-
Period: to
Edat contemporània
-
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, va ser una sublevació militar amb elements civils que va tenir lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Period: to
Sexenni Democràtic
És un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. -
Insurrecció federalista de 1869
La insurrecció federalista de 1869 fa referència als aixecaments provocats pels federalistes intransigents durant els mesos de setembre i octubre de 1869 arreu de l'estat espanyol, però amb fort ressò a Catalunya, País Valencià, Aragó, Andalusia i Madrid. -
"El Estado Catalán"
El Estado Catalán va ser un diari en castellà publicat a Barcelona (1869-1872) pels dirigents republicans catalans Valentí Almirall i Llozer i Gonçal Serraclara i Costa. Continuació d'El Federalista (octubre del 1868 - juliol del 1869), va canviar el nom per a destacar la seva defensa aferrissada del pacte de Tortosa de maig de 1869 i s'oposà al diari La Razón, portaveu dels republicans no federals. -
Pacte de Tortosa
El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa va ser un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó que va sorgir arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869. L'elecció de Tortosa es va deure al fet que està situada al centre de l'antiga Corona d'Aragó. -
Constitució espanyola de 1869
Va ser la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. Aquesta nova constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època. -
Pronunciament de Sagunt
Va ser un pronunciament fet pel General Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874) -
Period: to
Restauració borbònica
Període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Constitució Espanyola de 1876
Promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional. -
Tractat de París (1898)
El Tractat de París de 1898 -signat el 10 de desembre de 1898- va acabar la Guerra Hispano-estatunidenca i mitjançant el qual, Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines, Guam i Puerto Rico van ser oficialment lliurades als Estats Units per 20 milions de dòlars. -
Tancament de Caixes
El Tancament de Caixes va ser una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. -
La crisi del civilisme
Junceda publicà en el setmanari Cu-cut! una vinyeta on es satiritzava l'exèrcit espanyol a causa de les seves constants derrotes. Com a resultat, la guarnició de Barcelona assaltà la seu d'aquesta revista i també la de La Veu de Catalunya. La resta de guarnicions de l'Estat hi donaren suport en comptes de denunciar-lo. -
Period: to
La dictadura de Primo de Rivera
Règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. -
Cop d'estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. -
Directori militar de Primo de Rivera
Constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera. Institució integrada exclusivament per militars (vuit generals i un contraalmirall) que sota la presidència del general Primo de Rivera havia d'assessorar-lo en les funcions de govern i en la promulgació dels decrets que tindrien força de llei. -
Unión Patriótica
Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic. -
Directori civil de Primo de Rivera
Constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. Es va dir així pel nom que va rebre el govern nomenat per Miguel Primo de Rivera el desembre de 1925 i que va substituir el Directori militar que havia ocupat el poder des del triomf del cop d'estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. -
El desembarcament a la badia d'Alhucemas
Va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial. -
Bienni Reformista
Ja plenament de manera democràtica apareix l'anomenat bienni reformista (14 d'abril de 1931 - novembre de 1933), durant el qual el govern republicà socialista de Manuel Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar l'estat. -
Period: to
Segona República Espanyola
Règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco). -
Eleccions generals espanyoles de 1931
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.
Com a resultat la majoria de les esquerres en el Parlament va donar lloc al denominat "bienni reformista" entre els anys 1931 i 1933. -
Constitució espanyola de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Bienni Conservador
Seguidament del bienni reformista, va venir el bienni conservador (19 de novembre de 1933 - 1 de març del 1936), també conegut com el Bienni Negre, en el qual el govern del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, recolzat des del parlament per la dreta catòlica de la CEDA, va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior. -
Front Popular
L'última etapa republicana prèvia a l'inici de la Guerra Civil va ser l'anomenat Front Popular, coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de 1936 i que es mantingué fins a l'esclat del cop d'estat del 18 de juliol del 36. -
Period: to
Guerra Civil espanyola
Conflicte armat entre forces republicanes i les forces franquistes. -
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
La Catalunya anarquista o Catalunya revolucionària va ser la part de Catalunya controlada per milícies anarquistes, sindicats obrers i partits durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, des del fallit cop d'Estat i la conseqüent revolució social el 1936 fins a la fi del conflicte l'any 1939. -
El fracàs del cop d'Estat
El dia 19 de juliol, Franco va volar al Marroc per prendre el control l'Exèrcit colonial d'Àfrica. El general monàrquic José Sanjurjo, figura visible de la rebel·lió, va morir en un accident d'avió el 20 de juliol. La revolta, pensada per ser un cop d'estat ràpid, va fracassar a moltes ciutats. -
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya va ser un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó. -
Batalla de Bilbao
La batalla de Bilbao es va produir la primavera de 1937, durant la Guerra Civil espanyola.
