l’Imperi.
