-
753 BCE
FUNDACIO DE ROMA
Roma va ser fundada per el germans bessons Romul i Rem a l´ any 753 aC -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
La monarquia romana va ser la primera forma política de govern de la ciutat de roma des de la fundació el 21 d'abril del 753 a.C asta el final de la monarquia en el 510 a.C. Romul i Remo van ser els seus fundadors ( https://es.slideshare.net/socialesguadalete/la-monarquia-romana?qid=6ef2e57b-8c09-4cf6-ac1e-9ccf683691f2&v=&b=&from_search=1) -
509 BCE
Tarquini el Soberbi
L'últim dels reis que va tenir Roma, Tarquini el superb, va encarnar com cap altre la figura de l'tirà oriental que tant acabarien odiant els romans. Després d'haver aconseguit el poder assassinant al seu sogre (Servi Tul·li), Tarquinio va ser el primer monarca que es va envoltar d'una guàrdia personal per protegir-se. http://www.historia-roma.com/05-tarquinio-el-soberbio.php -
Period: 146 BCE to 264 BCE
Domini del Mediterrani
Guerres Púnicas són el nom que reben les tres guerres que van enfrontar Roma i Cartago i que es van estendre durant més d'un segle (264-146 a.C.). El conflicte es va produir a causa de el xoc entre els interessos territorials de Roma i Cartago doncs la primera, volia conquerir Sicília en mans fins llavors de Cartago.
Els enfrontaments de la Primera Guerra Púnica es van saldar amb victòria final romana -
Period: 146 BCE to 264 BCE
La derrota cartaginesa
L'última de les tres guerres púniques va ser de menys durada que les seves predecessores (149-146 a.C.). Va estar enfocada principalment al territori del que avui coneixem per Tunísia i l'escenari fonamental va ser el setge o lloc a Cartago per part de Roma.
Com a resultat , Cartago va ser completament destruïda i els seus territoris annexionats per Roma, per tant la seva independència arribava a la seva fi. De la mateixa manera, la seva població supervivent va ser sotmesa l’esclavitu -
Period: 123 BCE to 133 BCE
La reforma fallida dels Graco
Les reformes dels Gracs són una sèrie de lleis i propostes entre el 133aC a l'123aC pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac, de la família dels Gracs. Eren fills de l'general i estadista Tiberio Sempronio Graco i de Cornelia, de la família dels Escipions. Durant aquest període, els dos germans van obtenir el càrrec de tribú de la plebs, des de la magistratura van poder elaborar i proposar una sèrie de lleis que anaven a afavorir a -
Period: 87 BCE to 91 BCE
GUERRA SOCIAL
La Guerra Social fue una guerra civil entre los romanos y sus aliados italianos. Como la Guerra Civil estadounidense, fue muy costosa -
Period: 81 BCE to 88 BCE
primera guerra civil de Roma
a primera guerra civil de la República romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República romana esdevinguts durant el segle I a.c que la comportarien a la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi romà, amb August com a primer emperador. -
Period: 71 BCE to 73 BCE
La rebel·lió dels esclaus
Una revolta d'esclaus és un aixecament armat d'esclaus. S'han produït en gairebé totes les societats que practiquen l'esclavitud o l'han practicada en el passat, i es troben entre els esdeveniments més temuts per als esclavistes. -
47 BCE
Juli Cèsar és escollit com dictador
, càrrec religiós del qual va ser rellevat per Sul·la, amb qui tingué conflictes a causa del seu matrimoni amb la filla de Cinna. Després d'escapar de morir a mans dels sicaris del dictador, va ser perdonat gràcies a la intercessió dels parents de la seva mare. -
Period: 45 BCE to 49 BCE
Segona Guerra civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne. La guerra va acabar amb la derrota de la facció dels pompeians i l'ascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà. -
44 BCE
Juli Cèsar és assassinat
Julio César murió asesinado el 15 de marzo del año 44 a por una conspiración dirigida por Casio y Bruto (senadores romanos), quienes alegaron que César era un tirano. -
Period: 43 BCE to 48 BCE
Marc Antoni, Octavi i Lèpid formen el 2n triumvirat
Hom va necessitar la delegació de poders dictatorials durant cinc anys per part del Senat, el 27 de novembre de l'any 43 aC, per a poder consolidar el Segon Triumvirat. Com en els temps de Sul·la, s'obriren les llistes de proscripció, les quals, després dels allistaments, van ser anul·lades. Suetoni ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, -
31 BCE
Octavi derrota a Marc Antoni i Cleopatra a la Batalla d’Actium i es proclamat emperador (31 aC
El 15 de març (Idus) de 44 aC, Juli Cèsar és assassinat en una conspiració protagonitzada per almenys 60 senadors, liderada per Cassius, Casca i Brutus, el fill adoptiu de Cèsar. Amb els disturbis ocasionats en motiu del magnicidi, i veient com el poble reclamava justícia, seguint la proclama de Marc Antoni, els conspiradors varen haver de fugir de la Capital.http://www.limes.cat/actium-31-ac-la-batalla-crucial-pel-control-de-roma-i-la-sobirania-degipte/ -
Period: 27 BCE to 509 BCE
REPUBLICA
Presentació sobre qui i com concentrava el poder polític a la ciutat de Roma des de l'any 509 aC fins el 27 aC (la República romana). Després de l'esquema inicial, expliquem les funcions de cada magistratura seguint la jerarquia dels càrrecs. Acabem parlant dels comicis o assamblees i del Senat romà. https://es.slideshare.net/socialesguadalete/la-monarquia-romana?qid=6ef2e57b-8c09-4cf6-ac1e-9ccf683691f2&v=&b=&from_search=1 -
Period: 27 BCE to 427
Imperi
L'Imperi és el sistema en què el poder polític real estava en mans d'un sol individu, l'emperador. Es va inaugurar amb l'emperador August. El Senat va quedar limitat a ser un òrgan de suport d'aquest poder polític. S'anomena Alt Imperi a el període que va d'August a Dioclecià i Baix Imperi el que té lloc entre Dioclecià i la caiguda de l'Imperi Romà a Occident.https://www.disfrutaroma.com/imperio-romano -
Period: 27 BCE to 180
creixement de la cultura i el comerç a l’imperi
L'economia de l'Imperi Romà es fonamentava en una societat agrícola i esclavista. La majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció que es nodria de l'activitat dels esclaus adquirits, en gran part, entre els presoners de guerra, -
Period: 53 to 60
primer triunmvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.[1] A diferència del Segon Triumvirat el seu aclaparador poder sobre la República Romana no va tenir caràcter oficial, i de fet va ser mantingut en secret durant algun temps com a part de les maquinacions polítiques dels triumvirs. Es va formar el 60 aC i va durar fins a la mort de Cras el 53 aC. -
212
L’Emperador Caracalla
Resultat d'imatges de l'emperador Caracalla
A Roma, Caracalla va impulsar importants construccions, com les termes que porten el seu nom. Va ser també un emperador guerrer, admirador de les gestes d'Alexandre el Gran: vèncer als alamanes costat de riu Main (213) i va llançar una campanya contra els parts a l'Orient (216) -
Period: 293 to 324
L’emperador Dioclecià
Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III . Establí un govern autocràtic i fou el responsable de posar els fonaments de la segona fase de l'Imperi Romà, -
Period: 303 to 313
La gran persecució als cristians durant el regnat de Dioclecià
també coneguda com a «Gran Persecució, fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà. El 303 la tetrarquia formada pels augusti Dioclecià i Maximià i els cèsars Galeri i Constanci va emetre una sèrie d'edictes que abolien els drets legals dels cristians i exigien que acomplissin -
Period: 307 to 337
reunifica l’imperi i tolera el cristianisme
La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l’Imperi Romà dos anys , va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la seva irrupció, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta -
330
Constantinoble
Constantino I el Grande comenzó a erigir la nueva Roma en el año 324 y en el 330, fue consagrada bajo el nombre de Constantinopla, o ciudad de Constantino, convirtiéndola en capital del Imperio Romano de Oriente, conocido como Imperio Bizantino -
380
cristianisme en la religió oficial de l’imperi romà
Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani. Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'Imperi Romà -
395
Mort de Teodosi I
A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma. -
410
A principis del segle V
Els ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns. El seu nom significaria gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García -
476
FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT
El 476, Odoacre i els seus federats derrotaren l'exèrcit romà d'Occident a la batalla de Ravenna. Seguidament, el capitost germànic deposà l'emperador adolescent Ròmul Augústul i es convertí en el primer rei d'Itàlia.