-
La Revolució russa de Febrer
En el context de la 1ª Guerra Mundial, la guerra va agreujar els problemes de Rússia.
Va haver-hi molt de malestar a la societat.
El tsar Nicolau II perd suport i el seu govern facilita la Revolució de Febrer, que va fer caure el tsarisme i es va instaurar una república dirigida per un govern provisional. Rússia es va convertir en una República democràtica.
El nou govern continuava a la guerra i no va poder fer front a la sublevació dels soviets que, sota control bolxevic, prometien pa i pau. -
La Revolució russa d'Octubre
A l’octubre de 1917 es va produir una nova revolució.
Era una situació de molt descontentament popular. L'objectiu dels bolxevics era crear un govern de soviets obrers i pagesos.
El 25 d’octubre, els soviets es van sublevar i en 10 dies es van fer amb el poder i van destituir el govern provisional.
Lenin forma un govern obrer amb suport del Congrés dels Soviets i s’estableixen les primeres mesures revolucionàries. A més, Rússia va firmar la pau amb Alemanya a canvi de territoris. -
Marxa sobre Roma
La Marxa sobre Roma va ser una vaga que va organitzar Mussolini on sindicats socialistes i anarquistes anomenats els camises negres marxaven cap a Roma per exigir al rei que li lliurés el govern a Mussolini. Aquesta marxa el va portar cap al poder italià perquè a l'octubre de 1922 el monarca el va nomenar cap del govern. -
Naixement de l'URSS
Al 1922 es crea l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un Estat federal que unia diferents nacionalitats del vell imperi tsarista.
Tot i tenir un parlament (Soviet Suprem), el PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica) tenia el control absolut, ja que es van prohibir tots els altres partits. Això va convertir l’URSS en un règim totalitari. -
Ocupació francesa del Ruhr
Durant els anys que va haver-hi gran crisi econòmica, Europa es trobava en dificultats, i no podia pagar les reparacions de guerra. Això provoca que França envaeixi la zona del Ruhr. Això suposa una humiliació nacional i com a conseqüència creix el nazisme. -
Pla Dawes
Durant els anys que va haver-hi gran crisi econòmica, Alemanya, França i UK van patir grans pèrdues i Europa va quedar endeutada amb els EE.UU. Llavors, els EE.UU crea el Pla Dawes l'any 1924, un pla que consisteix en ajudar a Alemanya a pagar i garantir el retorn dels préstecs a UK i França. En resum:
- Reducció dels pagaments alemanys.
- Inversions a Alemanya.
- Enfortiment del marc alemany. Amb això les dificultats a Europa milloren lleugerament. -
Acord de Locarno
El tractat o l'acord de Locarno al 1925 va ser una millora lleu per millorar l'economia i la pau a Europa després de la Primera Guerra Mundial. L'acord donava la garantia de fronteres entre Alemanya, França i Bèlgica. També s'acorda l'evitament de noves guerres i acorden que la República de Weimar entri a la Societat de Nacions. -
Crack del 29
El Crack del 29 va ser la caiguda de la borsa als EE.UU. El seu impacte va arribar a ser global i va donar inici a la coneguda "Gran Depressió".
Dies clau:
-Dijous Negre (24 oct.): milers venen accions de cop. Pànic → caiguda de preus
-Dimarts Negre (29 oct.): s'enfonsa tot el sistema. Es tanquen bancs, gent sense diners...
Herbert Hoover dona una resposta inicial, però no intervé gaire.
Franklin D. Roosevelt dona una resposta nova i crea el "New Deal", programa d’ajuda i recuperació econòmica. -
Invasió Japonesa de Manxúria
La invasió Japonesa de Manxúria per l'exèrcit de Kwantung de l'Imperi Japonès va començar immediatament després de l'incident de Mukden. Anys més tard, al 1937, Japó acaba envaïnt la Xina. -
Hitler esdevé canciller i s'inicia el règim nazi
Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya, del qual se’n va erigir líder.
En el període 1924-1929 el malestar social va decantar una bona part de la població cap a les propostes dels partits extremistes.
A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir 12 milions de vots, i el 1933 Hitler va ser nomenat canceller d’Alemanya.
El 1934, Hitler es va proclamar Führer i canceller del III Reich. Això dona inici al règim nazi i a Alemanya en un dictadura. -
Period: to
Invasió italiana d'Etiòpia / Abissínia
Durant el període de dictadura feixista entre el 1922 i el 1925, Mussolini va desenvolupar un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris. Mussolini va començar una política exterior expansionista: La Guerra Civil espanyola (1936-1939), Etiòpia i Albània.
