-
1348 Pesta Negra arriba a la Península Ibèrica
En 1348, la Pesta Negra llegó a la Península Ibérica, causando una gran mortalidad. La peste, propagada por comerciantes y ratas, afectó gravemente a ciudades como Barcelona y Sevilla, matando a gran parte de la población. Esto provocó una crisis económica y social, además de un aumento en la persecución de los judíos. -
1450 Inici de la difusió de la impremta (Gutenberg)
L'any 1450, Johannes Gutenberg, un orfebre alemany, va inventar la impremta amb tipus mòbils a Magúncia (Alemanya). Aquest invent va revolucionar la difusió del coneixement, permetent imprimir llibres de manera ràpida, barata i en grans quantitats, cosa que va facilitar l'accés a la lectura i va impulsar moviments com la Reforma i el Renaixement. -
476 Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
La caiguda de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476 dC marca el final de l’antiguitat i l’inici de l’edat mitjana. Aquest esdeveniment es va produir quan el cabdill germànic Odoacre va deposar l’últim emperador romà, Ròmul Augústul, un jove sense poder real. L’Imperi ja estava molt debilitat per crisis internes, lluites pel poder, problemes econòmics i les invasions de pobles germànics com els visigots, ostrogots o vàndals. -
330-1453 Durada de l'Imperi Romà d'Orient / Imperi Bizantí
L'Imperi Romà d'Orient, també conegut com a Imperi Bizantí, va existir des de l'any 330, amb la fundació de Constantinoble per l'emperador Constantí I, fins a la seva caiguda el 1453, quan els otomans van conquerir la ciutat. Durant més d'un mil·lenni, Bizanci va conservar la cultura romana, el cristianisme ortodox i una administració forta, resistint invasions i crisis internes. -
800 Coronació de Carlemany
El 25 de desembre de 800, l'emperador Carlemany va ser coronat Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic pel papa Lleó III a Roma. Aquesta coronació va marcar el renaixement de l'imperi romà d'Occident, després de la seva caiguda al segle V, i va establir les bases del futur Imperi Carolingi, que va unificar gran part d'Europa sota un sol govern. -
711 Conquesta musulmana de la Península Ibèrica
L'any 711, les tropes musulmanes, majoritàriament berbers comandats per Tariq ibn Ziyad, van travessar l'estret de Gibraltar i van derrotar el rei visigot Rodrigo a la batalla de Guadalete. En pocs anys, gairebé tota la Península va quedar sota domini musulmà, donant inici a al-Àndalus, que duraria diversos segles fins a la Reconquesta cristiana. -
1378-1417 Cisma d'Occident
El Cisma de Occidente fue una división dentro de la Iglesia Católica que duró desde 1378 hasta 1417. Comenzó cuando, tras la muerte del Papa Gregorio XI, se eligieron dos papas rivales: uno en Roma y otro en Aviñón. Esta situación dividió a Europa, con diferentes países apoyando a uno u otro papa. El conflicto duró casi 40 años hasta que, en 1417, el Concilio de Constanza resolvió la disputa y eligió a un solo papa, poniendo fin al cisma. -
1275-1350 inici de la Petita Edat de Gel
La Petita Edat de Gel va ser un període de refredament climàtic que va començar entre 1275 i 1300, marcat per estius freds i l'expansió de les glaceres. Va ser provocada per erupcions volcàniques massives, com la del volcà Samalas el 1257, i mantinguda per retroalimentacions oceàniques i de gel marí. -
950-1250 Òptim climàtic medieval
El Òptim Climàtic Medieval (950–1250) va ser un període de temperatures més càlides del normal, especialment a Europa i l’Atlàntic Nord. Va afavorir l’agricultura, el creixement de la població i l’expansió vikinga. Les causes van ser naturals, com l’alta activitat solar. A diferència del canvi climàtic actual, aquest escalfament no va ser global ni causat per l’activitat humana. -
1347-1351 Primera pandèmia de Pesta Negra
La primera pandèmia de Pesta Negra (1347–1351) va ser una epidèmia devastadora de pesta bubònica que va arrasar Europa, Àsia i el nord d'Àfrica, causant la mort d’entre 25 i 50 milions de persones. Transmesa per puces de rates, es va propagar ràpidament i va provocar greus crisis socials, econòmiques i demogràfiques. -
1212 Batalla de les Navas de Tolosa
La Batalla de les Navas de Tolosa, lliurada el 16 de juliol de 1212 prop de Santa Elena (Jaén), va ser un enfrontament decisiu durant la Reconquesta. Les forces cristianes, liderades per Alfons VIII de Castella, Pere II d'Aragó i Sanç VII de Navarra, amb el suport de cavallers de les ordres militars, van derrotar l'exèrcit almohade del califa Muhammad al-Nasir. Aquesta victòria va suposar un punt d'inflexió, debilitant significativament el poder musulmà a la peninsula -
1444-1481 Regnat de Mehmet II
Mehmet II, conocido como el Conquistador, fue sultán del Imperio Otomano en dos periodos. Su reinado más importante fue de 1451 a 1481, durante el cual logró uno de los mayores hitos de la historia otomana: la conquista de Constantinopla en 1453, poniendo fin al Imperio Bizantino y marcando el inicio de la expansión otomana hacia Europa. Transformó Constantinopla en Estambul, capital del imperio, y promovió una administración centralizada, la tolerancia religiosa -
1453 Conquesta de Constantinoble
