-
Al Regne Unit es van establir una serie de lleis per intentar regular els impostos a les Tretze Colònies britàniques, com a consequencia d'aquestes es van produir boicots a les colònies contra els productes britànics -
Al 1773 es van estrablir les Tea Acts al parlament britànic y per demostrar el seu descontentament es va produir el Motí del Te a les treze colònies. Durant aquestes es van cremar al port de Boston vaixells carregats amb te que anaven a ser importar al Regne Unit. 1773 -
Aquests any totes les colònies exepte Georgia es van reunir i van formar una llista de greuges. L'any següent van començar els conflictes armats. -
Al 1776, Thomas Jefferson va redactar la Declaració del Drets de Virgínia, on es redactaven el principis de la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi. El 4 de juliol d'aquest mateix any es va signar la Declraració d'Independència del Estats Units. -
Durant la guerra d'independència del Estats Units, Espanya i França donaven suport a les colònies. La guerra va acabar amb la signatura del Tractat de Versalles on el Regne Unit reconegué la independència dels Estats Units. -
A l'any 1787 es va aprovar la Constitució dels Estats Units, la primera i ùnica. En aquesta es redactaven la sobirania nacional i la separacio de poders. -
L'any 1789, George Washington es va convertir en el primer president dels Estats Units. -
Al 1787, a frança, es van reunir l'assemblea dels notables per itentar fer que els estaments privilegiats pagaren impostos. Com era d'esperar aquestos es van negar i van convocar els Estats Generals. -
Després de la destitució del ministre Neckler, els revulucionaris van atacar la presó de la Bastilla el 14 de juliol de 1789. La Decraració dels Drets de l'Home i del Ciutadà es va aceptar el 4 d'agost de 1789 i es garantien el drets Naturals. -
En 1789 es van tornar a reunir els Estats Generals a Versalles, però, aquesta vegada el tercer estat va demanar l'aprovació del vot per cap ja que representaven la majoria de la població. Tant el rei com els estaments privilegiats es van negar i aleshores el tercer estament es va autoprocamar Assemblea Nacional. Posteriorment l'Assembea Nacional va acordar mantenir-se unida fins donar-li a França una constitució, van passar a nomenar-se Assemblea Constituient. -
Es va aprovar al setembre del 1791 i va establir la sobirana nacional i drets finamentals; la monarquia parlamentària; la separació de poders i el sufragi sensatari. -
Després de es eleccions del 1791 es va construir l'Assemble Legislativa. Va ser un període molt turbulent.
Els estaments pivilegiats es negaven a perdre els seus poders i la majoria emigraren.
Es va decrarar la guerra a Àustria.
Alguns grups consideraven les reformes insuficients. -
A l'agost del 1792 es poble de París va assaltar a la familia reial al palau de Tulleries i els van arrestar. -
Durant aquest període es va abolir la monarquia i es va proclamar la replública. També es va jutjar per traïció al rei i el van executar.
Es va formar la primera coalició contra França i hi van haver alçaments realistes i ultracatòlics. -
Després de la revaolta del 1792 l'Assemble legislativa va decidir per sufragi universal masculi una nova assemblea anomenada Convenció. -
per temor a que la Revolució fracasase es va donar un cop d'estat i els Jacobins liderats per Robespierre van aconseguir el poder. Es va aprovar una nova constiyució i Robespierre va inplantar una dictadura.
Durant aquest període hi havia una gran temor a la població pel gran nom d'execucions , es van establir uns preus màxims per als productes necessaris y es va crear un nou calendari.
