Antiga Roma

By agc2109
  • 753 BCE

    Començament de L'antiga Roma

    L'antiga Roma fou l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga. Una monarquia, va esdevenir una república, i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental. L'imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle v.

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma
    https://g.co/kgs/JhebNJ
    https://s03.s3c.es/imag/_v0/677x434/f/4/e/campana-electoral-roma.jpg
  • 753 BCE

    Història

    La ciutat de Roma va créixer dels assentaments a la vora del riu Tíber. Roma va ser fundada probablement durant el segle IX aC per els llatins i els sabins. Roma va ser governada per una successió de set reis. L'últim rei, Tarquí el Superb, va ser deposat i exiliat el 510 aC, després d'haver comès seriosos abusos. El Senat va determinar que cap altre rei governaria Roma i es va establir el sistema republicà.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Hist%C3%B2ria
  • 753 BCE

    Estructura Social i Política

    La primera estructura social i política dels llatins va ser la família: el pare, la dona, els fills, les dones dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. S'arribava a ser membre de la gens per naixement, per admissió o per entrar a formar part d'una família pertanyent a la gens. Més tard es va admetre també els clients en les gens.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Estructura_social_i_pol%C3%ADtica
  • 753 BCE

    Justícia Romana

    Per les classes més baixes, i per certs delictes menors, existien els triunviri o jutges nocturns i altres magistrats del grup anomenat dels vigintisexvir, que per desaparició d'algunes de les seves magistratures s'havia convertit en els vigintivir, que assumien també funcions administratives. Amb Adrià es va iniciar l'experiència de nomenar quatre jutges suprems per damunt dels jutges locals.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Classes_socials
  • 753 BCE

    Cultura Romana

    el llatí va contribuir a la universalització com a llengua comuna de tots els pobles sotmesos a Roma. La cultura romana es va estendre fins a les més llunyanes províncies frontereres. Es van destacar en la tecnologia, en els edictes dels pretors, en les disposicions del senat, de l'assemblea popular i dels emperadors i les opinions dels jurisconsults romans.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Comer%C3%A7
  • 753 BCE

    Llengua

    El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia.
    D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Llengua
  • 753 BCE

    Art Romà

    Per art romà s'entén l'art de l'Antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'imperi, després de la caiguda d'Occident, si bé està en continuïtat amb l'Imperi Romà, s'anomena art romà d'Orient.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Art_rom%C3%A0
  • 753 BCE

    Vida Social

    Durant tota l'època imperial els viatges eren molt freqüents. Motius dels viatges eren el comerç, la curiositat, la salut, les visites socials, els negocis, i altres. Les notícies que circulaven eren sovint rumors fantasiosos o notícies certes però exagerades.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Vida_social
  • 753 BCE

    Religió Romana

    La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que formaven el pensament religiós a l'Antiga Roma.
    Progressivament alguns d'aquests elements divinitzats esdevindrien els principals déus. Aquests déus es confongueren amb els lars i penats, déus de les cases. També hi havia els déus dels camps i dels camins que protegien els camperols i els caminants.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Arquitectura_romana
  • 753 BCE

    Arquitectura Romana

    L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. L'organització de l'Imperi Romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Arquitectura_romana
  • Period: 753 BCE to 476

    Estructa social i política (Classes socials)

    La societat romana es basava en la desigualtat, la tensió entre les classes i la seva dialèctica. Els patricis, plebeus, esclaus, clients i lliberts van ser les cinc classes que es van distingir.
    Aquesta organització social no va ser estàtica durant tota la història de l'antiga Roma. Hi va haver tensions, canvis i evolució.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Classes_socials
  • Period: 753 BCE to 476

    Estructura social i política (El senat)

    Els primers senadors són els representants designats per cada gens. Tenen caràcter vitalici. Com el nombre de gens és invariable també és invariable el nombre de senadors. No obstant això, hi havia una excepció: quan un senador moria el rei estava facultat per nomenar un substitut temporal. El costum del nomenament reial va acabar concedint al rei l'elecció dels senadors.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Classes_socials
  • Period: 753 BCE to 476

    Economía (Els grans dominis)

    Conreaven aquests grans dominis els esclaus. L'amo proveïa de vestits i calçats als esclaus, així com el blat, la sal i altres aliments en quantitat proporcionada al treball de cadascú per la qual cosa el capatàs, que era el més important però el que menys treballava rebia menys . Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Classes_socials
  • Period: 753 BCE to 476

    Economía (Els petits dominis)

    En la petita propietat es reproduïa la situació dels grans dominis, però el cultiu anava a càrrec exclusivament del propietari i de la seva família, i sols com a excepció treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes eren, per tant, menors. El cultiu més estès eren els cereals, però el més productiu seguia sent la vinya, seguint després les hortalisses, l'olivera, i els productes derivats de la ramaderia.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Els_petits_dominis
  • Period: 753 BCE to 476

