-
L'àrea de l'antic Egipte ha variat al llarg dels segles, però en general s'accepta que abraçava des del delta del Nil al nord, fins a Elefantina, a la primera cataracta del Nil, al sud. A més controlava el desert oriental, la línia costanera del mar Roig, la península del Sinaí, i un gran territori occidental dominant els dispersos oasis. Històricament, estava format per l'Alt i el Baix Egipte, al sud i al nord respectivament, els quals van precedir la creació d'un estat -
Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, al territori que avui en dia correspon a Egipte i al nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes. La història de l'antic Egipte consisteix en una successió de regnes estables separats per períodes intermedis de relativa inestabilitat: -
-
Tot i que els monuments més coneguts d'Egipte són les piràmides de la província de Gizeh, abans d'aconseguir aquesta perfecció tècnica els egipcis van construir altres monuments. La piràmide esglaonada de Zoser, a Saqqara va ser el primer. Fou construïda el 2650 aC i establiria les bases de totes les edificacions futures. -
Els egipcis vivien al llarg de la vall del Nil ja que podien cultivar, criar animals, pescar i comerciar.
La majoria de la població egípcia era pagesa i habitava en pobles a la vora del riu Nil.
Els més importants vivien en residències construïdes de pedra i maons que algunes solien estar envoltades d'un mur alt.
Barri d'artesans
A Egipte hi havia poques ciutats -
La principal costum funerària era la momificació, La qual seguia una sèrie de protocols en els quals s'incloïen des encanteris màgics fins a la inclusió d'objectes concrets dins de les tombes. A continuació s'inclou un vídeo-documental en què s'explica pas a pas en què consistia el procés de momificació: -
La religió va tenir un paper molt important, com es pot constatar en la mitologia egípcia. Tant és així, que el govern va evolucionar cap a un sistema teocràtic, segons la qual el faraó era considerat un déu a la Terra, per la qual cosa ocupava el poder absolut. Durant la dinastia V, els faraons van començar a atribuir-se ascendència divina i des d'aquella època, va ser l'únic déu important venerat de manera constant durant l'antic Egipte. Era el cap de les deïtats -
En egipci, faraó 1/2 casa gran, Però aquest terme només podia emprar-se en puritat, és a dir, quan Egipte va arribar a ser-ho com a tal a partir de l'Imperi Nou (c. 1550 aC-1070 aC) després del regnat d'Hatshepsut. Els faraons s'identificaven amb el déu Horus (Terme hel·lènic que significa l'elevat; en egipci anomenat Hor), que era el déu celeste de la mitologia egípcia. -
El fet fortuït que l'extraordinari tresor del Faraó Nen, com era conegut Tutankamon, arribés fins a nosaltres intacte té una explicació sorprenent. Resulta que quan es va construir la tomba del faraó Ramsès IV els materials de rebuig es van llançar sobre l'entrada de la de Tutankamon, que està just a sota. Per això no va ser localitzada pels saquejadors, permetent a Howard Carter entrar a la tomba, i trobar-se la impressionant imatge del segell de la porta d'accés intacte. La resta és història. -
El peix i la carn també formaven part dels aliments bàsics. Generalment, les carns de porc, ovella, au i vaca eren les més utilitzades, encara que les dues últimes se solien reservar per a ocasions especials. Fos quin fos el tipus de carn, la manera de preparació era rostit, assecat i, finalment, conservat en salaó. El peix més consumit era la llissa, a partir d'el qual es feia la botarga, Recepta que encara a dia d'avui es consumeix a tota la Mediterrània. -
La Gran piràmide de Keops es va construir fa més de quatre mil cinc-cents anys, (aproximadament entre 2550 i 2527 aC), durant l'Imperi Antic, el període de major apogeu del poder faraònic. S'estima que van necessitar més de dos milions de blocs de pedra i més de 100.000 homes per construir-la en 27 anys.