En 1794, Robespierre va ser arrestat i guillotinat. -
Es va formar amb la finalitat de evitar una nova dictadura, es va instaurar un nou govern que va crear la Constitucuó de 1795. Va tindre que fer-li front a diverses conspiracions com la Conspiració del Iguals o la revolta dels Realistes que va frenar Napiloó Bonaporte. Es va formar la Seguna Coalició i per ùltim Napoleó va donar un cop d'destat i va estrablir el Consolat. -
Durant l'època del Consolat Napoleó Bonaparte va ser nombat primer cònson el 1799 i al 1802 es va proclamar cònson vitalici. -
L'any 1804 el consolat va nomenar a Naoleó emerador hereditari i va aprovar una nova constitució que li otorgava amplis poders. Al 1812 va intenta envair Rússia amb la seu política expansionista però va ser derrotat i al 1813 va tornar a se derrotat a espanya per una coalició entre Àustria, Rússia, Prússia i el Regne Unit. El 1814 va abdicar durant 100 dies i el van tornar a derrotar al 1815, després d'aquesta derrota es va exiliar l'illa de Santa Helena. -
Les principals potències europees (Àustia, Rússia i Prússia) es van reunir al Congrés de Viena (1814-1815) per remodelar el mapa polític d'Europa. (Es van repartir tots el territoris de l'Imperi Napoleònic) -
Es van formar varies aliances, la Santa Aliança (Àustria, Rússia i Prússia) a l'any 1815; la Quadruple Aliança (Àusrtia, Rússia, Prússia i el Regne Unit) al la que al 1818 es va unir França i van formar la Quintuple Aliança) -
L'any 1815 el Congrés de Viena va ajuntar el 39 estats i els va nombrar Confederació Germaànica. -
Van tindre lloc a: Espanya al 1820 on es va abolir la monarquia durant un teps però la Santa Aliança va tornar a instaurar l'absolutisme; al poble greg que es va independitzar de l'imperi turc a l'any 1821 i també a alguns estats italians entre el 1820 i el 1821. -
Al 1830 a França hi va haver un canvi de monarca per governar de manera absolutista, Bèlgica es va independitzar del Països Baixos al 1831, Polonia es va alçar contra Rússia però va ser durament reprimit i un altra vegada a alguns estats italians però van fracasar. -
De mateixa menera que a Itàlia, Prússia que era l'estata més poderos va ser l'eix d'unificació. L'any 1834 va fer una unificacio duanera creant un espai lliure de comerç sense tarifes. -
Van començar a França al 1848 quan es va abolir la monarquia i es va proclamar la Segona República, el nou govern va crear la Constitució de 1848. Després de les eleccions Lluís Napoleó Bonaparte va guanyar i va donar un cop d'estat proclamant al Segon Imperi a l'any 1852. -
Al parlament de Frankfurt a l'any 1848 es va oferir a Prússia la corona d'una Alemanya unificada però Prússia o va refusar. -
Es va iniciar a l'any 1859 i va tindre diverses fases. Els tres personatges més importants són Garibaldi (revolucionari), Víctor Manuel II (rei del Piemont) i Cavour (primer ministre del Piemont). -
Va ser la primera fase, el regne del Piemont es va aliar amb França (a canvi de l'ajuda Savoia i Niça van passar a ser territori francès) i li van declarar la guerra a Àustria. Àustria va perdre i els va cedir el territori de la península itàlica anomenat Llombardia. -
Van tindre lloc el 1860 i 1861 després de l'expedició dels camises roges lideras per Garibaldi. -
Va ser a l'any 1861 a la ciutat de Torí. Víctor Manuel II va ser proclamat rei. -
A parir de l'any 1861 Guillem I rei de Prússia i el seu primer ministre Bismark van acelerar l'unificació d'alemanya de manera militar mitjançant tres guerres. -
Va tindre lloc en varies etapes i en pocs anys. La primera va ser al 1864-1865 quan hi va haver un problema successori en dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca amb població majoritariament alemanya que va permetre que Prússia els anexionare. -
El Piemont va donar suport a Prússia en la guerra contra Àustria a canvi del territoro de Venècia. -
Entre els anys 1866 i 1869 Prússia es va enfrontar a Àustria . Aprofitant que Àustria estava en guerra amb l'unificació d'itàlia va envair els seus territoris alemanys. Es va formar la Confederació de l'Alemanya del Nord. -
L'any 1870 el regne del Piemont va aprofitar la retirada de les tropes franceses de la ciutat de Roma per envair-la. Encara que el Papa no va reconeixer l'ocupació, Roma va passar a ser la capita d'Itàlia. -
L'ùltima fase va ser entre els anys 1870 i 1871. Prússia va signar una aliança amb els estats del sud però França s'soposava, Prússia va entrar en guerra amb França i a la batalla de Sedan França va perdre havent-li de sedir els territoris de Lorena i l'Alsàcia a Alemanya. -
Es va completar a l'any 1871 amb la proclamació del Segom Imperi i Gullem I va ser coronat emperador. Es va convertir en una de les principals potències europees.
You are not authorized to access this page.