-
3500 BCE
TIPUS D'ESCRIPTURA
L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza
mitjançant signes visualsque constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura i la lectura associada s'anomena alfabetisme.
L'escriptura ha evolucionat a través del temps. Com a precedent de l'escriptura pròpiament dita hi ha els pictogrames. L'escriptura ha passat per dues etapes. -
3100 BCE
DINASTIA I D'EGIPTE
La dinastia I de l'antic Egipte fou la primera de les dinasties que van regir el país i comença amb Narmer, aproximadament el 3100 aC i acaba el 2890 aC. Està inclosa dins l'anomenat període tinita,amb seu a Memfis.
Les dades que se'n coneixen són molt escasses. La cultura durant la primera dinastia no presenta grans variacions amb la de Naqada III; s'incrementa l'urbanisme i es fan més fortes les institucions religioses, administratives i socials. -
3100 BCE
CIVILITZACIO MINOICA
La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aCEl seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans, que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure -
2000 BCE
DOMESTICACIO DEL CAVALL
Existeixen diverses hipòtesis sobre molts dels punts clau de la domesticació del cavall. Tot i que els cavalls van començar a aparèixer en els motius artístics en l'art de cova del paleolític a partir de 30000 aC, aquests eren cavalls salvatges i eren probablement caçats per carn. No està clar com i quan els cavalls van ser domesticats. La primera prova clara en què el cavall s'usa com a mitjà de transport es pot trobar en l'ús del carro de guerra. -
776 BCE
JOCS OLIMPICS
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1896, coneguts oficialment com a Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896. Van participar 176 atletes masculins (no hi va haver participació femenina) de catorze països, que van competir en 43 competicions de nou esports. Van ser els primers Jocs Olímpics de l'Era Moderna. -
753 BCE
FUNDACIO DE ROMA
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle VIII aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat. -
550 BCE
IMPERI PERSA
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida). L'imperi Mede, l'imperi Selèucida i l'imperi Parttambé seran confederació de pobles germànics. Van ser destruïdes tres legions romanes, sota el comandament del governador Publi Quintili Var, a mans dels germànics comandats per Armini. -
508 BCE
NAIXEMENT DE LA DEMOCRACIA
a democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica principal és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup. En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa. -
322 BCE
IMPERI MAURIA
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya. Tenia la seva capital a la ciutat de Pataliputra, a prop de l'actual Patna. Es tracta de l'imperi més gran que ha dominat el subcontinent indi fins a l'arribada dels britànics. La seva decadència va començar cinquanta anys després que el regnat d'Asoka (nét de Chandragupta) s'acabés, i es dissolgué el 185 aC amb la fundació de la Dinastia Sunga a Magadha. -
313 BCE
EDICTE DE MILA
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. El seu text, segons Lactanci, inclou la següent sentència:
« -
9
BATALLA DEL BOSC DE TEUTOBURG
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics. Van ser destruïdes tres legions romanes, sota el comandament del governador Publi Quintili Var, a mans dels germànics comandats per Armini. -
476
CAIGUDA DEL L'IMPERI ROMA
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el Gran a finals del segle IV.
