BARCELONA EDAT CONTEMPORÀNIA

  • ¡Abajo las murallas!

    Des del Concurs d'Idees del 1840, que va guanyar Pere Felip Monlau, i de l'assalt a la ciutadella. L'enderroc de les muralles havia estat una demanda constant dels ciutadans barcelonins. La desaparició del cinyell de murs que impedia el creixement de la ciutat des de l'època medieval va donar pas a l'eixample de la ciutat mitjançant el Pla Cerdà i a la construcció de la Barcelona contemporània.
  • Ildefons Cerdà. L’eixample de Barcelona.

    El personatge més important d'aquest període és l'enginyer Ildefons Cerdà. Va ser autor del Pla de l'eixample del 1859 i de tota la teoria moderna sobre l'urbanisme. La teoría general de la urbanizació i l'aplicació dels seus principis i doctrines a la reforma i l'eixample de Barcelona.
  • L'Exposició Universal del 1888

    L’Exposició Universal del 1888 va ser el primer esdeveniment organitzat per la ciutat de Barcelona en la història contemporània de la ciutat. A l’any 1887 l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde Francesc de Paula va fer seu el projecte, impulsat per un promotor privat, el gallec Eugenio Serrano de Casanova, de celebrar a la capital catalana una exposició internacional com la que Londres havia organitzat el 1851.
  • Modernisme: Un estil escampat per tota la ciutat.

    L’any del modernisme, va coincidir amb el creixement urbà de la ciutat per l’Eixample. Aquest mateix fet va propiciar que a una bona part de les grans residències de la nova Barcelona del canvi de segle s’adoptés aquest estil artístic.
    L’espai central de l’Eixample s’ha anomenat el Quadrat d’Or, amb obres com la Casa Amatller, la Casa Lleó i Morera, la Casa Batlló i la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, entre moltes altres.
  • L'Exposició Internacional del 1929.

    Com l'exposició del 1888, el gran esdeveniment que es va celebrar a la capital catalana l’any 1929 no només va projectar internacionalment a Barcelona sinó que també va comportar una transformació urbana molt important. Els orígens es troben en una iniciativa que s'havia cordat uns anys abans a l’Ajuntament de Barcelona en temps del domini de la Lliga Regionalista.
  • Bombardejos: Objectiu provocar el pànic.

    Al febrer del 1937 Barcelona va patir el primer bombardeig de la Guerra Civil. Després, no van deixar de tiral-s'hi fins a l’ocupació franquista de la capital catalana, dos anys i mig més tard.Els bombardejos des de l’aire i el mar, van castigar una ciutat que no era front de guerra. L'objectiu era provocar el pànic entre la població de la rereguarda, cada vegada més desitjosa del final del conflicte bèl·lic.
  • Transformacions urbanístiques en motiu dels Jocs Olímpics.

    Una de les fites del procés de la gran transformació urbana durant les dècades del '80 i principis dels '90 va ser organització de la 25 olimpíada. A més de la contrucció de la Vila Olímpica, la celebració dels JJOO va provocar una transformació d'abast metropolità, en bona part dissenyada anys abans, que va dotar la ciutat d'infraestructures logístiques, esportives... com per exemple l'ordenació del front marítim del Poblenou i de les platges, les rondes...
  • Actuacions de millora en els barris al segle XXI

    Al costat de la celebració de grans esdeveniments, les actuacions de millora als barris han estat una de les principals característiques de la transformació urbana de Barcelona des dels anys vuitanta, gràcies al procés de descentralització política i amisnistrativa del govern municipal.