-
753 BCE
Es va fundar l'antiga Roma.
Fou una civilització que va sorgir a la ciutat - estat de Roma, a partir del segle IX a.C. Primer com a monarquia, després com a república i finalment com a imperi. La ciutat de Roma es va fundar a la vora del riu Tiber. La van fundar dos tribus de la central italiana: els llatins i els sabins -
753 BCE
La monarquia de la ciutat de Roma.
Durant aquest periode, Roma va ser governada per una successició de set reis que exercien un poder gairabé absolut malgarat l'existència de les assemblees romanes. L'últim rei, Tàrqui el Superb, va ser deposat i exiliat al segle 510 a.C. El Senat va decidir que no gobernaria cap rei més i es va establir una república. -
509 BCE
La ciutat de Roma com a república
La República Romana va ser establerta el 509 aC, establint un sistema de magistrats electes anualment. Els més importants eren els dos consols, que exercien l'autoritat executiva anomenada imperium i el comandament militar.A mitjans del segle I aC, tres homes, Juli Cèsar, Pompeu i Crassus van fer un pacte secret, el primer triumvirat, per controlar la república. -
400 BCE
El Senat
Els primers senadors són els representants designats per cada gens. El senat era un òrgan merament consultiu, però sent emanat del poble, el rei el convocava sovint i considerava les seves propostes. Les seves reunions se celebraven en el comitium (fòrum) en una sala anomenada bule. Més endavant hi havia un grup de gent que decidia qui anava a enfrontar al rei i qui manejaria les entrades de plata. -
300 BCE
La justicia romana
L'Emperador tenia atribucions judicials, juntament amb els pretors i els seus llegats. Els pretors, que van augmentar fins a 16, conservant les seves atribucions i exercien a més el comandament a províncies. Els tribuns militars va perdre importància al passar el comandament de la legió a llegats imperials, encara que van seguir existint amb un comandament però reduït. -
146 BCE
La crisi internes i fi de república
Durant els primers anys de República, els patricis van forma un govern aristocràtic. Al llarg dels segles V i IV a.C. els plebeus exercien una forta pressió per millorar les seves condicions legals i economiques i adquirir mes representació en les institucions. -
48 BCE
L'assesinat de Juli César
Juli César, havia estat proclamat dictador perpetu. Els perjudicats per les conquestes van protagonitzar conflictes socials. Això va provocar que el Senat i els magistrats donesin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells i van provocar violentes guerres civils. -
27 BCE
L'imperi Romà
Amb la derrota dels seus enemics, August va prendre el poder absolut, conservant només una imatge de la forma republicana de govern. El període del 180 al 235 va ser un període de governants incompetents. La creixent influència de l'exèrcit en la successió imperial va produir un col·lapse imperial conegut com la Crisi del segle III. Aquesta crisi al 293 va dividir l'imperi en dos, governats per una tetrarquia integrada per dos co-emperadors i dos col·legues. -
192
comença la decadéncia de l'imperi romà
Comença la llarga crisis del segle III, durant el qual l'imperi romà es troba ala mercè de la soldadensca. Van remplaçar tots els caps de govern. Es tractava d'un imperi militarista. -
395
La divisió de l'imperi romà en morir Teodosi I.
L 'imperi romà es va dividir en dos: L'impero romà d' Orient i L'imperi romà d' Occident. Els fills de Teodosi eran els emperadors. Arcadi obtingué l' Orient i Honori l' Occident. -
476
Romul August és destronat
odoacre s'apodera de Roma i es feu coronar rei d' Itàlia. L'imperi romà d'Occident s'estingí, en canvi el d'Orient continuà fins el 1453.
