-
218 BCE
La conquesta d'Hispània
Degut als conflictes entra Cartago i Roma,durant la Segona guerra Púnica, els Romans entren per la ciutat grega de Emporion (Empuries), per tal de tallar els reforços que duia el germa del general Anibal, el qual estava a les portes de Roma. Aixi doncs, els Romans començen l'exapancio per la llavors anomenada Hispania,aniquilant els pobles autoctons (Ibers i altres). -
73 BCE
Els problemes interns: la revolta dels esclaus (Espartac)
L'any 73 aC, un grup d'eslaus liderats per Espartac, un gladiador fart de les humiliacions i la seva vida d'esclavatge, van escapar del seu esclavatge. Aquest va anar per arreu d'Itàlia alliberant esclaus dels seus amos. Així doncs, Espartac va anar reunint un gran exercit format per uns 70.000 esclaus alliberats, aquests van enfentar-se als grans exercits Romans, durant dos anys, L'any 71 aC va ser derrotat per el general Cras.
Els esclaus supervivents van ser crucificats per arreu de Roma. -
63 BCE
El primer triumvirat
Va ser una unió política entre Cras, Juli Cèsar i Pompeu per tal de donar estabilitat a la republicà romana. El que en un principi va ser un govern dels 3, aviat va desenvocar en una disputa per el poder. El primer en caure va ser Cras. Llavors la disputa va quedar entre Pompeu i Cèsar, fins que al final després de molts anys de batalles per al poder Cèsar es va emportar la vitorià i Pompeu es va retirar a Egipte, on va ser assassinat. -
44 BCE
L'assassinat de Juli Cèsar
El dia 15 de març del 44 aC, Juli Cèsar va ser assassinat al senat roma per els mateixos senadors, ja que aquests sospitaven que Cèsar volia proclamar monarca amb un poder total i abolir el senat. Per això, els senadors van convocarà una seció del senat per tal d'acabar amb ell. El senador Lucio Tilio Címber va donar la senyal de assassinar-lo i així va ser, César va rebre 23 punyalades.És diu que va morir davant d'una estàtua de Pompeu, i que Brutus el seu fill adoptiu el va acabar de matar. -
40 BCE
El segon triumvirat
El Segon Triumvirat es una unió política durant la Republicà Romana.
Aquesta estava formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid. Els tres havien rebut el càrrec de magistratura per deu anys, però, per disputes internes entre ells, no arribaren a complir-la, ja que Marc Antoni i Octavi s'enfrontaran per el poder total, mentre que i Lèpid va ser destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC. -
30 BCE
L'expansió de Roma per Orient (Grècia i Àsia), Europa (Gàl·lia i Germània, Britània), nord d'Àfrica (Egipte)
-
27 BCE
Octavi August és proclamat emperador. Fi de la república romana.
Octavi August, va ser el primer emperador del ara anomenat Imperi Roma i per tan, Roma abandona la Republicà. August era nebot i hereu de Cèsar. Conjuntament amb Marc Antoni i Lèpid va lluitar i donar caça als assassins de Cèsar fins el 42 aC. Llavors, es van repartir l'Imperi entre els tres, fins que Octavi va destituir a Lèpid i va declarar la guerra a Marc Antoni. La guerra acabar el 2 de setembre de l'any 31 aC. El 16 de gener del 27 aC. Es va proclamar Emperador amb ajut del senat. -
Period: 14 to 68
Dinastia JuliaClaudio
Compren des de la mort d'august, fins la mort de (Neró).Els emperadors que pertanyen a aquesta dinastia son: -
64
Incendi de Roma
Una nit de juliol del any 64 aC, es va declarar un incendi a Roma que va durar 6 dies. Va afectar a la gran majoria dels barris de Roma i molt pocs es van escapar de les flames. Ràpidament el poble va pensar que el culpable del incendi era l'Emperador Nero, mentre que ell culpava als cristians del desastre.
