-
753 BCE
Fundació de Roma
Roma va ser fundada al 21 d'abril de 753 a.C per Ròmul i Remo. El primer rei va ser Ròmul. https://youtu.be/LzTYJjG_2Ic -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia Romana
La monarquia Romana va ser el periode més antic de la historia de l'antiga Roma durant el qual l'estat de roma esta controlat per els reis. Va començar amb la propia fundació de la ciutat de roma per Ròmul el 21 d'abril de 753 a.C i va acabar amb l'expulsio del ultim rei al 509 a.C, que va donar pas a la republica Romana -
509 BCE
L'ULTIM REI
L'ultim rei de roma va ser Tarquini el Soberbi, qui va ser derrotat per els patricis en una revolució patricia. -
509 BCE
S'INSTAURA LA REPUBLICA ROMANA
Al any 509 s'instaura la republica romana controlada per els patricis, el Senat i per dos consol que es trien cada dos anys. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Republica Romana
La República romana va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 a. C., quan es va posar fi a la Monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Superb, fins al 27 a. C., data en què va tenir el seu inici l'Imperi romà amb la designació d'Octavià com princeps i August. -
499 BCE
PRINCIPIS DEL SEGLE V a.C
Roma en el segle V ya estava contolant tot Lacio -
300 BCE
PRINCIPIS DEL SEGLE III
Roma en el segle III ja tenia tota la peninsula d'italia contolada. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Roma s'enfrenta a Cartago
Roma comença una lluita contra Cartago per el domini del mar mediterrani entre el any 264 i 146 -
146 BCE
LA DERROTA DE CARTAGINESA
La derrota de Cartaginesa fa que Roma controli Sicilia, Còrsega, Sardenya i la peninsula iberica. Així els romans controlaran tot el mediterrani (mare Nostrum) occidental i part oriental. -
Period: 133 BCE to 127 BCE
LA REFORMA FALLIDA DELS GRACO
Las reformas de los Gracos son una serie de leyes y propuestas entre el 133aC al 123aC por los hermanos Tiberio Sempronio Graco y Cayo Sempronio Graco, de la familia de los Gracos. -
Period: 91 BCE to 87 BCE
LA GUERRA SOCIAL
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC,[1] en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte[2]) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana. -
88 BCE
LA SEGONA GUERRA CIVIL
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne. -
Period: 88 BCE to 81 BCE
LA PRIMERA GUERRA CIVIL
La primera guerra civil de la República romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República romana esdevinguts durant el segle I A.C que la comportarien a la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi romà, amb August com a primer emperador. -
Period: 73 BCE to 71 BCE
LA REBEL·LIÓ DELS ESCLAUS
rebel·lions històriques d'esclaus van ser la dirigida per l'esclau romà Espàrtac (c. 73-71 aC), així com el thrall (esclau escandinau) Tunni, que es rebel·là contra el monarca suec Ongentheow, una rebel·lia que necessità ajuda danesa per ser sufocada. -
Period: 60 BCE to 53 BCE
POMPEU,CRAS I JULI CESAR FORMEN EL PRIMER TRIUNMVIRAT
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne. [1] A diferència d'el Segon Triumvirat su aclaparador poder sobre la República Romana no va Tenir caràcter oficial, i de FET va ser mantingut en secret durante algun temps com a part de les maquinacions polítiques dels triumvirs. És va formar el 60 aC i va durar Fins a la mort de Cras el 53 aC. -
47 BCE
Juli Cèsar és escollit com dictador vitalici
ve ser escollit en el 47 aC com dictador vitalici -
44 BCE
JULI CESAR ES ASESINAT
Juli cesar va ser asesinat per els seus germans -
31 BCE
Octavi derrota a Marc Antoni i a Cleopatra a la Batalla d’Actium i es proclamat emperador
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. Tingué lloc davant el golf d'Ambràcia, a la costa jónica de Grècia i el promontori d'Àccium. La batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra.[1] -
27 BCE
IMPERI ROMA
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. -
Period: 27 BCE to 180
Pax Romana
és una expressió en llatí utilitzada per referir-se a el llarg període d'estabilitat que va viure l'Imperi romà, caracteritzat tant per la seva calma interior com per la seva seguretat exterior, el que li va permetre aconseguir el seu màxim desenvolupament econòmic i expansió territorial. -
Period: 43 to 48 BCE
Marc Antoni, Octavi i Lèpid formen el 2n triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC.