-
753 BCE
fundació de roma
roma va ser fundada pels germans bessons rómul i rem a l'any 753 ac -
Period: 753 BCE to 509 BCE
monerquia
-
509 BCE
l'últim rei
l'ultim rei de roma va ser Tarquini el Soberbi. va ser el setè i darrer rei de Roma de la dinastia etrusca del regne romà. -
509 BCE
la republica
s’instaura la República, governada pel Senat controlada pels patricis, i per dos cònsols escollits cada dos anys. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
república
-
400 BCE
Roma controlava el Lacio
A principis del segle V aC, Roma controlava el Lacio -
300 BCE
controlava tota la península itàlica.
A principis del segle III aC, Roma controlava tota la península itàlica. -
146 BCE
Roma s’enfronta a Cartago
Roma s’enfronta a Cartago pel domini del Mediterrani entre el 264 a.C. i el 146 a.C. -
146 BCE
La derrota cartaginesa
La derrota cartaginesa (146 a.C) farà que Roma controli Sicília, Còrsega, Sardenya i la Península ibèrica. Així els romans controlaran tor el Mediterrani (Mare Nostrum) occidental i part de l’Oriental. -
Period: 133 BCE to 123
La reforma fallida dels Graco
La reforma fallida dels Graco. Durant aquest període, els dos germans van obtenir el càrrec de tribú de la plebs , des de la magistratura van poder elaborar i proposar una sèrie de lleis que anaven a afavorir a: La plebs urbana.
Els itàlics que no tenien la ciutadania romana.
Els cavallers (ordre eqüestre). -
Period: 91 BCE to 87 BCE
La guerra social
va començar la guerra social. -
Period: 88 BCE to 81 BCE
primera guerra civil de Roma
La guerra va tenir lloc quan els líders de les dues faccions enfrontades al senat els optimates i populars , Sila i Cayo Mario respectivament, van competir pels honors de liderar la guerra contra Mitrídates VI rei de l' Ponto , qui havia envaït la província romana d'Àsia i assassinat a milers de romans. -
Period: 73 BCE to 71 BCE
La rebel·lió dels esclaus
els esclaus es van revelar -
Period: 60 BCE to 53 BCE
primer triunmvirat
Pompeu, Cras i Juli Cèsar formen el primer triunmvirat. -
Period: 49 BCE to 45 BCE
Segona Guerra civil romana
Juli César conquereix la Gàlia i comença la Segona Guerra civil romana. -
47 BCE
dictador vitalici
Juli Cèsar és escollit com dictador vitalici. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política. -
44 BCE
Juli Cèsar
és assassinat per una persona. -
Period: 43 BCE to 48 BCE
2n triumvirat
Marc Antoni, Octavi i Lèpid formen el 2n triumvirat. -
Period: 27 BCE to 476
imperi
-
Period: 27 BCE to 180
Pax Romana
Pax Romana creixement de la cultura i el comerç a l’imper. -
31
proclamat emperador
Octavi derrota a Marc Antoni i a Cleopatra a la Batalla d’Actium i es proclamat emperador. Les províncies amb exèrcits més nombrosos proclamaven els seus caps. -
212
ciutadania romana
l’emperador Caracalla dóna la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi. La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics. -
Period: 293 to 324
la Tetrarquia
L’emperador Dioclecià implanta la Tetrarquia on el poder de Roma queda dividit entre quatre persones -
Period: 303 to 313
La gran persecució als cristians
La gran persecució als cristians durant el regnat de Dioclecià -
Period: 307 to 337
el regnat de Constantí I
Durant el regnat de Constantí I, aquest reunifica l’imperi i tolera el cristianisme fou el primer emperador romà que professà el cristianisme. Constantí fou proclamat august per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi Romà en constant creixement fins a la seva mort. -
330
Constantinoble
Constantinoble és la nova capital de l’imperi -
395
Teodosi I
Fou elegit per l'emperador d'Occident Flavi Gracià. A la mort de Gracià i del seu germà Valentinià II, va passar a ser emperador de les dues parts de l'Imperi Romà. converteix el cristianisme en la religió oficial de l’imperi romà (380 dC)
Mort de Teodosi I. l’imperi es divideix amb imperi romà d’orient i imperi romà d’occident -
400
començant a envair l’imperi romà occidental.
Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del segle iv fins al segle vi: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons. -
476
FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT
és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient.
