-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia Roma va ser fundada per Ròmul al lloc de pas del riu Tíber (Península Itàlica) -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia tots els poders:
- Aministrava justícia
- Manava l'exèrcit
- Era el summe sacerdot
El rei governava amb l'ajuda d'un Senat format pels ancians de les famílies més importants
Roma va tenir 7 reis 4 d'origen llatí i 3 d'origen etrusc
un dels més importants va ser Ròmul -
Les explotacions agrícoles:
Introducció de noves tècniques de conreu, eines i productes.
Petites explotacions en mans de pagesos lliures dedicades a l’autoconsum (principalment blat, vinya i olivera)
Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers; latifundis, amb mà d’obra esclava. -
Les activitats artesanes.
Existia un nombre important d’artesans que formaven un grup social ben acomodat.
Els artesans s’agrupaven en associacions professionals anomenades collegia i celebraven plegats festes i oficis religiosos.
També hi havia grans tallers propietat de patricis a on treballaven els esclaus. -
La religió romana.
La religió era molt important en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.
Els déus romans.
- Creences pròpies: culte dirigit pel pare de família:
- Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura als boscos sagrats (luci)
- Lares: Genis protectors de la llar; petits altars a les cases (larari)
- Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
- Manes: Culte als avantpassats de la família. -
Les relacions comercials
- Gran desenvolupament comercial
Causes:
Pau interna i seguretat
Augment de la producció agrícola i artesana.
Construcció de calçades per afavorir el comerç i les activitats militars.
Moneda única que afavoria les transaccions (de bronze (as), plata (denari) i or (auri)).
Llengua única(llatí)
- Intercanvis comercials entre totes les parts de l’Imperi i amb l’exterior.
- Comerç a gran escala per via marítima (principals ports, Òstia, Antioquia i Alexandria). -
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. Al 509 a.C es va produir una revolta, varen expulsar els etruscs i es va substituir els sistema monàrquic per la República
-
Es varen expulsar als etruscs i els sistema monàrquic va canviar per la República
-
- Divisió del poder en 3 institucions:
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. Comicis Centuriats: Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot.
Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens)
-
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia ja que eren els que la controlaven).
-
Expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió,els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) Guerres púniques (Cartago) Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues, els Romans van dominar la mediterrania occidental Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània (Occident) Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos,Les fronteres fortificades: Limes
-
- 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica, causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
- República : 2 províncies: Ulterior i Citerior
- August : 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
- Dioclecià : 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca) -
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir va haver poca resistència dels íbers.
-
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta amb forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
- Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena)
- A partir del S.I dC el culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador)
-
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
- 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
La conquesta romana.
Roma organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
- Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen a favor dels cartaginesos.
-Acabades les guerres púniques els foners es dediquen a la pirateria.
- Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
- Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
- Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç
-
-
- Els emperadors tenien tots els poders civils, militars i religiosos: el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
- Fenicis, entre els segles X i VIII aC : Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
- Grecs, entre els segles VIII i VII aC : Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
- Cartaginesos, entre els segles VI al III aC : Ebusus, Cartago Nova. -
Durant els primers temps de la República els patricis i els plebeus no tenien els mateixos drets. Els patricis, podien participar en la política, els plebeus no. Els plebeus volien la igualtat
- Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
- Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos als plebeus
- Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps: Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar).
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi. -
Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar amb igualtat, solidaritat i caritat: normes de conducta
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna -
Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
-
Les principals causes de la crisi de l’Imperi Romà:
- S’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est
- Crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania)- Augment dels impostos
- La pressió dels pobles germànics, provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar, derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus), concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
A Roma el Cristianisme no era acceptat per igual entre els habitants
Trets principals:
- Poc èxit entre els jueus de Palestina, mort de Jesús.
- Difusió per Pau del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit,
- Si no era acceptat el culte imperial eres considerat rebel i per tant perseguit
- Enterraven els morts a les catacumbes; galeries subterrànies. -
- 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió
- 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
- El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper important com a guia de tots els cristians
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana -Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe
-