Es diu que Nero, tocava l'arpa mentre contemplava com les flames devoraven la ciutat. -
Period: 64 to 313
Persecucio dels Cristians en l'Imperi Roma
Per motius religiosos, gairebé des de el naixement del cristianisme, l'imperi roma els va perseguir i assassinar, ja que per al imperi ells eren heretges.Als cristians que eren atrapats, nooramalment sels paracticavan "damnatio ad bestias", consisitia en purgar les seves animes. Això va durar fins que l'emperador Teodosi l'any 380 va decretar que el cristianisme passaria a ser la nova religió oficial del imperi, això es va donar ja que la gran part dels patricis practicaven aquesta religió. -
Period: 69 to 96
Dinastia flàvia
Compren desde la fi de la dinastia julioocludia (neró) fins l'ecenç de la dinastia severina -
79
Erupcio del Vesuvi
L'any 79 dC va erupcionar el volca Vesuvi , el qual estava molt a prop de les ciutats de Pompeià, Herculà, Oplontis o Estàbia, les quals van ser totes pràcticament o parcialment destruïda, encara que Pompeià es la que es va endur la pitjor, degut a la proximitat al volca. Els habitants van ser carbonitzats al instant i avui dia podem veure aquestes persones en museus convertits en estàtues. -
Period: 96 to 192
Dinastia Antonina
-
Period: 193 to 235
Dinastia Severiana
-
313
Edicta de Mila
-
380
Edicte de Tesalonica
-
395
Divisio del Imperi Roma en dos (Imperi d'Occident i Imperi d'Orient)
El temor que els problemes de la part nord i occidental s'estenguessin per tot el territori va fer decidir l'emperador Teodosi a dividir l'Imperi, entre els seus dos fills Honori, al capdavant de l'Imperi Romà d'Occident, i Arcadi al capdavant de l'Imperi Romà d'Orient. A l’Imperi d’Orient (Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar les fronteres, així l’Imperi va sobreviure. En canvi, a Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per a salvar l’Imperi. -
402
Trasllat de la capital del Imperi Roma d'Occident a Rávenna
-
476
Caiguda del Imperi Roma d'Occident
Despres de 5 anys de una inestabilitat social amb l'assesinat de 5 emperadors romans, els gots liderats per Uduacre, treixen l'acord amb el general Orestes qui havia fet un cop d'estat anys abans i havia fet coronar emperador al seu fill Romul August.Els gots es van apoderar del control de roma i italia. -
1054
Cisma Religiós entre l'Imperi Roma d'Orient i el d'occident
El Gran Cisma d'Orient és l'esdeveniment que va dividir l'Església cristiana que acceptava la doctrina del concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est. Es considera habitualment l'any 1054, quan el papa Lleó IX i el patriarca Miquel I es van excomunicar mútuament, com la data de la divisió. No obstant, el cisma va ser el resultat d'un període extens d'allunyament entre les dues esglésies. -
1204
Setge de Constantinoble per part dels Creuats
L'any:el papa: va ordenar la quarta creuada contra els heretges.Aquesta creuada va tenir un cert caire guerra espontània, ja que molts pagesos liderats per un sacerdot cristià anomenat, al no voler esperar l'exercit creuat professional, van dirigir-se cap a Constantinoble que era el lloc de reunió establert per el Papa.
Els del exercit espontani, tenien tantes ganes de guerra que varen saquejar tota la ciutat sense pietat, aquest fet va comportar la retirada de suport del Emperador Bizant. -
1453
Caiguda de Constantinoble
Despres d'anys de diferents ratzies i atacs per par del exercit Otoma, a la ciutat de Constatninoble i per tot el regna, la ciutat fou rodejada per un gran exercit i amb l'ajut de uns enormes canons enomenats anomenats canons dels Dardanelos, van destruir els imponents muralles de Constantinopla i els Otomans van petrar en la ciutat la qual fou saquejada.