Destacant la invasió italiana d'Etiòpia / Abissínia, coneguda també com segona guerra italo-etíope, que va tenir una durada de set mesos. -
Pacte Ribbentrop-Mólotov
El Pacte Ribbentrop-Mólotov va ser un pacte que Hitler va firmar amb Stalin on acordaven que l'URSS evités aliar-se amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia i acordaven que la Unió Soviètica i Alemanya es repartirien Polònia. També va ser un pacte de no-agressió entre aquests dos estats, on es van comprometre a no atacar-se mutuament. -
Invasió de Polònia
La invasió de Polònia va ser el punt que va fer esclatar la Segona Guerra Mundial al 1939. Amb l'excusa de les polítiques expansionistes d'Adolf Hitler, a l’agost del 1939 es signa el Pacte Ribbentrop-Mólotov amb la Unió Sovìetica on s’acorda que els dos estats es reparteixen Polònia. L’1 de setembre del 1939 Alemanya envaeix Polònia i així s’inicia la Segona Guerra Mundial quan França i el Regne Unit declaren la guerra a Alemanya (3 de setembre de 1939). -
Operació Barbarroja
Durant la primera fase de la guerra, entre el 1941 i 1942 es van obrir nous fronts. Al 1941 els alemanys engeguen l’Operació Barbarroja que consistia en conquerir Rússia per sorpresa (tenen un acord). Fins el 1942 els nazis avancen direcció Moscou, Leningrad i Baku. La Batalla de Stalingrad (1942-1943) provocarà un canvi de dinàmica. -
Atac Pearl Harbour.
A finals del 1941, el Japó va destruir la flota dels Estats Units a Pearl Harbour. Això provoca que els EUA entrin de ple a la 2GM. Fins aquest moment només havien donat suport logístic. -
Period: to
Batalla de Stalingrad
Durant la segona fase de la guerra, es destaca la batalla de Stalingrad, ja que provocarà un canvi de dinàmica per part de les forces de l'Eix.
Els soviètics van resistir l’assalt alemany a Stalingrad, van passar a l’ofensiva i van recuperar Ucraïna i van alliberar Leningrad. Stalingrad va ser escenari del primer gran fracàs de Hitler. -
Desembarcament de Normandia
El desembarcament de Normandia tenia com a objectius el de crear un nou front per l’oest i desgastar així als nazis. Fou un èxit, i al cap de poc els aliats entren a París. En resum, era una operació militar efectuada pels aliats per iniciar l'alliberació dels territoris d'Europa occidental de l'ocupació nazi. -
Conferència de Postdam
A la Conferència de Potsdam (1945) hi participen Stalin i els nous presidents dels EE.UU (Truman) i Regne Unit (Attlee) i s’exigeix la rendició del Japó, es confirma la divisió d’Alemanya i es decideix de jutjar el nazisme (Judicis de Nuremberg). -
Conferència de Ialta
A la Conferència de Ialta (1945), els tres presidents (Roosevelt, W.Churchill i Josef Stalin) posen les bases del nou món. Acorden com dividiran Berlín en quatre parts, organitzen eleccions lliures a tots els països alliberats i posen les bases de l’ONU. -
Bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki
El Front del Pacífic va ser el que més va durar. Van haver-hi batalles on els japonesos van lluitar aferrissadament. Finalment, els americans optaran per provar una arma nuclear, a l’agost del 1945 llancen la bomba atòmica a Hiroshima i Nagasaki. L’impacte que causarà provocarà que l’emperador japonés es rendeixi i el 2 de setembre es signa la rendició de manera oficial. Així es posa fi a la guerra més cruenta de la història. -
Alliberament dels camps de concentració
L'exèrcit soviètic va ser qui va començar a alliberar a tots els milions de jueus dels camps de concentració entre el 1944 i 1945. Alguns d'aquests, el camp de concentració d'Auschwitz. -
Fundació de les Nacions Unides
L’ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar a la Conferència de San Francisco (1945) per substituir la Societat de Nacions.
El seu objectiu era el manteniment de la pau i la seguretat internacional, així com la cooperació entre els països.
Hi ha 5 països que poden vetar les proposte de l'ONU: URSS/Rússia, República Popular de la Xina, Regne Unit, França i els EE.UU.