-
600 BCE
Tales de Milet, descubrimient de les propietats del Ámbar.
El filòsof grec Tales de Milet observe que, fregant una vareta d'ambre amb una pell o amb llana, podia atraure cossos xicotets. També havia observat que si la fregava molt de temps podia causar el salt d'una espurna. -
310 BCE
Teofrast, explicació de propietats estàtiques.
Així, s'entén que Teofrast desenrotllara nombrosos teoremes per a la lògica proposicional, a més de la doctrina dels sil·logismes hipotètics i la lògica modal, amb la qual cosa hauria constituït el punt d'inflexió entre la lògica aristotèlica i l'estoica. -
William Gilbert, estudi del imas.
Complint l'encàrrec de la reina Isabel I d'Anglaterra d'estudiar el funcionament de la brúixola, Gilbert va descobrir que el magnetisme estava relacionat amb l'atracció que l'ambre exercia sobre objectes xicotets en fregar-se. Gilbert va encunyar per a aquest fenomen el terme “electricitat”, del grec elektron, “ambre” -
Otto von Guericke, fisico Aleman
va ser un físic alemany nascut en Magdebur- go. Va estudiar dret en les universi- dades de Leipzig i Jena i matemáti- cas en Leiden. Dels seus estudis sobre el buit va concloure que este admetia la propagació de la llum però no la del so. -
Stephen Gray, els efluvis.
El físic anglés Stephen Gray després de molts experiments, va ser el primer a transmetre electricitat a través d'un conductor. En els seus experiments va descobrir que perquè l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell la va dir, poguera circular pel conductor, que havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment va estudiar altres formes de transmissió i, juntament amb altres científics, va classificar els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. -
Pieter Van Musschenbroek, la botella de Leyden
El físic neerlandés Pieter van Musschenbroek, que treballava en la Universitat de Leiden, va efectuar una experiència per a comprovar si una botella plena d'aigua podia conservar càrregues elèctriques. Esta botella consistia en un recipient amb un tap al qual se li travessa una vareta metàl·lica submergida en el líquid. -
William Watson, la corrent eléctrica
Sir William Watson, metge i físic anglés, va estudiar els fenòmens elèctrics. Va realitzar reformes en la botella de Leyden agregant-li una cobertura de metall, descobrint que d'aquesta manera s'incrementava la descàrrega elèctrica. Va demostrar que una descàrrega d'electricitat estàtica és un corrent elèctric. Va ser el primer a estudiar la propagació de corrents en gasos enrarits. -
Benjamin Franklin, el parallamps.
El polifacètic estatunidenc Benjamin Franklin va investigar els fenòmens elèctrics naturals. Fent volar una cometa durant una tempesta, va demostrar que els llamps eren descàrregues elèctriques de tipus electroestàtic. A conseqüència d'aquestes experimentacions va inventar el parallamps. També va formular una teoria segons la qual l'electricitat era un fluid únic existent en tota matèria i va qualificar a les substàncies en elèctricament positives i elèctricament negatives. -
Charles Augustin de Cuolomb, la força entre dos càrregues
El físic i enginyer francés Charles-Augustin de Coulomb va ser el primer a establir les lleis quantitatives de l'electrostàtica, a més de realitzar moltes investigacions sobre magnetisme, fregament i electricitat. Les seues investigacions científiques estan arreplegades en set memòries, en les que exposa teòricament els fonaments del magnetisme i de l'electrostàtica. -
Alessandro Volta, la pila de Volta
El físic italià Alessandro Volta inventa la pila, precursora de la bateria elèctrica. Amb un apilament de discos de zinc i coure, separats per discos de cartó humitejats amb un electròlit, i units en els seus extrems per un circuit exterior, Volta va aconseguir, per primera vegada, produir corrent elèctric continu a voluntat -
Georg Simon Ohm, la llei de Ohm
Georg Simon Ohm va ser un físic i matemàtic alemany que va estudiar la relació entre el voltatge V aplicat a una resistència R i la intensitat de corrent I que circula per ella.Va formular la llei que porta el seu nom , l'expressió matemàtica de la qual és V = I · R. També es va interessar per l'acústica, la polarització de les piles i les interferències lluminoses. En el seu honor s'ha batejat a la unitat de resistència elèctrica amb el nom d'Ohm (símbol Ω), castellanitzada a ohm. -
Joaeph Henry, la inducció electromagnética
El nord-americà Joseph Henry va ser un físic que va investigar l'electromagnetisme i les seues aplicacions en electroimants. Va descobrir la inducció electromagnètica, simultània i independentment de Faraday,obsevant que un camp magnètic variable pot induir una força electromotriu en un circuit tancat.L'experiment d'Henry consistix a desplaçar un segment de conductor perpendicularment a un camp magnètic, la qual cosa produïx una diferència de potencial entre els seus extrems. -
James Clerk Maxwell, les quatre ecuacións de Maxwell
El físico y matemático escocés James Clerk Maxwell es conocido principalmente por haber desarrollado un conjunto de ecuaciones que expresan las leyes fundamentales de la electricidad y el magnetismo así como por la estadística de Maxwell-Boltzmann en la teoría cinética de gases. También se dedicó a la investigación de la visión de los colores y los principios de la termodinámica. Formuló teóricamente que los anillos de Saturno estaban formados por materia disgregada. -
Alexander Graham Bell, el teléfon.