    Economía (Agricultura)

    En els dominis agrícoles s'usava un bou per cada 10 hectàrees aproximadament, que tiraven de l'arada romana. S'usaven uns dos bous cada vint-i-cinc hectàrees. En els dominis agrícoles s'usava un bou per cada 10 hectàrees aproximadament, i un ase per cada 15 hectàrees.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Agricultura
  • Period: 753 BCE to 476

    Economía (Els grans dominis)

    Conreaven aquests grans dominis els esclaus. L'amo proveïa de vestits i calçats als esclaus, així com el blat, la sal i altres aliments en quantitat proporcionada al treball de cadascú per la qual cosa el capatàs, que era el més important però el que menys treballava rebia menys . Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Comer%C3%A7
  • Period: 753 BCE to 476

    Economía (Els petits dominis)

    En la petita propietat es reproduïa la situació dels grans dominis, però el cultiu anava a càrrec exclusivament del propietari i de la seva família, i sols com a excepció treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes eren, per tant, menors. El cultiu més estès eren els cereals, però el més productiu seguia sent la vinya, seguint després les hortalisses, l'olivera, i els productes derivats de la ramaderia.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Els_petits_dominis
  • Period: 753 BCE to 476

    Economía (Comerç)

    El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia del final de la República i principis de l'Imperi. Els romans eren homes de negocis i la longevitat del seu imperi es va deure al seu comerç.
    La intricada, complexa i extensa comptabilitat del comerç romà va ser efectuada amb l'ajut de taulers comptables i àbacs romans.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Comer%C3%A7
  • Period: 753 BCE to 476

    Vida social (Cambis de costums socials)

    Estava molt estesa també el costum dels regals al començament de l'any i a vegades es feien quan ja passaven molts dies de les calendes de gener. Les joves, quan es casaven, ho feien a una edat primerenca, i la seva educació domèstica continuava sent el coneixement del teixit i el filat. Posseïen la plena administració dels seus béns i feien valer la seva autoritat.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Vida_social
  • Period: 753 BCE to 476

    Vida social (El vestuari)

    Les matrones romanes tapaven la seva túnica amb un vestit que les cobria completament denominat stola, i un vestit anomenat palla, però progressivament van adoptar el vestit grec. Les dones del poble vestien la túnica i a sobre un mantell o un vestit anomenat Supparum.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#El_vestuari
  • Period: 753 BCE to 476

    Religió romana (Principals divinitats)

    Algunes de les divinitats de la Roma arcaica eren:
    Júpiter o Jovis, Juno, Mart, Janus,a
    Vesta, Silvà,Penats, Lars, Hèrcules Itàlic, Vertumne, Saturn, Ops, Flora, Bel·lona, Terminus, Juventus, Salus, Fides, Concòrdia, Fors, Camenes, i Dea o Ceres
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Principals_divinitats
  • Period: 753 BCE to 476

    Religió romana (Les religions orientals)

    La superficialitat del culte, que no cobria els desitjos populars de devoció, purificació, expiació, unió a la divinitat i misticisme en general, va fer créixer les religions orientals: Judaisme, creences egípcies, les creences d'Àsia Menor com Cíbele, Bel·lona i Atis i el culte a Mitra.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Les_religions_orientals
  • Period: 753 BCE to 476

    Religió Romana (Cristianisme a l'Imperi Romà)

    Altres lleis de Constantí van restringir el divorci i van castigar molt severament el rapte, va protegir els pupils tutelats, va estendre el dret d'herència matern i l'ús dels codicils, va establir penes pels que provoquessin litigis sense fonament i va introduir en els plets el jurament dels testimonis. Va prohibir l'embargament d'animals o eines de conreu per deutes fiscals.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Les_religions_orientals
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    Història (República)

    Roma es va enfrontar amb Cartago en la primera Guerra Púnica, en el III aCque van permetre la conquesta dels primers territoris fora de la península italica. Negar la ciutadania romana a les ciutats aliades itàliques va dur a lGuerra Social del 91 al 88 aC. A mitjans del segle i aC, Juli Cèsar, Pompeu i Crassus van fer un pacte, el primer triumvirat, per controlar la república.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Hist%C3%B2ria
  • Period: 29 BCE to 476

    Història (Imperi Romà)

    August va prendre el poder de l'imperi Romà, establint una dinastia que acabaria amb la mort de Neró el 68 dC. . L'estat podia defensar-se de qualsevol amenaça interna i externa i l'imperi va prosperar durant el període conegut com la Pax Romana.
    El període del 180 al 235 va ser dominat per la dinastia Severa. La creixent influència de l'exèrcit va produir un col·lapse imperial conegut com la Crisi del segle III.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Hist%C3%B2ria
  • 27 BCE

    Economia

    La vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció esclavista. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotació, com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i per evitar l'ús d'un nombre excessiu es transformava en una explotació ramadera.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Economia