El 29 de maig de 1453, els otomans, liderats pel sultà Mehmed II, van conquerir Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí. Va ser el final de l’Imperi Romà d’Orient i un dels fets que marca l’inici de l’Edat Moderna. -
1469 Casament d'Isabel I i Ferran II
El 19 d’octubre de 1469, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó es van casar en secret al Palau de los Vivero de Valladolid, sense el consentiment del rei Enric IV ni la dispensa papal necessària per la seva consanguinitat. Aquest matrimoni va ser clau per a la unificació dinàstica de Castella i Aragó, donant origen a la futura Monarquia Hispànica. -
1451-1504 Regnat d'Isabel I de Castella
Isabel I, coneguda com la Catòlica, va regnar entre 1474 i 1504. Juntament amb el seu marit Ferran II d'Aragó, va impulsar la unificació d’Espanya, la conquesta de Granada (1492), va donar suport a Cristòfor Colom en el seu viatge a Amèrica i va promoure la unitat religiosa mitjançant la Inquisició i l’expulsió dels jueus. Va ser una reina decidida, culta i pionera en moltes reformes socials i polítiques -
1452-1516 Regnat de Ferran II d'Aragó
Ferran II, conegut com el Catòlic, va ser rei d'Aragó, València, Mallorca, Sicília i Nàpols. El seu matrimoni amb Isabel I de Castella va suposar la unió dinàstica que va donar lloc a la monarquia hispànica. Junts van impulsar la conquesta de Granada (1492), van promoure l'expulsió dels jueus i van donar suport als viatges de Cristòfor Colom. Ferran també va liderar l'expansió mediterrània, incorporant Nàpols a la Corona d'Aragó, i va conquerir Navarra el 1512. -
1478 Creació de la Inquisició espanyola
En 1478, los Reyes Católicos, Isabel I de Castilla y Fernando II de Aragón, establecieron el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición en la Corona de Castilla con el objetivo de mantener la ortodoxia católica y combatir las prácticas judaizantes entre los conversos. El papa Sixto IV otorgó su autorización mediante la bula Exigit sincerae devotionis affectus. La Inquisición se convirtió en un instrumento de control religioso y político -
1483-1498 Tomás de Torquemada inquisidor general
Tomás de Torquemada (1420–1498) fue el primer Gran Inquisidor de España, nombrado en 1483 por los Reyes Católicos. Dominico y confesor real, desempeñó un papel fundamental en la consolidación de la Inquisición Española, estableciendo tribunales en ciudades como Sevilla, Jaén y Córdoba. Su administración se caracterizó por una vigilancia implacable contra herejes, judíos y conversos, consolidando el poder y la presencia de la Inquisición a través del territorio . -
1479 Unificació de les Corones de Castella i Aragó
El 1479, la unió dinàstica entre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó va consolidar la Monarquia Hispànica. Tot i que els dos regnes van mantenir lleis, institucions i organització pròpies, la unió va establir una política exterior comuna i va facilitar la conquesta de territoris com Granada (1492) i les Índies (1492). Aquesta unió va marcar l'inici de la formació d'un estat-nació espanyol, tot i que la plena unificació administrativa es va aconseguir més tard, amb els Borbons al segle XVIII -
1492 Descobriment d'Amèrica, Expulsió dels jueus, Conquesta de Granada
El 12 d'octubre de 1492, Cristòfor Colom va arribar a una illa de les actuals Bahames, creient que havia trobat una nova ruta cap a l'Orient. El 31 de març de 1492, els Reis Catòlics van signar l'Edicte d'Expulsió dels El 2 de gener de 1492, els Reis Catòlics van conquerir Granada, el darrer regne musulmà a la península Ibèrica, posant fi a gairebé 800 anys de la Reconquesta -
1492-1503 Viatges de Colom
Entre 1492 i 1503, Cristòfor Colom va realitzar quatre viatges a Amèrica, tots al servei dels Reis Catòlics. Aquests viatges van ser fonamentals en l'expansió europea cap a l'Oest i en la creació de les primeres colònies espanyoles al Nou Món. -
1494 Tractat de Tordesillas
El 7 de juny de 1494, els Reis Catòlics i el rei Joan II de Portugal van signar el Tractat de Tordesillas a la ciutat de Tordesillas, Espanya. Aquest acord va establir una línia imaginària que dividia el món conegut en dues zones d'influència -
1299-1922 Durada de l'Imperi Otomà
L'Imperi Otomà va ser un dels imperis més longeus de la història, amb una durada de 623 anys, des de la seva fundació el 1299 fins a la seva dissolució oficial el 1922. -
1300-1500 Apogeu de les ciutats-estat italianes
Entre els anys 1300 i 1500, les ciutats-estat italianes van viure el seu apogeu, destacant per la seva independència política, prosperitat econòmica i efervescència cultural. Aquestes ciutats, com Florència, Milà, Venècia, Gènova i Nàpols, van ser fonamentals en la configuració del Renaixement italià -
1517 Inici de la Reforma protestant
El 31 d'octubre de 1517, el monjo agustí alemany Martín Lutero va penjar les seves 95 tesis a la porta de l'església de Tots Sants de Wittenberg (Saxònia), un acte que marca l'inici de la Reforma protestant. Aquest moviment religiós va qüestionar profundament l'autoritat de l'Església catòlica i va donar lloc a la creació de diverses denominacions protestants.