L'escocés-estatunidenc Alexander Graham Bell, científic, inventor i logopeda , es va disputar amb altres investigadors la invenció del telèfon i va aconseguir la patent oficial als Estats Units en 1876.89 Prèviament havien sigut desenvolupats dispositius similars per altres investigadors, entre els qui va destacar Antonio Meucci, que va entaular plets fallits amb Bell fins a la seua mort, i a qui sol reconéixer-se actualment la prelació en l'invent. -
Werner M. von Siemens: locomotora eléctrica
L'enginyer alemany, *Ernst *Werner *von Siemens (1816-1892) va construir en 1847 un nou tipus de telègraf, posant així la primera pedra en la construcció de l'empresa Siemens *AG al costat de *Johann *Georg *Halske. En 1841 va desenvolupar un procés de galvanització, en 1846 un telègraf d'agulla i pressió i un sistema d'aïllament de cables elèctrics mitjançant *gutapercha, la qual cosa va permetre, en la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. -
Thomas Alva Edison, desarrollo de la lámpara incandescente (1879), Menlo Park y comercialización
L'inventor nord-americà Thomas Alva Edison ha sigut considerat com el major inventor de tots els temps. Encara que se li atribuïx la invenció del llum incandescent, la seua intervenció és més aïna el perfeccionament de models anteriors (Heinrich Göbel, rellotger alemany, havia fabricat llums funcionals tres dècades abans) . Edison va aconseguir, després de molts intents, un filament que aconseguia la incandescència sense fondre's: no era de metall, sinó de bambú carbonitzat. -
Westinghouse, el suministro de corriente alterna (1886)
L'inventor i industrial nord-americà George Westinghouse amb l'ajuda del científic croat Nikola Tesla, va dedicar les seues investigacions cap a l'electricitat.
Westinghouse va comprar a Tesla la seua patent per a la producció i transport de corrent altern, que va impulsar i va desenvolupar. Posteriorment va perfeccionar el transformador, va desenvolupar un alternador i va adaptar per a la seua utilització pràctica el motor de corrent altern inventat per Tesla. -
Hermanos Lumière, el inici del cine
A finals del segle XIX diversos inventors van estar treballant en diversos sistemes que tenien un objectiu comú: el visionat i projecció d'imatges en moviment. Entre 1890 i 1895, són nombroses les patents que es registren a fi d'oferir al públic les primeres "tomas de vistas" animades. Entre els pioners es troben els alemanys Max i Emil Skladanowski, els nord-americans Charles F. Jenkins, Thomas Armat i Thomas Alva Edison (kinetoscopio) , i els francesos germans Lumière. -
Maria Salomea Skłodowska-Curie
Els seus èxits inclouen els primers estudis sobre el fenomen de la radioactivitat (terme que ella mateixa va encunyar) ,101112 tècniques per a l'aïllament d'isòtops radioactius i el descobriment de dos elements --el poloni i el ràdio. Davall la seua direcció, es van dur a terme els primers estudis en el tractament de neoplàsies amb isòtops radioactius. -
Albert Einstein, l'efecte fotoelèctric
L'efecte fotoelèctric és l'emissió d'electrons per un material quan se li il·lumina amb radiació electromagnètica. Ja havia sigut descobert per Hertz en, però l'explicació teòrica no va arribar fins que Albert Einstein li va aplicar una extensió sobre els quants de Max Planck. Einstein exposava un punt de vista heurístic sobre la producció i transformació de llum, on proposava la idea de quant de radiació i mostrava com es podia utilitzar aquest concepte per a explicar l'efecte fotoelèctric. -
Vladimir Zworykin, la televisió
L'enginyer rus Vladimir Zworykin (1889-1982) va dedicar la seua vida al desenrotllament de la televisió, l'electrònica i l'òptica. Des de molt jove estava persuadit de que la solució pràctica de la televisió no seria aportada per un sistema mecànic, sinó per la posada al punt d'un procediment que utilitzara els tubs de rajos catòdics. -
Edwin Howard Armstrong, la freqüència modulada (FM)
L'enginyer elèctric estatunidenc Edwin Howard Armstrong va desenvolupar el circuit regeneratiu, que permetia l'amplificació dels febles senyals de radi amb poca distorsió. Després, va desenvolupar el circuit superheterodino, que va donar un gran impuls als receptors d'amplitud modulada (AM). Va desenvolupar també el sistema de radiodifusió de freqüència modulada (FM) que, a més de millorar la qualitat de so, va disminuir l'efecte de les interferències externes sobre les emissions de ràdio. -
Ordinadors, la primera computadora
La primera computadora electrònica funcional que es té notícia va ser l'alemanya Z3 de Konrad Zuse, construïda en 1941 i destruïda en els bombardejos aliats de 1943. La utilització comercial d'aquesta mena d'aparells, que van revolucionar la gestió de la informació i tota la vida social, econòmica i científica, va haver d'esperar als anys cinquanta, després del seu desenvolupament als Estats Units. -
Laser.
El físic nord-americà Charles Townes va realitzar el descobriment que li proporcionaria el seu salt a la fama científica. No obstant això va ser el físic nord-americà Gordon Gould qui va patentar els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar que va haver-hi molts plets perquè diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenvolupades per Einstein sobre l'emissió estimulada de radiació. -
Telecomunicacions e Internet
L'auge de les telecomunicacions comença quan se situen en l'espai exterior els primers satèl·lits de comunicacions, satèl·lits artificials situats en òrbita al voltant de la Terra que transmeten ones electromagnètiques; però aquest punt culminant va tindre la seua prehistòria: El terme telecomunicació va ser definit oficialment per primera vegada en 1932 durant una conferència internacional que va tindre lloc a Madrid. -
El primer Smartphone, Nokia.
El Nokia 9000 Comunicator es va presentar en la fira d'informàtica CeBIT 1996 a Hannover, Alemanya, i es va llançar el 15 d'agost d'aqueix any. El dispositiu va marcar la idea de com havia de ser un telèfon intel·ligent durant una dècada: amb botons. A partir d'aquests smartphones, es van crear alteras models messed avançats fins el did de avi.