-
Guifré el Pelós, fill de Sunifredo d'Urgell, va ser comte d'Urgell i de la Cerdanya, de Barcelona i Girona i d'Osona de facto, si bé d'iure no ho va ser fins al 878. Guifré pertanyia a un llinatge hispanogot dels voltants de Prades , al comtat de Conflent, actualment al Rosselló francès -
-
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona, el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries. -
-
El comte Sunyer I, a diferència del seu antecessor, seria un comte militarista i expansionista. La seva és una vida de combats, que el duen a estendre els dominis dels comtats de Barcelona fins al límit de Tarragona. Però el seu govern es veurà marcat per una tragèdia inesperada: la mort en batalla del seu primogènit. Sunyer serà el primer comte que deixarà el govern per retirar-se a un monestir, superat pels esdeveniments. -
-
Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,[1] amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona. -
-
-
En retirar-se el seu pare comte Suniario I que, el 947, va prendre l'hàbit monacal a l'abadia benedictina de Lagrasse, a la vora del riu Orbieu a Carcassona, va cedir els seus dominis als seus fills Borrell i Miró, que havien de governar conjuntament.