EDAT ANTIGA PART LIONEL timeline.

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics. Van ser destruïdes tres legions romanes, sota el comandament del governador Publi Quintili Var, a mans dels germànics comandats per Armini. Tot i que la batalla ocorregué en diversos llocs perquè l'exèrcit romà es trobava en marxa, tradicionalment es creu que tingué lloc a prop

L'Imperi Màuria, o Maurya , va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya. Tenia la seva capital a la ciutat de Pataliputra, a prop de l'actual Patna. Es tracta de l'imperi més gran que ha dominat el subcontinent indi fins a l'arribada dels britànics. La seva decadència va començar cinquanta anys després que el regnat d'Asoka (nét de Chandragupta) L'Imperi Màuria és considerat un dels períodes més significants de la història de l'Índia. .

Bust de l'emperador romà Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte.
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. El seu text, segons Lactanci, inclou la següent sentència:

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el Gran a finals del segle IV,

Índex de Democràcia del 2015
Democràcies plenes:
9,00–10,00
8,00–8,99
Democràcies defectuoses:
7,00–7,99
6,00–6,99
Règims híbrids:
5,00–5,99
4,00–4,99
Règims autoritatis:
3,00–3.99
2,00–2,99
0,00–1.99
Informació insuficient La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica principal és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC. Inicialment una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. Roma va ser una imperi pan-mediterrani, més que europeu i mai va aconseguir establir-se fermament més enllà del Rin i el Danubi.[1] L'imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independent DURAN

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida). L'imperi Mede, l'imperi Selèucida i l'imperi Part també seran descrits aquí, però com a estats invasors o ocupants de Pèrsia, no pròpiament perses, encara que n'adoptessin els costums i tradicions.

Comitè Olímpic Internacional · Medaller dels Jocs Olímpics
Modifica les dades a Wikidata
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;[n. 1] abreujat JJOO[n. 2]) són un esdeveniment internacional de gran importància: milers d'atletes hi participen en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern

La dinastia I de l'antic Egipte fou la primera de les dinasties que van regir el país i comença amb Narmer, aproximadament el 3100 aC i acaba el 2890 aC. Està inclosa dins l'anomenat període tinita,amb seu a Memfis. Les dades que se'n coneixen són molt escasses. La cultura durant la primera dinastia no presenta grans variacions amb la de Naqada III; s'incrementa l'urbanisme i es fan més fortes les institucions religioses, administratives i socials; millora l'escriptura i el serekh.

La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.[1] El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans,[2] que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure

L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC

L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema,[1] que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura i la lectura associada s'anomena alfabetisme. La persona que es dedica professionalment a escriure és escriptora i l'art d'escriure és la literatura.