Per evitar la caiguda de Biscaia en mans dels insurrectes, el govern basc va aixecar el denominat Cinturó de Ferro, una línia defensiva estàtica, destinada a la defensa de Bilbao, i que després del bombardeig del 4 de gener de 1937, la venjança dels republicans va acabar amb 225 presoners feixistes morts. -
Period: to
Franquisme
Règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde. -
Democràcia orgànica
La democràcia orgànica va ser l'autodenominació del règim polític dictatorial imposat pel general Franco des de l'any 1942 fins a l'època de la transició democràtica. No acceptava el sufragi universal, ni els partits polítics. Imposà un sindicat vertical únic, que incloïa els obrers, els patrons i totes les branques de la producció. -
Pacte de Madrid (1953)
El pacte de Madrid o Convenis hispans-nord-americans de 1953, signats el 26 de setembre de 1953 al Palau de Santa Cruz per Espanya i els Estats Units, va posar fi a l'aïllament virtual de l'Espanya franquista, encara que els Aliats de la Segona Guerra Mundial i gran part de la resta del món es van mantenir hostils al que consideraven com un règim feixista simpatitzant de la causa nazi i establert amb l'ajuda de l'Eix. -
Independència del Marroc
Espanya va reconèixer la independència del Marroc el 7 d'abril de 1956, a excepció de les ciutats de Tarfaya i Sidi Ifni, que va tornar en el 1958 i 1969 respectivament, i de les províncies sahrauís, que va mantenir sota el seu domini, també amb l'ajuda de Francia. -
Assassinat de Carrero Blanco
L'assassinat de Carrero Blanco, també conegut pel seu nom en clau «Operación Ogro», va ser perpetrat pel grup armat ETA el 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco, el llavors president del govern d'Espanya durant la Dictadura franquista. L'assassinat va provocar un profund impacte en la societat espanyola de l'època, ja que suposava el major atac contra el règim franquista des del final de la Guerra civil espanyola el 1939. -
La mort de Franco
El 20 de novembre de 1975 va ser el dia en què va morir el general Franco. S'acabava així una dictadura de 36 anys que va seguir a altres tres de cruenta guerra civil. Carlos Arias Navarro, llavors president del Govern, va anunciar en televisió a tots els espanyols la mort del dictador. -
Period: to
La trancisió democràtica
Transició entre la fi de la guerra civil i la mort de Franco i la instauració d'un nou govern. -
Nou president del govern
El juliol del 1976 va ser nomenat nou president del govern Adolfo Suárez, un polític oberturista que va iniciar el camí legal per desmantellar el franquisme. -
Llei per a la Reforma Política
El 1976 es va aprovar la Llei per a la Reforma Política, que establia la sobirania popular i unes Corts elegides per sufragi universal. -
Primeres eleccions lliures
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977. Eren les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista. Quaranta-un anys després de les últimes eleccions generals a Espanya del 1936 tornava a decidir el seu destí a les urnes. El partit més votat va ser la UCD i Adolfo Suárez serà nomenat president del govern. -
La Constitució del 1978
Elaborada i aprovada per les Corts, va ser ratificada en referèndum, el 6 de desembre de 1978 i va entrar en vigor el 29 de desembre esdevenint la novena constitució de l'Estat espanyol. -
El cop d'Estat del 23-F
Davant la crisi d’UCD, els socialistes van promoure una moció de censura contra Suárez va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Calvo Sotelo. Però el 23 de febrer de 1981, mentre es desenvolupava al Congrés la investidura del nou president, es va produir un intent de cop d'estat que pretenia restringir la democràcia. El tinent coronel Tejero va ocupar la cambra i va mantenir segrestat el govern durant gairebé tot un dia.