Baix Imperi

  • Period: 161 to 192

    Còmmode

    Amb el regnat de Còmode acabava l'Edat d'Or de l'Imperi i començava l'Edat de Ferro. La seva primera decisió va ser signar precipitadament la pau amb els bàrbars. Enguany que tenia una fòbia a la sang i era incapaç d'enfrontar l'enemic amb valor ell era
    un gran aficionat als combats de gladiadors, i li agradava barrejar-se amb aquests homes de baixa condició, contra els quals combatia amb espases sense tall i tridents sense punta.
  • 185

    Redenominació del nom de Roma.

    Redenominació del nom de Roma.
    De retorn a Roma, Còmode va voler que els romans li rendissin culte com a Hèrcules, va canviar al seu gust els noms dels dotze mesos i fins i tot el de la mateixa Roma, que la va canviar de nom com "Colònia Nova Commodiana".
  • Period: 195 to 235

    Canvi de dinastia: els Severs

    A la seva mort, el Senat, que ja havia perdut gairebé tot el seu poder, va deixar al cap d'estat als soldats, ja que en endavant seria la força de les legions la qual decidiria el futur de Roma. Després de diversos mesos d'incertesa, es va fer amb el poder Septimio Sever, el primer emperador provinent del nord d'Àfrica, que inaugurava la dinastia dels Severs.
    Aquests emperadors eren maleducats, però bons administradors, i van imposar un curt període d'estabilitat.
  • 217

    Fi de la dinastia

    Fi de la dinastia
    Caracalla va ser un emperador cruel, que va d'assassinar al seu propi germà, Geta, en presència de la seva mare. És creia que era la reencarnació d'Alexandre el Gran i va arrossegar el seu imperi a una campanya a Orient per emular les conquestes del Macedonio. Com tants altres emperadors indignes, va morir assassinat, mentre preparava una campanya a Síria, l'any 217.
  • 410

    El saqueig de Roma

    En el 410, les tropes d'Alaric van assaltar Roma. Durant tres dies els bàrbars van saquejar la ciutat, van profanar les seves esglésies, van assaltar els seus edificis i li van robar els tresors.La notícia va sumir a la població en la tristesa i el pànic. Amb l'assalt a l'antiga capital es perdia també qualsevol esperança de ressuscitar l'Imperi. Els cristians van veure en la seva caiguda un senyal certa de la fi del món, i molts van vendre les seves possessions i abandonar les tasques.