-
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar.
-
S'inaugura la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. La primera factoria de l’Estat moguda amb vapor. Se la coneixerà popularment com "El Vapor" (hi treballaven uns 700 obrers/es)
-
Aldarulls generalitzats. Es cala foc a diversos convents i a la fàbrica "El Vapor". Àlex Pardinyas i tres obrers més són condemnats a mort i afusellats.
-
El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de TeixidorsTeixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari.
-
Confirmació de la prohibició de les Societats Obreres. El ban del capità general Antonio Seoane deia: Art. Primero: Desde la publicación de este bando dejará de existir la Sociedad de Tejedores de Algodón bajo cualquier denominación o forma ...
-
Organitzat per periòdic "El Eco de la Clase Obrera" i amb el suport dels delegats de les societats obreres de Catalunya Joan Alsina i Joaquim Molar, el dia 29 de desembre es presenta a les Corts un Manifest signat per més 33.000 obrers demanant llibertat d'associació obrera. Aquest manifest reivindicatiu ultrapassà les fronteres del Principat i s'estengué a altres punts de l'Estat.
-
Es publica la llei d’abolició de l’esclavitud legal. Tots sabem que continuà existint.
-
El dia 28 es constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Sens dubte marcà "un abans" i "un després", en l'organització del proletariat. Tingué en Karl Marx el seu principal impulsor.
-
El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.
-
Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall.
-
Impulsada pel jesuïta Antoni Vicent, se celebra la Primera Assemblea dels "Círculos Católicos, Patronatos y Corporaciones Obreras de España", amb assistència de més de 100 delegats. Veieu una petita cronologia del sindicalisme catòlic i una curiosa carta a un obrero de les moltes que va escriure Blas Goñi, professor del Seminari Conciliar de Pamplona.
-
Es promulga una llei de descans dominical.
-
Per l'embarcament de tropes i per a la guerra amb el Marroc, per anar a defendre els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola.Les manifestacions de protesta se succeien diàriament i Solidaritat Obrera promogué una vaga general de 24 hores per al dia 26 de juliol.A la vaga general respongué el Govern amb la declaració de l'estat de guerra i la gran manifestació del mateix dilluns dia 26, fou interceptada per la guàrdia civil provocant dotzenes de ferits.
-
Solidaritat Obrera celebra el congrés que s'havia convocat per al setembre de 1909 i que els esdeveniments de la Setmana Tràgica van impedir. Es construeix la Confederació Nacional del Treball (CNT).
-
Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920).
-
Comença la primera guerra mundial.
-
Comença la revolució que tragué el dogal al proletariat rus i emmirallà el d'una bona part d'Europa.
-
Fundació de la III internacional (congressos celebrats)
-
Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi
-
Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va ordenar matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes. En aquest context, l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, col·laborà amb la dictadura denunciant els dirigents del moviment obrer, per portar-los a la presó o davant dels escamots d'execució.
