Agricultura1

LINIA DEL TEMPS

  • La fi de l’Antic Règim

    La fi de l’Antic Règim
    és la conjuntura de canvis que sorgeixen a Europa Occidental en el període d'aproximadament cent anys que va des de la publicació de l'Enciclopèdia fins a les Revolucions de 1848
  • Revolució industrial

    Revolució industrial
    es el proceso de transformación económica, social y tecnológica que se inició en la segunda mitad del siglo XVIII en el Reino de Gran Bretaña
  • La revolució americana

    La revolució americana
    un alçament polític a les Tretze Colònies Britàniques a partir de 1765, que va esclatar en una guerra en 1775, i va culminar amb la independència dels Estats Units en 1783.
  • L’esclat de la Revolució Francesa

    L’esclat de la Revolució Francesa
    Una monarquia absoluta amb la Cort plena de luxes. Privilegis il·limitats de l'Església i l'aristocràcia que impedien l'accés al poder d'una burgesia en alça. El poble, afamat i ofegat pels impostos. Era el model de societat europea de finals del segle XVIII. El context en què va germinar a França una revolta popular que va esclatar amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol del 1789.
  • L’assalt de la Bastilla

    L’assalt de la Bastilla
    El tercer estat (burgesos) van tancar-se dins d’un local de Jeu de Paume i juren no sortir fins que no es faci una Constitució. S’erigeixen com a Assemblea Nacional.
    D’aquest tancament va sorgir els DRETS I DEURES DELS CIUTADANS.
  • LIBERALISME I NACIONALISME

    LIBERALISME I NACIONALISME
    El Liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
    El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
  • L'Assemblea Constituent

    L'Assemblea Constituent
    és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
    (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
  • La República burgesa i el Directori

    La República burgesa i el Directori
    Després de la caiguda dels jacobins es va iniciar la tercera etapa de la Convenció i un procés que va situar a la burgesia conservadora com la gran beneficiària de la revolució francesa.
  • L’Imperi Napoleònic

    L’Imperi Napoleònic
    ratificada novament per un plebiscit en el qual va rebre una majoria aclaparadora (3,5 milions de vots a favor i només 2.579 en contra), Napoleó Bonaparte va convertir-se en emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I. Així, el nou emperador va ser consagrat, el 2 de desembre d’aquell any, pel propi Papa, Pius VII, a la Catedral de Notre Dame de París.
  • La caiguda de Napoleó

    La caiguda de Napoleó
    El 1814, després de ser vençut a Rússia i Espanya, Napoleó va abandonar el poder. Malgrat un efímer retorn, el 1815 va ser derrotat a Waterloo, Bèlgica i va ser desterrat a l’illa de Santa Helena, on va morir el 1821.
  • El Congrés de Viena

    El Congrés de Viena
    fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria)
  • revolucions burgeses

    revolucions burgeses
    és un tipus de revolució que majoritàriament dona a terme la classe social de la burgesia per esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.
  • Les revolucions del 1820.

    Les revolucions del 1820.
    van esclatar a tota Europa una sèrie de revoltes, dirigits per activistes especialment militars, que van ser fruit de l’expansió dels ideals polítics liberals.
  • Les revolucions del 1830

    Les revolucions del 1830
    a tota Europa van anar definint-se dos grans grups políticament oposats: els absolutistes, ultres o conservadors i els liberals o progressistes. Entremig podem trobar els elements més moderats d’ambdós grups.
  • desenvolupament del moviment obrer

    desenvolupament del moviment obrer
    es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col.lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns
  • Les revolucions del 1848

    Les revolucions del 1848
    conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
  • La unificació d’Itàlia i Alemanya

    La unificació d’Itàlia i Alemanya
    Eren dues nacions dividides en diversos estats que aspirararen a convertir-se en un sol Estat. En el cas italià, el Piemont, amb llur rei Víctor Manuel II i el primer ministre Cavour, foren els artífexs de la unitat nacional.
  • La Monarquia Constitucional

    La Monarquia Constitucional
    per oposició a la monarquia absoluta, és una forma de govern, en el qual hi ha separació de poders, on el monarca ostenta el Poder Executiu nomenant a govern, mentre que el Poder Legislatiu, l'exerceix una Assemblea o Parlament, habitualment electe pels ciutadans .
  • La República democràtica

    La República democràtica
    va ser un estat socialista que va existir a Europa Central entre 1949 i 1990. Ocupava la zona dels actuals estats alemanys de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Brandenburg, Berlín (excepte Berlín Occidental), Saxònia, Saxònia-Anhalt i Turíngia.
  • procés d'industrialització

    procés d'industrialització
    La difusió del procés d’industrialització: més fàbriques, noussectors, més països
  • nacionalisme

    nacionalisme
    és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat