-
La edat gega de Grecia va començar al 3500 A.c
-
La polis comprenia la ciutat emmurallada, els camps de cultius, de pastura i els ports que la comunicaven amb l'exterior. Cada polis controlava el seu territori i no acceptava la submissió a cap poder exterior. En general, la polis albergava grups reduïts, no majors de 10.000 habitants, ocupant un territori petit entre 1.000 i 3.000 m
-
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia. Van celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època.
-
La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
-
La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques. Va començar el 492 aC i va concloure amb la decisiva victòria atenesa en la batalla de Marató en 490 aC.
-
La Batalla de Marató (490 aC) va ser la culminació del primer intent del rei Darios I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los a l'Imperi Aquemènida, assegurant així la regió més feble de la seva frontera occidental.
-
La Segona Guerra Mèdica va consistir en una invasió persa de l'antiga Grècia, que va durar dos anys (480 - 478 aC), en el transcurs de les guerres mèdiques. Mitjançant aquesta invasió, el rei aquemènida Xerxes I pretenia conquerir tota Grècia.
-
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga delo-àtica o Amfictionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues, amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
-
Guerra del Peloponès (460–445 aC)[1] es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.
-
Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC. La seva habilitat política i militar li permeté, en primer lloc, unificar tot el seu regne i crear un exèrcit i una economia forts.
-
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ο Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC.
-
Alexandre el Gran o Alexandre Magno les conquestes i extraordinàries dots militars dels quals li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s'estenia des de Grècia i Egipte fins a l'Índia
-
L'11 de juny del 323 aC C. (10 de juny, segons alguns autors), Alexandre va morir al palau de Nabucodonosor II de Babilònia. Li faltava poc més d'un mes per fer 33 anys. Hi ha diverses teories sobre la causa de la seva mort, que inclouen enverinament per part dels fills d'Antípatro (Casandro i Yolas, sent aquest darrer coper d'Alexandre).