Eix cronològic

  • Period: to

    Edat moderna

  • Situació abans de la Revolució

    Situació abans de la Revolució
    • Les idees revolucionàries es coneixen més de pressa a causa de la impremta.
    • Els artesans i camperols són les víctimes de l'economia de subsistència.
    • Varies de les idees revolucionàries són inspirades per la revolució americana.
    • Crisi de la hisenda reial. L'estat té més despeses que ingressos.
    Font d'informació:
    https://drive.google.com/file/d/1xLJ0VXqZ9sXFesOd67bM_Gt7MJxaRYeR/view - Llibre"Tema 1: La fi de l'antic règim i les revolucions liberals.
    Imatge: Retrato de Luis XVI. Callet.
  • Revolució dels privilegiats

    Revolució dels privilegiats
    El rei resol la crisi d'hisenda fent pagar impostos als privilegiats. El rei resoldre el problema convoca als estats generals. La votació dels estats generals té un 50-50 amb del vot dels privilegiats i del tercer estat. Si tots els privilegiats voten d'acord, el vot del tercer estat no feia res. Després, el tercer estat fa l'Assemblea Nacional
    Font:Sites d'Humanitats
    Imatge: Estados generales, Helman i Monet.
  • Period: to

    Edat contemporània

  • Votació dels estats generals

    Votació dels estats generals
    El tercer estament va voler que el vot dels estats generals fos per persona, no per estament. En teoria això seria un 50-50, hi havia 2 nobles i 149 clergues que no estaven d'acord amb les idees del rei. Així doncs, el tercer estat va guanyar la votació. Davant d'aquest acte revolucionari, el rei va suspendre la votació.
    Font: Sites d'Humanitats
    Imatge: Sesión de apertura de los estados generales de 1789, Auguste Couder.
  • Assamblea nacional

    Assamblea nacional
    A causa de la votació dels estats general, els burgesos decideixen crear l'Assemblea Nacional, la vertadera representació del poble. Allà, s'escriu la primera constitució francesa. Els seus punts principals són:
    - Monarquia constitucional
    - Separació de poders
    - Sufragi censatari
    Font: Sites d'Humanitats
    Imatge: El Juramento del Juego de la Pelota, Jaques-Louis David.
  • Reconeixement de l'Assamblea Nacional

    Reconeixement de l'Assamblea Nacional
    Els revolucionaris prenen la fortalesa de Bastilla, a París. Maten al representant del rei a París i passegen el seu cap tallat per tot París. A causa d'això, el rei reconeix l'assemblea nacional i la constitució.
    En secret, Lluís XVI va fer pactes amb els països veïns absolutistes per tal que amb el seu exèrcit es tornés a imposar l'absolutisme.
    Font: Sites d'Humanitats
    Imatge: Marcha sobre Versalles, anònim.
  • La mort del rei

    La mort del rei
    El poble va demanar al rei que tornés a París, el qual estava a Versalles. Després de tornar, va fugir a la nit amb Maria Antonieta cap a Àustria, d'on era ella. A la frontera els van trobar, els van portar a París, i els van guillotinar. Degut això, Àustria li va declarar la guerra a França. Poc després, Prússia va fer el mateix que Àustria.
    Font: Sites d'Humanitats
    Imatge: Ejecución de Luis XVI. Anònim.
  • Period: to

    Època del terror

    A les primeres eleccions hi havia dos grups diferenciats: els jacobins i els girondins. Els jacobins van guanyar, i el president va ser Robespierre. Ell va guillotinar a la majoria de nobles i clergues. Els girondins no estaven d'acord amb això, i Robespierre també va fer guillotinar-los. La gent es va reunir en secret per matar-lo. Robespierre va ser guillotinat, posant fi a l'Època del Terror.
    Font: Sites d'Humanitats
  • Fi de la Revolució Francesa

    Fi de la Revolució Francesa
    Després de l'Època de Terror, es va posar un govern que no ho feia bé. Un general que havia guanyat terrenys durant la guerra contra Àustria, tampoc creia en aquell govern. Així que va donar un cop d'estat i es va posar com a cap d'estat. Aquest general es deia Napoleó Bonapart, i així va acabar la revolució francesa.
    Font: Sites d'Humanitats
    Imatge: Retrato de napoleón en su gabinete de trabajo. Jaques-Louis David.
  • Primera onada de revolucons liberals

    Primera onada de revolucons liberals
    Anys després de la revolució francesa, es van donar diverses revolucions liberals arreu d'Europa. En 1820 es van donar revolucions a Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia.
    Aquestes revolucions van ser de caràcter més militar que popular, i només Grècia triomfa, ja que s'independitza de l'imperi turc.
    Font d'informació: Enllaç Presentació
    Imatge: La matanza de Quíos, Delacroix.
  • Segona onada de revolucions liberals

    Segona onada de revolucions liberals
    L'onada de revolucions de 1830 va ser iniciada per França. Després de la derrota de Napoleó a Waterloo, es va tornar a imposar l'absolutisme a França i, per tant, a la major part d'Europa.
    Durant aquesta revolució, França va tornar a destronar als borbons i va posar a Lluís Felip d'Orleans com a rei constitucional.
    A Europa es van fer revolucions a Alemanya i Itàlia.
    Enllaç Presentació
    Imatge: La llibertat guiant al poble, Delacroix
  • Tercera onada de revolucions liberals

    El nou rei de França, Lluís Felip d'Orleans, no donava el vot a tots els sectors del poble. Afavoria a la burgesia més rica i limitava la llibertat individual. Aquesta revolució va fer caure a Lluís Felip d'Orleans i va fer de França una república.
  • Neixo

  • Hèctor

    Neix el meu germà, l'Hèctor
  • Començo Primària

  • Divorci

  • Començo secundària

  • Ens mudem

    Durant aquest any ens vam mudar a les nostres cases actuals, tant de mare com de pare.