Civilització de Mesopotàmia

By juliaperez
  • 10,000 BCE

    Posició geogràfica

    A causa de la seva excel·lent posició geogràfica, que en fa una cruïlla entre el món iranià i la Mediterrània, i de la seva riquesa agrícola, que la converteix en terra de sedentarisme, Mesopotàmia fou desitjada sempre pels nòmades (com, per exemple, gutis, amorreus, hurrites, cassites o arameus).
  • 10,000 BCE

    Els semites a Mesopotàmia

    Els semites eren nòmades que habitaven a la rodalia de Mesopotàmia i cap a la península aràbiga. Es van estendre per Mesopotàmia i Síria, on donaren origen a grups regionals: els beduïns, els arabi, els amurru i els accadians. Sobre el grup dels amurru, cal dir que varen fundar nombrosos estats, i van originar diversos grups regionals: els arameus, els canaanites, els hebreus i els fenicis. Sobre els accadians, que interessen pel seu paper a Mesopotàmia (encara falta més info.).
  • Period: 10,000 BCE to 637

    Història de Mesopotàmia

    La història de Mesopotàmia està documentada des del 10000 aC al 637 dC (conquesta musulmana). El període més important és, però, el que va del 3100 al 538 aC, durant el qual fou bressol de tres civilitzacions: sumèria, babilònica i assíria.
  • Period: 10,000 BCE to 2700 BCE

    Primeres ciutats

    Ciutats sumèries el 3000 aC
    Les primeres ciutats principals esmentades són tretze: Akxak, Sippar, Kix, Nippur, Laraq, Adab, Umma, Lagaix, Uruk, Badtibira, Ur, Èridu i Larsa. Es distingeixen les següents etapes: 1) El període prehistòric (10000-3100 aC). 2) La protohistòria (3100-2900 aC). 3) El període històric (2900-2700 aC).
  • 2000 BCE

    Escultures

    Les escultures algunes vegades representen sobirans, unes altres déus, unes altres funcionaris, però sempre persones individualitzades. Buscaven substituir a la persona més que representar-la. Cap i cara, desproporcionats respecte al cos per aquest motiu, van desenvolupar el realisme conceptual: simplificar i regularitzar. Les representacions humanes tenien una total indiferència per la realitat. Els animals tenien més realisme.
  • Period: 1894 BCE to 1881 BCE

    Babilònia

    La dinastia I de Babilònia (1894-1595 aC), fundada per l'amorita Sumuabum (1894-1881 aC), arribà al cim del seu poder amb Hammurabi (1792-1750 aC), el qual unificà Mesopotàmia. El seu triomf representà la submissió dels sumeris, que a poc a poc desaparegueren del món mesopotàmic. Reforçament del poder reial i centralització són dues de les característiques d'aquest període. Vegeu: Babilònia.
  • Period: 605 BCE to 562 BCE

    Assiris

    Nabucodonosor II (605-562 aC), el monarca més important de la dinastia assíria, conquerí Jerusalem (598 aC), conquesta que repetí el 586, i aleshores deportà els jueus ("captivitat babilònica"). El darrer sobirà, Nabònid (556-539 aC), plantà cara al persa Cir II el Gran, però inútilment, car aquest conquerí Babilònia i posà fi a la dinastia.
  • Period: 538 BCE to 331 BCE

    Perses

    Després de la conquesta persa, Mesopotàmia fou dividida en dues satrapies: Assíria i Babilònia. Els aquemènides es mostraren talment respectuosos amb els costums i la religió del país que incorporaren fins i tot el babilònic a llurs inscripcions monumentals.
  • Period: 331 BCE to 140 BCE

    Macedònics

    La dominació persa sobre Mesopotàmia acabà amb la victòria del macedònic d'Alexandre el Gran sobre Darios III a Gaugamela (331 aC). El 312, Seleuc I (fundador de la dinastia que porta el seu nom), prengué la regió a Antígon Monóftalmos. El període selèucida o grec es caracteritzà per la construcció d'un gran nombre de viles (Selèucia, entre altres, prop de Babilònia) i pels intents d'hel·lenitzar Mesopotàmia. Malgrat això, les tradicions culturals locals es mantingueren.
  • Period: 174 BCE to 136 BCE

    Parts i romans

    Mitridates I el Gran, rei dels parts, conquerí Mesopotàmia als selèucides i bastí la seva capital, Ctesifont. Típiques del període part són les lluites freqüents d'aquest poble iranià amb els romans, la frontera entre els quals era l'Eufrates.Cras fou derrotat pel part Orodes I a Carrhae. Trajà ocupà Ctesifont, però Adrià renuncià a les conquestes del seu predecessor; en el regnat del part Vologes III, Antoní Pius incendià Selèucia i Ctesifont i el 199 Septimi Sever saquejà aquesta.