-
-
La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1400 aC.
-
-
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament, i que va ser absorbida per les invasions dòries.
-
La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus. La guerra és un dels esdeveniments més destacats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes èpics dels quals només dos es conserven sencers.
-
Civilització dòria o edat obscura (1200-segle VIII aC). Els doris, un poble guerrer que domina el ferro envaeix el territori grec i provoca una dispersió territorial que culminarà amb la formació de les polis o ciutats-estat independents.
-
-
Època arcaica és una periodització de la història de l'antiga Grècia i una dràstica ruptura cultural enfront de la civilització micènica.
-
Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Ròmul va convertir-se a més en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.
-
-
La Batalla de Marató (490 aC) va ser la culminació del primer intent del rei Darios I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los a l'Imperi aquemènida, assegurant així la regió més feble de la seva frontera occidental.
-
La República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà.
-
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
-
Pèricles va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC (segle de Pèricles).
-
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.
-
Alexandre III el Gran va ser rei del Regne grec de Macedònia, va conquerir l'Imperi persa i va ser dels líders militars més importants del món antic.
-
-
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
-
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'imperi Romà, rebatejada Constantinoble l'any 330.
-
Juli César va conquerir la Gàl·lia Transalpina.
-
El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival.
-
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I.
-
El 27 de febrer 380, amb l'Edicte de Tessalònica proposat per Teodosi I el Gran, l'Imperi Romà va adoptar oficialment el cristianisme trinitari com a religió d'Estat.
-
Divisió permanent de l'imperi Romà després de la mort de Teodosi I el Gran, l'Imperi Romà d'Orient passa a mans d'Arcadi i l'Imperi Romà d'Occident passa a mans d'Honori.
-
-
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
