-
Alexandre el Gran és un dels conqueridors més grans de tots els temps. Gràcies a la seva ambició de poder va conquistar al voltant de cinc milions de quilòmetres des de Grècia fins a Afganistan, va ser nomenat senyor d'Àsia i faraó d'Egipte. Però amb el temps, l'ego es va apoderar d'ell i es va convertir en un tirà assassí. Després d'això les seves tropes es van negar a avançar més i va tornar a Pèrsia. Finalment, es va instal·lar a Babilònia i va morir amb 33 anys de causes encara desconegudes.
-
Després de les guerres del Peloponès, totes les polis es van dividir i això ho van aprofitar els Macedònics. Filip II les va conquerir i el seu fill, Alexandre el Gran, va estendre l'imperi fins a l'Orient. Quan va morir, el seu imperi va quedar dividit entre els seus generals i aquests, es van convertir en reis dels diferents regnes Hel·lenístics.
-
Diàdocs és una paraula derivada del grec clàssic que significa "successor". És el nom donat als generals successors d'Alexandre el Gran que, després de la seva mort en l'any 323 aC, van lluitar, durant 20 anys, per repartir-se l'imperi de Macedònia.
-
El desviament per Ptolemeu del comboi funerari d'Alexandre el Gran, amb tot el seu valor simbòlic, així com la immediata annexió de Cirene, van tenir un fort impacte. Aquests esdeveniments d'Egipte van preocupar a Pérdicas i donen lloc a la primera gran crisi després del regnat d'Alexandre.
-
Aviat va esclatar de nou la guerra. Antípatre no tenia confiança en el seu fill Cassandre, així que havia nomenat a Poliperconte com el seu successor en la regència de Macedònia. Llavors va esclatar la guerra civil entre Cassandre, recolzat per Antígono i Ptolomeu, i Poliperconte.
-
Olímpia fa assassinar a Filip III pels seus soldats tracis, obliga a Eurídice a suïcidar-se i fa executar a Nicanor, el germà de Cassandre. Aquest, reacciona amb rapidesa i posa un setge a Pidna, on està Olímpia. La ciutat es rendeix i Cassandre, que tem la influència de la reina mare, la fa assassinar i s'apodera d'Alexandre IV i de Roxana. D'ara endavant, es comporta com un rei sense títol. A més, s'uneix a la dinastia d'Alexandre, en casar-se amb Tessalònica, una de les filles de Filip II.
-
A Àsia, fins al 313 aC, els combats es limiten a un enfrontament entre Antígon i Ptolomeu. Ptolomeu confia la seva flota a Seleuc, que porta a Xipre i Àsia Menor. Per Antígon, aquest període és favorable, tot i que la presa de Tir no li permet accedir a Egipte. Decideix llavors apoderar-se de l'Àsia menor, mentre que mana als seus nebots, Telesfor i Polemó desembarcar a Grècia.
Llavors, Seleuc franqueja en 312 aC els territoris controlats per Antígon, i obre un tercer front de batalla. -
L'imperi selèucida va ser un imperi hel·lenístic, és a dir, un estat successor de l'Imperi d'Alexandre el Gran. L'Imperi selèucida es centrava al Pròxim Orient, i en l'apogeu del seu poder incloïa Anatòlia central, el Llevant, Mesopotàmia, Pèrsia, l'actual Turkmenistan, Pamir i algunes zones de Pakistan. Va ser un centre de cultura hel·lenística on es mantenia la preeminència dels costums grecs.
-
Ptolemeu reprèn la iniciativa en el mar Egeu, on envia a Leònides a apoderar-se de Silícia. La reacció d'Antígon és ràpida: recupera Frígia i venç a Leònides.
Després, Ptolomeu arriba a un acord amb Antígon. Les illes son recuperades per Antígon i la Grècia continental per Ptolemeu.
La retirada de Ptolomeu de Grècia continental deixa via lliure a Antígon. Aquest fa construir una nova flota, entra a Atenes, expulsa el governador i proclama de nou la llibertat de les ciutats gregues. -
La Lliga de Corint (originalment la Lliga Hel·lènica) era una federació dels estats grecs creada pel rei de Macedònia, Filip II, després de la batalla de Queronea en 338 a. C.
La Lliga de Corint, en un principi, tenia el propòsit de preservar i garantir la pau general, encara que després va resultar una aliança amb el propòsit d'envair Pèrsia i de venjar la profanació dels santuaris grecs durant les Guerres Mèdiques. -
La batalla d'Ipsos va ser una batalla d'elefants que va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) al 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs.
Va ser guanyada per les forces aliades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia), enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia. -
El regne de Ponto va ser un Estat de l'Antiguitat fundat l'any 291 aC per Mitrídates I, durant el període hel·lenístic. Estava localitzat al nord-est de la península d'Anatòlia a la costa del mar Negra, entre els rius Fasis i Halys. Es considera un estat hereu de la cultura persa, però amb una contínua influència de la cultura hel·lènica a causa de les colònies gregues i de les relacions amb els seus veïns del regne de Pèrgam i l'Imperi seléucida.
-
El Regne de Pèrgam va ser un estat de l'antiguitat, situat a l'oest de la península d'Anatòlia, actual Turquia. Amb capital a la pròpia ciutat de Pèrgam. El Regne va ser creat després de la mort d'Alexandre el Gran i desaparegut quan es va llegar a la República Romana. Els grecs de la costa eren grecs jonis, a l'interior hi havia poblacions d'origen brego i possiblement altres pobles d'origen anatoli.
-
La batalla de Corint va ser un enfrontament militar amb República romana en el 146 aC que va resultar amb la destrucció absoluta de l'estat grec de Corint, famós per les seves fabuloses riqueses.
-
Sila va anar a atacar Atenes, el que era un problema, ja que els Murs Llargs, que connectaven el port de Pireu i Atenes estaven en ruïnes, per la qual cosa, va haver de assetjar les dues ciutats per separat.
-
Mitridates VI Eupator també esmentat com Mitridates el Gran, fou rei de Pont del 121 aC al 63 aC.
La seva ànsia per ampliar els seus dominis el va fer entrar en disputa amb Roma. Després de tota una vida guerrejant, en veure que havia perdut el suport d'un fill seu, rei dels escites, es va enverinar, però com que havia acostumat el seu cos al verí, aquest no va fer efecte i va ordenar a un dels seus mercenaris que el matés. Finalment, el mercenari el va matar amb la seva pròpia espasa. -
La segona batalla naval d'Àccium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. Va tenir lloc davant el golf d'Ambròsia, a la costa jònica de Grècia i el promontori d'Àccium. La batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleòpatra
