-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum , ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà..
-
al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal).- Monarquia (753-509 aC)
- República (509-27 aC)
- Imperi (27 aC - 476 dC)
-
753-717 aC -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels
ancians de les famílies més importants.
- Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc: -
Numa Pompili 717-672 aC -
Tul·li Hostili 672-640 aC -
Ancus Marci 640-616 aC -
Tarquini I 616-578 aC -
Servi Tul·li 578-534 aC -
Tarquini II el Superb 534-509 aC -
Divisió del poder en 3 institucions: -Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
-Comicis Curiats:
-Comicis Tribunats:
-Comicis Centuriats: Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualmen Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental
-
Els lliures i els esclaus.
Els homes lliures podien ser ciutadans o estrangers. Els privilegiats
El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. Els artesans i els comerciants
S'agrupaven en associacions professionals i celebraven junts les festes i els oficis religiosos. La plebs
Per sota dels privilegiats hi havia la plebs, formada per una gran massa de pagesos i assalariats urbans. -
El fill adobtiu de Juli Cesar mata al seu "pare" tomant TOTS els poders civils.
-
Aquest va ser el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles, les lleis, els déus, l’art...
-
Jesùs de nazared aquesta religió, amb aquests objectius:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
Al principi estaba proheibit pero 313 dC l’emperador Constantí la va legalitzar i al 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial. -
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici. -
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient). -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident.