-
Dimissió de Primo de Rivera
El 28 de enero de 1930 el general Primo de Rivera, dictador que había llegado al poder después de un golpe militar, presentó su dimisión al rey Alfonso XIII. A partir de ese momento comenzó la conocida como “Dictablanda de Dámaso Berrenguer -
“Dictablanda” del general Berenguer
Després de la dimissió de Primo de Rivera, el general Dámaso Berenguer va assumir el poder el febrer de 1930 en un règim conegut com la "dictablanda" per la seva falta de repressió i intent de restauració constitucional, que no va evitar la crisi de la monarquia. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià, signat el 17 d'agost de 1930, va ser un acord entre diverses forces republicanes per coordinar esforços i acabar amb la monarquia d'Alfons XIII, impulsant la instauració de la República. -
Març: Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
El març de 1931 es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya com a partit nacionalista i d'esquerra, liderat per Francesc Macià. El seu objectiu era aconseguir l'autogovern català dins d'una República espanyola. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
Entre 1931 i 1933, el govern de Manuel Azaña va impulsar el Bienni Reformista, un període de transformacions profundes a Espanya. Es van implementar reformes militars, agràries i educatives per modernitzar el país i consolidar la República. -
Period: to
Bienni conservador
El Bienni Conservador (1933-1935) va suposar un gir polític cap a posicions més conservadores i la reversió de moltes reformes del Bienni Reformista. Sota el govern d'Alejandro Lerroux, amb el suport de la CEDA, es va intensificar la conflictivitat social i política, desembocant en la Revolució d'Octubre de 1934 i una creixent inestabilitat que va marcar la Segona República. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista (1931-1933), durant el govern de Manuel Azaña, va impulsar profundes reformes socials i polítiques per modernitzar Espanya, destacant la reforma agrària i la laïcització de l’Estat. Malgrat els avenços, va generar una forta oposició que va desembocar en un període d'inestabilitat política. -
12 d’abril: Eleccions municipals
El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals a Espanya, que van donar una victòria contundent als partits republicans en les grans ciutats. Aquest resultat va precipitar la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República. -
14 d’abril: Proclamació de la República
El 14 d'abril de 1931, després de la victòria republicana en les eleccions municipals, es va proclamar la Segona República a Espanya. Alfons XIII va abandonar el país, iniciant una nova etapa política. -
28 juny: Eleccions a Corts Constituents
El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions a Corts Constituents a Espanya, amb una àmplia victòria dels partits republicans i d'esquerra. Aquestes corts van redactar la Constitució de la Segona República. -
9 de desembre 1931: Constitució de 1931
El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució de la Segona República Espanyola, que establia un estat democràtic i laïc, reconeixent drets i llibertats avançats per a l'època. Aquesta carta magna va ser vigent fins a la Guerra Civil. -
Aprovació de la Llei del Divorci
La Llei del Divorci, aprovada el 1932 durant el Bienni Reformista, va establir la possibilitat de dissolució del matrimoni civil a Espanya, consolidant la secularització i els drets individuals en la Segona República. Va ser una reforma controvertida, especialment entre sectors conservadors i religiosos. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
L’Estatut de Núria, aprovat en referèndum el 1931, va establir l'autonomia de Catalunya dins la Segona República, reconeixent la seva identitat i institucions pròpies. Tot i el suport popular, la seva aplicació es va veure limitada per les tensions polítiques de l’època. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
El general José Sanjurjo va liderar un intent de cop d’estat el 10 d’agost de 1932 contra el govern republicà, conegut com la "Sanjurjada". Malgrat la seva ràpida execució, el fracàs de la insurrecció va portar a la seva detenció i exili a Portugal. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L’Estatut de Catalunya, aprovat per les Corts de Madrid el 9 de setembre de 1932, va oficialitzar l’autonomia catalana dins la Segona República. Tot i les reticències d’alguns sectors polítics, la seva aprovació va ser un pas històric per al reconeixement institucional de Catalunya. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el 20 de novembre de 1932, després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Van donar la victòria a Esquerra Republicana de Catalunya, amb Francesc Macià com a president, consolidant l’autogovern català dins la Segona República. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
En les eleccions generals de novembre de 1933, la victòria va ser per a les dretes, agrupades en la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i altres forces conservadores. Aquest resultat va marcar l’inici del Bienni Negre, caracteritzat per la reversió de moltes reformes progressistes de la Segona República i una creixent tensió política. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, va morir el 25 de desembre de 1933. La seva figura era àmpliament respectada pel seu lideratge en la lluita per l’autogovern català. Després de la seva mort, Lluís Companys va assumir la presidència, en un context polític marcat per la victòria de les dretes en les eleccions generals de 1933. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
El 6 d’octubre de 1934, en resposta a la creixent influència de la CEDA en el govern espanyol, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República espanyola des del Palau de la Generalitat. La declaració va ser breu, ja que el govern republicà va respondre ràpidament amb la suspensió de l’autonomia catalana i la detenció de Companys i el seu govern. Aquest episodi va marcar un dels moments més tensos de la Segona República. -
Insurrecció obrera a Astúries
La Insurrecció Obrera d’Astúries va tenir lloc a l’octubre de 1934 com a part de la Revolució d’Octubre, liderada per miners i obrers socialistes i anarquistes. La revolta, que buscava establir un règim socialista, va ser durament reprimida per l’exèrcit, sota el comandament de Francisco Franco. Va resultar en una gran pèrdua de vides i una forta repressió, marcant un dels episodis més tensos de la Segona República. -
Period: to
Govern del Front Popular
El govern del Front Popular es va formar després de la victòria electoral del 16 de febrer de 1936, amb Manuel Azaña com a president. Aquesta coalició d’esquerres va promoure la restitució de reformes progressistes, com la recuperació de l’autonomia catalana i l’amnistia per als presos polítics. No obstant això, la forta polarització social i política va derivar en una escalada de tensions que acabarien desembocant en el cop d’estat militar del juliol de 1936, iniciant la Guerra Civil Espanyola. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
En les eleccions generals del 16 de febrer de 1936, el Front Popular, una coalició de partits d’esquerra, va obtenir la victòria. Aquest triomf va permetre la restitució de l’autonomia catalana i la llibertat de presos polítics, però també va intensificar la polarització política i social, que desembocaria en la Guerra Civil Espanyola.