-
Period: 96 BCE to 98 BCE
Nerva
Va ajudar les capes menys afoboridas de la població. Va crear un fonst per pagar els fonerals i va crear una institució alimentaria -
Period: 81 BCE to 96 BCE
Domicià
Va construir el palau flavi el folum de Vespacia, larc de Titus i el temple de Jupiter capitoli -
Period: 79 BCE to 81 BCE
Tit
Va distruir el temple de Jerusarem va inavorar la anfiteatrea flavi -
Period: 69 BCE to 6 BCE
Galba
L'any 68 aC, va esclatar una important crisi política a l'Imperi romà. L'emperador Neró va desencadenar el terror contra els senadors i contra els alts comandaments militars, va buidar el tresor i va posar una part important de la societat romana en contra pel seu comportament extravagant. En resposta a tot això, al març de 68 a.C, el governador de Gàl·lia Lugdunense Cayo Julio Víndex, descendent dels reis aquitans, es va rebel·lar. -
Period: 69 BCE to 32 BCE
Otó
Otó va invertir un milió de sestercis, que havia rebut d'un esclau imperial a canvi de donar-li un càrrec important, per subornar cinc pretorians que, al seu torn, van atraure'n d'altres al seu costat. La conspiració havia d'implicar directament un petit nombre de persones, i la resta s'uniria quan comencés la revolta. Segons Suetonio, Otón tenia un pla ja el dia de l'adopció de Pisón, el 10 de gener de 69, per atacar el palau i matar Galba al sopar. -
Period: 69 BCE to 79 BCE
Vespasià
Va reprimir la revolta contra la dominació Romana dels jueus de la provincia de Judea. -
Period: 69 BCE to 15 BCE
Vitel·li
El 3 de gener de l'any 69 a.C. va ser proclamat emperador per les legions de Germània. Quan es va produir el suïcidi de l'emperador Marc Salvi Otó, els soldats d'aquest es van sotmetre al general Aulus Cecina Aliè i van jurar fidelitat a Vitel·li; Flavi Sabí, prefecte a Roma, va impulsar el reconeixement pels soldats i el senat i li va fer decretar els mateixos honors que als precedents emperadors. -
Period: 68 BCE to 37 BCE
Neró
Quan Claudi va morir l'any 54 aC, Neró va ascendir al tron com el seu immediat successor. Encara que hi ha discrepàncies entre els antics relats sobre la mort de Claudi, molts d'aquests estableixen Agripina com l'assassina, al·legant que la mare de Neró ho va enverinar. No obstant això, no existeixen proves d'aquesta acusació. Neró es va convertir per tant en emperador als 16 anys, sent molt jove encara. -
Period: 63 BCE to 14 BCE
August
August va acceptà el testament així com tots els càrrecs per tal d'unir-los i s'anomenà des d'aleshores com el seu pare adoptiu, Gai Juli Cèsar. En el conflicte entre els partidaris de l'imperi, els quals s'agrupaven al voltant de Marc Antoni, i els republicans, enfrontats des de l'assassinat de Cèsar, ell no tingué cap mena d'importància per a Cassi Longí ni per a Brutus i Dècim Juni Brutus. -
Period: 54 BCE to 10 BCE
Claudi
Després de quatre anys de regnat de terror i de mostrar símptomes clars de bogeria, l'emperador Calígula va ser assassinat l'any 41, a conseqüència d'una conspiració ordida pel cap dels pretorians Cassi Querea i bastants senadors. Un cop es va difondre la notícia de la mort de Calígula, un grup de pretorians va trobar Claudi amagat en un racó del palau i se l'endugueren al campament dels pretorians, on el van proclamar emperador. -
Period: 42 BCE to 37 BCE
Tiberi
Tiberi era fillastre d'August, qui li donà el permís per tornar a Roma del seu exili a l'illa de Rodes i el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poders tribunicis per deu anys. Com a resultat de l'adopció en prengué el nomen i el cognomen, i passà a ser Tiberi Juli Cèsar. -
Period: 41 BCE to 12 BCE
Calígula
Calígula va acceptar els poders del principat atorgats pel senat romà i va entrar a Roma el 28 de març enmig d'una multitud que li cridava noms afectuosos com el nostre nadó o la nostra estrella. Calígula és descrit com el primer emperador que era admirat per tothom «en tot el món, des de la sortida fins a la posta de sol.