-
509 BCE
Tarquini
Tarquini va ser l'últim rei de Roma i també l'últim dels seus tres reis. I de la mateixa manera que la cronologia global de la monarquia romana, la cronologia tradicional dels tarquinis presenta inconsistències que ja eren conegudes pels historiadors de l'antiguitat. (https://historia.nationalgeographic.com.es/a/tarquinio-ultimo-rey-roma_8358#:~:text=Ese%20%C3%BAltimo%20rey%20de%20Roma%20se%20llamaba%20Tarquinio%2C,vicios%20de%20la%20monarqu%C3%ADa%20y%20fue%20visto%20) -
Period: 509 BCE to 735 BCE
La Monarquia
El poder etrusc s'expandeix al llarg de la costa centre-occidental d'Itàlia. En aquests anys, el poder etrusc es va expandir al llarg de la costa centre-occidental d'Itàlia, i es va formar una estreta unió de ciutats-estat, cadascuna governada per un rei.
(https://es.wikipedia.org/wiki/Monarqu%C3%ADa) -
410 BCE
els ostrogots envaeixen Roma
Els ostrogots van envair part d' Itàlia i la Gàl·lia, però van ser derrotats per les tropes romanes d'Orient. El seu déu tutelar era el senyor de la guerra, una figura que els romans van identificar amb Mart. Com a cultura, van assimilar molts elements romans.
(https://www.bing.com/search?q=+els+ostrogots+envaeixen+Roma&qs=n&form=QBRE&sp=-1&pq=&sc=8-0&sk=&cvid=58C2A3ED34674DE2BF15144D2A575DAC) -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Roma y Cartago
Roma y Cartago quitan 14 años en guerra. El cónsul romano Publio Cornelio Escipión intenta encarnar una maniobra arriesgada: atacar directamente Cartago para decidir la suerte del conflicto en territorio enemigo. La batalla final se libra en Zama (búsqueda de Tunez) el 19 de octubre de 2020 en.C.
(https://www.bing.com/search?q=+Roma+y+Cartago+quitan+14+a%C3%B1os+en+guerra&qs=n&form=QBRE&sp=-1&pq=roma+y+cartago+quitan+14+a%C3%B1os+en+guerra&sc=0-39&sk=&cvid=CE3B9C678D434EC78F5653E7AD8024E6) -
212 BCE
Al 212 dC l’emperador Caracalla
En el año 212, mediante la Constitutio Antoniniana, el emperador Caracalla extendió la ciudadanía romana a todos los habitantes libres del imperio, siendo la mayoría de los no ciudadanos y beneficiarios del edicto el grueso de los habitantes de todas las provincias.
(https://www.bing.com/search?q=+Al+212+dC++l%E2%80%99emperador+Caracalla&qs=n&form=QBRE&sp=-1&pq=al+212+dc+l%E2%80%99emperador+caracalla&sc=0-31&sk=&cvid=CD48D45D083A41A7A9C0B4C66CCEAF1E) -
176 BCE
FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT)
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident) -
146 BCE
Els cartaginesos
'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago, fou una monarquia i posteriorment una república de ciutats estat púniques del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Cartagin%C3%A8s) -
Period: 133 BCE to 123 BCE
La reforma fallida dels Grecs
Les reformes del Gracchus són una sèrie de lleis i propostes entre el 133 aC i el 123 aC dels germans Tiberi Sempronius Gracchus i Gai Sempronius Gracchus, de la família Gracchus. Eren fills del general i estadista Tiberi Sempronius Gracchus i Cornelia, de la família Escipió. -
Period: 91 BCE to 87 BCE
La gerra social
La Guerra Social, Guerra dels Aliats o Guerra de Marsica, va ser un conflicte armat que es va desenvolupar entre el 90 i el 88 aC. C., dins d'Itàlia, entre la República Romana (Roma i les altres ciutats itàliques proveïdes de ciutadania romana)
(https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_Social) -
Period: 88 BCE to 81 BCE
La primera gerra romana
La primera guerra civil de la República Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana que es van produir durant el segle I aC.C que portarien a la desestabilització, donant lloc a la seva fi i a l'establiment de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador.
(https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_civil_de_la_Rep%C3%BAblica_romana) -
Period: 73 BCE to 71 BCE
La rebel·lió dels esclaus
La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d'aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l'acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària.
(https://www.wikisofia.cat/wiki/Recurs:Nietzsche:_la_moral_d%27esclaus) -
Period: 60 BCE to 53 BCE
primer triunmvirat
Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne havien compartit consolat el 70 BC, quan s'havia legislat la plena restauració del tribú de la plebs des que Luci Corneli Sul·las havia despullat de totes les seves facultats.
(https://www.bing.com/search?q=+primer+triunmvirat&qs=n&form=QBRE&sp=-1&pq=primer+triunmvirat&sc=8-18&sk=&cvid=EB52B585CE0243D4BE694C7D25332919) -
Period: 49 BCE to 45 BCE
La segona gerra civil romana
La Segona Guerra Civil de la República Romana va ser un conflicte militar que es va lliurar entre el 49 aC. C. i 45 a. C., protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar contra la facció tradicionalista i conservadora del senat dirigida militarment per Pompeu el Gran.(https://es.wikipedia.org/wiki/Segunda_guerra_civil_de_la_Rep%C3%BAblica_romana) -
Period: 48 BCE to 43 BCE
formen el 2n triumvirat
Havent mort Juli Cèsar, els cesarians van Perseguir els rebels: – Octaví, nebot i fill adoptiu de Cèsar, Març Antoní, el seu lloctinent, i Lèpid, amic dels dos, van eradicar Brutus i Cassi I els seus partidaris. • Així, van formar el segon triumvirat, a Causa d’un enemic comú.(https://www.xuletas.es/ficha/dret-financer-95/) -
47 BCE
dictador vitalicio
la dictadura de la general lucio cornelio sila duro desde el 82 hasta el 79 a.c y julio secera ejercio como dictador vitalicio desde el 45 a.c la figura de el dictador fue abolida.
