-
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem foren els fundadors de la ciutat de Roma. Establiren igualment el senat romà. Ròmul va convertir-se a més en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions. -
El Imperi Romà, va néixer a l'actual Roma. Gràcies a que César Augusto es va convertir en el primer emperador de Roma i va acabar a occident, quan l'últim emperador Romà, Ròmul August va ser deposat pel rei germà Odoacre. -
El Circo Máximo es el estadio mayor conocido por el hombre, el circo. Tras los añadidos de César y Augusto el Circo era la construcción más grande -
Quan la figura del rei amb Tarquini el Soberbi va passar a deslligar-se del poble ia abusar del seu poder, els mateixos romans van expulsar l'últim rex posant fi a la monarquia i van crear la república romana. -
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. -
Constantí el Gran va nomenar a Bizanci (Constantinoble. Actualment Istanbul) nova capital de l'Imperi Romà d'Orient i la va rebatejar amb el nom de Nova Roma. La capitalitat recent estrenada va ajudar que Constantinoble es convertís en una ciutat líder al món. -
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà. -
La Batalla de Cartago fou el principal enfrontament de la Tercera Guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana. Fou una operació de setge que va començar en algun moment entre 149 aC i 148 aC, i va finalitzar en la primavera de 146 aC amb el saqueig i la completa destrucció de la ciutat de Cartago. -
Va ser un polític i militar romà del segle I a. C. membre dels patricis Julios Césares que va aconseguir les més altes magistratures de l'Estat romà i va dominar la política de la República després de vèncer a la guerra civil que el va enfrontar al sector més conservador del Senat. -
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. Tingué lloc davant el golf d'Ambràcia, a la costa jónica de Grècia i el promontori d'Àccium. La batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra. -
fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. -
Va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Màrius, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política. -
Va ser un incendi urbà que es va produir l'any 64, quan Neró era emperador. -
El coliseu fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al segle i conegut originalment com a Amphitheatrum Flavium. a partir del segle VIII fou anomenat Colosseum. -
Fou emperador romà. Declarat «òptim príncep» pel Senat, és recordat com un gran soldat-emperador que dirigí l'expansió militar més important de la història de Roma, fins a tal punt que l'imperi assolí la seva màxima extensió territorial poc abans de la seva mort. -
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient.