-
Revolució Americana
Com a precedents del moviment Romàntic trobem una època de revolucions, començant per la independència de les colònies angleses. Això porta a la Declaració d'Independència d'Estats Units i el que suposarà un govern republicà. -
Revolució Francesa
La burgesia va triomfar enderrocant el sistema de govern de l'Antic Règim i executant a Lluis XVI el1793. Això va portar la divisió de poders i la sobirania nacional. -
L'Imperi Napoleònic i la seva caiguda
L'imperi de Napoleó va provocar molts conflictes bèl.lics a tota Europa, fins acabar-se l'any 1815, on els monarques absolutistes van aprofitar per voler re-instaurar l'Antic Règim de nou.
La resposta de la burgesia contra aquesta conspiració desencadenarà lluites revolucionaries que inspiraran a molts artistes. Es crea la pintura "Els afusellaments del 3 de març" de Goya. -
1a Revolució (burgesia)
La primera revolució en contra l'Antic Règim va ser donada per la burgesia on van tenir lloc revoltes liberals que es van acabar amb la intervenció de la Santa Aliança. -
Estil Victorià
L'estil Victorià es un art decoratiu que es desenvolupa durant la regència de la reina Victòria d'Anglaterra l'any 1830. Aquest estil es mantindrà actual fins el 1920, fins aleshores el monarques i la burgesia del moment utilitzaven aquestes ornamentacions en la fusta i peces decoratives com a tendència. -
2a Revolució (burgesa)
Van haver onades revolucionaries i van fer fi a la monarquia absolutista de Carles X que va fugir de França. Es va proclamar la monarquia parlamentària de Lluis Felip d'Orleans durant les tres jornades glorioses; 27, 28 i 29 de Juliol.
Es crea la pintura "La llibertant guiant el poble" de Delacroix. -
3a Revolució (burgesia)
Aquesta revolució posa fi a la monarquia de Lluis Felip d'Orleans i es proclama la república a França. Aquestes revoltes es veuen impulsades per un moviment il.lustrat que desperta al poble.
A Europa: S'acaba amb l'antic règim, es visibilitzen els drets dels ciutadans, s'instaura la divisió de poders.
Es crea la pintura "La República" de Honoré Daumier. -
Arquitectura del Ferro
A la segona meitat del segle XIX, a Europa va sorgir l'arquitectura del ferro que donava la funcionalitat de les noves necessitats arquitectòniques que va portar la Revolució Industrial. Es necessitava un mètode de construcció ràpida per crear ciutats amb l'augment de població que es donava. Va aparèixer al 1845 la figura de l'arquitecte per fer tot això possible. -
El Cartell Publicitari
Durant tot el s.XIV, han hagut batalles i s'han hagut de fer reformes per ampliar la ciutat degut a la gran densitat de població. S'inventen els carruatges de cavalls, i amb el moviment de la ciutat el cartell publicitari, per evitar contractar a una persona que escampi la informació. És una invenció de text i imatge que cobreix les necessitats de la ciutat de ser informada.
La tècnica de litografia es va inventar al 1796 per plasmar escrits al paper, però al 1860 es va poder fer en color. -
Escola de Chicago
Apareix a la reconstrucció de la ciutat de Chicago, el 1871 després de ser destruïda per un incendi gràcies a un grup d'arquitectes que, a diferència d’Europa, van adaptar les noves tendències constructives. predominarà per primer cop la funcionalitat per damunt de l'estètica. -
Art Noveau, Modernisme Català
El modernisme es un moviment arquitectònic encapçelat per la burgesia refinada que té lloc principalment a Catalunya. Apareix en un ambient industrial com a rebuig de l'arquitectura historicista. Predominen els elements de la natura i el dinamisme. El moviment està vinculat amb la Renaixença ja que fa referència a la moderna i alta societat catalana. -
Cartell Modernista Català
A finals del segle XIV i principis del XX, la industria catalana va tenir una gran acceptació per part del cartell modernista. L'art que estava relacionat amb la vida de classe alta, predominava per tota la ciutat i era anunciat des de les façanes dels locals fins a les ampolles d'alcohol. També va introduir la figura femenina com a reclam publicitari, perquè es considerava una expressió de llibertat.