(https://www.bing.com/search?q=+la+dictadura+de+la+general+lucio+cornelio+sila+duro+desde+el+82+hasta+++&qs=n&form=QBRE&sp=-1&pq=&sc=8-0&sk=&cvid=DEE84C2BA1114356A6C9BA4C916E8F78) -
31 BCE
proclamat emperador
La proclamació de Napoleó com a emperador "Les àguiles franceses sabran ser respectades", va exclamar Bonaparte. El 18 de maig de 1804 Napoleó va ser proclamat emperador amb el propòsit de fundar una nova monarquia.(https://historia.nationalgeographic.com.es/a/proclamacion-napoleon-como-emperador_8185#:~:text=La%20proclamaci%C3%B3n%20de%20Napole%C3%B3n%20como%20emperador%20%22Las%20%C3%A1guilas,a%2003%20de%20mayo%20de%202019%20%C2%B7%2011%3A54) -
Period: 27 BCE to 476 BCE
L'Imperi
Durant la fase imperial, Roma es va caracteritzar per tenir un govern autocràtic en mans dels famosos emperadors. En aquest període, el govern dels romans es va estendre a límits impensables. Estàtua de Marc Aureli.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0) -
Period: 27 BCE to 180 BCE
Pax romana
Una expressió llatina utilitzada per referir-se al llarg període d'estabilitat que va viure l'Imperi Romà, caracteritzat tant per la seva calma interna com per la seva seguretat externa, que li va permetre aconseguir el seu màxim desenvolupament econòmic i expansió territorial.(https://es.wikipedia.org/wiki/Pax_Romana) -
Period: 27 BCE to 509 BCE
La Republica
La República es va implantar a Roma el 509 aC.C i es va mantenir fins a l'era imperial el 27 aC.C. En els últims anys de la República, dictadors com Juli Cèsar estaven al capdavant. Segons la tradició, l'any 509 a.C. es van produir una sèrie d'esdeveniments essencials en la història de Roma.(https://www.disfrutaroma.com/republica-roma#:~:text=La%20Rep%C3%BAblica%20%28509%20a.C.%20-%2027%20a.C.%29%20La,Rep%C3%BAblica%20estuvieron%20al%20cargo%20dictadores%20como%20Julio%20C%C3%A9sar.9 -
5
A principis del segle V
A principis del segle v, les lluites pel control de l’Imperi romà d’Occident implicaven tant les faccions militars com els pobles assentats al seu interior, els quals van protagonitzar grans des-plaçaments.
https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/BarcelonaAntiguitatTardana.pdf -
44
El assesinat de Juli Cèsar
Juli Cèsar va néixer a Roma el juliol del 100 aC.C. Va morir a la mateixa ciutat el 44 aC.C, assassinat per diversos homes al Senat.
(https://canalhistoria.es/hoy-en-la-historia/julio-cesar-asesinado/#:~:text=Julio%20C%C3%A9sar%2C%20asesinado.%2015%20de%20marzo%20de%2044,acumulado%20tras%20el%20final%20de%20las%20guerras%20) -
Period: 293 to 324
Tetrarchia
Tetrarchia. El 293, es va formar la tetraquia per la qual els dos August nomenarien respectivament dos cèsars. Dioclecià va triar Galeri i Maximià va triar Constanci Clor. Els dos agustans van adoptar els seus respectius cèsars com a fills i per enfortir encara més l'aliança entre els quatre governants, cada Cèsar es va casar amb una filla dels seus respectius -
Period: 303 to 312
La gran percucio romana
Va ser l'última i potser més sagnant persecució dels cristians a l'Imperi Romà. El 303, la tetrarquia formada pels Augusti Dioclecià i Maximià i els Cèsars Galeri i Constanci van emetre una sèrie d'edictes abolint els drets legals dels cristians mentre exigien que complissin amb les pràctiques religioses tradicionals. -
Period: 307 to 337
reunifica l’imperi i tolera el cristianisme
El cristianisme es va començar a tolerar a l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà cada vegada va exiliar més heretges durant els segles quart i sisè, i per tant la comunitat cristiana sassànida va créixer ràpidament. -
330
nova capital de l’imperi
Imperi Romà d'Orient 14 jan, 2020 Al segle VII aC. C., la ciutat de Bizanci va ser construïda al costat europeu de l'estret del Bòsfor en el que avui és l'actual Turquia. Centenars d'anys més tard, l'emperador romà Constantí la va rebatejar com a Nova Roma. -
380
la religió oficial de l’imperi romà
Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani. Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'Imperi Romà. -
395
imperi es divideix
l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills. 395. A la mort de Teodosi, l’imperi Romà es divideix entre els seus dos fills: Arcadi serà el nou emperador d’Orient i Honori el d’Occident. El vàndal Estilicó, regent a Roma