Eix cronològic - Obres d'art i esdeveniments historics

Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale

1190 BCE

Es troba a Sicília. Amb una superfície de 6430 m2, en el revestiment de la qual s'hi van utilitzar uns 2200 kg d'or. El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians enviats pel Papa celestí III.

Els frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll

1123 BCE

És una pintura mural feta al fresc que pertany al conjunt de l'església de Sant Climent de Taüll de la Vall de Boí, lloc on es troba la major concentració d'art romànic de tot Europa. El conjunt d'esglésies ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Necròpoli de Crocifisso del Tufo

551 BCE

És una necròpolis etrusca situada a la base de l'penya-segat de Orvieto (Itàlia), que va aconseguir la seva màxima extensió entre mitjans del segle VI a. C. i mitjans del segle següent.
El complex consisteix en tombes de cambra rectangular amb una mesura homogènia. Hi han més de 200 tombes.

Tomba dels Lleopards

550 BCE

Forma part de la necròpoli (etrusca) de Monterozzi que es troba situada a Itàlia i que ha estat inscrita en la llista de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 2004 juntament. Les pintures de la tomba dels lleopards són del segon quart del segle V aC (finals de l'època arcaica etrusca).

Sarcòfag dels esposos

520 BCE

És un sarcòfag, obra escultòrica i urna funerària etrusca antropoide fet de terracota pintada. Mostra una parella casada recolzant-se en un banquet en l'altra vida. Va ser trobada a la necròpoli de Cerveteri (l'antiga Caere). Actualment es troba al Museu Nacional Etrusc (Roma).

Apol.lo de Veïs

501 BCE

És una escultura etrusca realitzada en terracota. Se li atribueix a l'escultor etrusc Vulca, l'únic artista etrusc del que es coneix el nom. De mida major que el natural, pintat, representant un Apol·lo. Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic.
Es troba exposada al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia a Roma.

Quimera d'Arezzo

401 BCE

És una escultura etrusca de bronze i un dels exemples més coneguts de l'art dels etruscs. Representa la quimera del mite i formava part d'un tresor d'estàtues de bronze. Era un objecte votiu dedicat a Tin o Tínia, el déu suprem etrusc del dia. Es conserva a Florència, actualment al Museu Arqueològic.

Retrat de Luci Juni Brut

300 BCE

Ens trobem davant d'una escultura que suposadament representa Juny Brut, un dels fundadors de la República Romana, està datada entre el 300-250 a. C. Alguns autors ho atribueixen a l'art Etrusc, mentre que altres el consideren plenament romà. Avui es troba en els Museus Capitolins de Roma.

Sarcòfag de Larthia Seianti

200 BCE

És una de les obres d'art funeràries més importants de l'art etrusc. Es tracta d'un sarcòfag a mida natural que té a la tapa la representació d'una figura femenina, la noble etrusca Larthia Seianti d'una de les famílies més poderoses i riques de la ciutat de Chiusi. Va ser trobat a l'any 1.877 en una tomba etrusca situada a Itàlia.

Columna Trajana

113

La Columna Trajana o Columna de Trajà és un monument commemoratiu de 30 metres d'altura erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. És una de les escultures monumentals més distintives que van sobreviure a la caiguda de Roma. L'arquitecte va ser Apol·lodor de Damasc.

Pantocràtor de Sant' Apollinare Nuovo

525

Crist com pantocràtor (el que tot ho governa) en un mosaic de Sant Apolinar el Nou. Ravenna. Mosaic bizantí de segle VI. El nimbe crucífer i el gest de la mà en benedicció són representacions convencionals de la seva divinitat. El fons daurat expressa l'eternitat.

Cimaci de San Vitale

527

L'església de Sant Vital de Ravenna (o Sant Vitale di Ravenna) és un dels temples més importants de l'art bizantí i, com altres de la mateixa ciutat, es va reformar per desig exprés de l'emperador Justinià a partir de construccions anteriors, amb l'objectiu d'accelerar la integració dels territoris conquistats per l'Imperi bizantí.

Santa Sofia de Constantinoble

537

És una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. Va ser utilitzada com a església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537, per l'emperador Justinià I, fins al dia de la conquesta de Constantinoble l'any 1453. Té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària.

Càtedra de Maximià

550

La càtedra de Maximià és un tron ​​realitzat en ivori esculpit realitzat a mitjan el segle VI per l'arquebisbe Maximià de Ravenna. Actualment es troba exposat al Museu Arquebisbal de Ravenna. Es creu, en general, que el tron ​​va ser tallat a l'Orient grec de l'imperi bizantí i embarcat a Ravenna, però hi ha hagut un llarg debat erudit sobre si va ser realitzada a Constantinoble o Alejandría.

Políptic Barberini

613

Era un antic díptic imperial d'ivori bizantí de què es conserva un full. Actualment està conservat al Louvre. Està tallat en l'estil clàssic conegut com teodosiano tardà, representant a l'emperador com un vencedor triomfant. Generalment es data de la primera meitat de segle VI i s'atribueix a un taller imperial de Constantinoble. És un destacat document històric pel fet que està relacionat amb la reina Brunilda d'Austrasia.

Triptic de Harbaville

901

És un tríptic d'ivori bizantí de mitjan el segle X amb una Deesis i altres sants, actualment en el Louvre. Restes de pintura es poden veure encara en algunes figures. Està considerat com l'ivori de més qualitat, i millor conservat, de l'«grup de Romano» d'ivoris d'un taller a Constantinoble, probablement estretament connectats amb la cort imperial.

Autorretrato de Sofonisba Anguissola

1556

Va ser una pintora italiana considerada la primera dona pintora d'èxit de el Renaixement. Aquesta obra està datada al 1556 i el material utilitzat és oli sobre llenç. Actualment es troba al Museu Lancut de Polònia. He escollit aquesta obra perquè em crida la atenció que la seva trajectòria va resultar un precedent per a dones artistes que estaven excloses de l'ensenyament acadèmic, de gremis i tallers. A més volia mostrar com l'art avança amb les tecnologies i no és ni pitjor ni millor, és art.