-
La civilització micènica té el seu origen en l'època prehel·lènica, és a dir, al final de l'Edat de Bronze al voltant de 1600 i 1100 a. C. La seva antiguitat fa que sigui considerada com la primera gran civilització de la Grècia continental. -
Van aparèixer al voltant del segle VIII a.C. Les polis són una de les característiques que millor defineixen la civilització grega perquè representaven el centre polític, cultural i ciutadà de la societat grega. -
Els primers Jocs Olímpics van ser els jocs panhelènics més importants i es feien en honor al Déu Zeus. Es realitzaven a Olimpia, d'aquí el seu nom, la idea original va ser del rei Oxilos l'any 1.100 a.C. -
Els Grecs es van començar a convertir en un imperi pròsper, per això necessitaven grans terrenys per posar expandir-se, és per això que comença la colonització grega per occident. -
Els primers tirans prenen el poder als estats de Grècia continental. Ús de les primeres monedes a Lídia. -
S' anomena Primera Guerra Mèdica a la primera invasió dels perses. mentre la flota i l'armada persa es concentraven per a una gran expedició contra el món grec, apareixia Temístocles en l'escena política ateniense. Temístocles va fer començar la construcció de les fortificacions del Pireo. -
A la Batalla de Marató, una força inferior d'hoplites grecs va aprofitar una oportunitat per derrotar els seus enemics perses, explotant la seva superior armadura i disciplina per obtenir una de les victòries tàctiques més famoses del món antic. No obstant, això no va posar fi a l'amenaça persa contra les ciutats estat independents gregues. -
S' anomena Segona Guerra Mèdica a segona invasió persa de Grècia Antiga. La invasió va ser dirigida per Jerjes I, com a venjança i prendre represàlies per les derrota de la Primera Guerra Mèdica. Van durar dos anys, des de l'any 480 a.C. fins a l'any 479 a.C. -
La seva vida va transcórrer durant el període anomenat "Primaveres i Tardors" que es caracteritza pel fraccionament del poder polític en diferents regnes. -
Molts dels trenta-un ciutats-Estat gregues que van formar la Lliga Panhelènica en les Guerres Mèdiques temien que es produís en el futur una tercera invasió persa. És per això que van decidir fundar una nova i duradora aliança militar per estar preparats en el cas que els seus temors es fessin realitat. A aquesta aliança, que en el seu moment no va rebre cap nom, en l'actualitat se'l coneix com a Lliga de Delos. -
La guerra del Peloponeso va ser el conflicte bèl·lic ocorregut a l'antiga Grècia entre les ciutats d'Atenes i Esparta, pel poder comercial i militar de Grècia i el mar Egeo. -
El 356 A.C. va pujar al tron de Macedònia el jove Filipo qui, a penes ultrapassats els vint anys, es veia convertit en senyor d'un regne caòtic i violent en el qual eren freqüents les disputes pel poder i l'assassinat de reis. Va prendre el poder sota el títol de Filipo II, rei de Macedònia. -
Després de l'ascens al tron, Alejandro va voler continuar amb el llegat del seu pare, aprovat per totes les polis gregues. La conquesta de l'Imperi Persa va ser el seu objectiu des del principi, iniciant la conquesta l'any 334 a.C. Aquell any va liderar un exèrcit de 40.000 homes contra les persones, buscant la venjança de Grècia sota l'estendar de Macedònia. -
Es coneix com a període helenístic o període alejandrí a una etapa de l' Antiguitat que ocupa la transició entre la decadència de la Grècia Clàssica i el sorgiment del poderós romà que conduirà l' Imperi a la desaparició després d' una invasió Romana. -
Alejandro inicia la seva campanya de Pèrsia amb l'objectiu d'alliberar els pobles grecs sotmesos als perses. Darío III, desprestigiat i derrotat, va fugir, però finalment va ser assassinat per un dels seus governadors i Alejandro es va erigir com el nou "rei de reis". -
Després de la seva espectacular victòria en la batalla d'Issos i el seu complex triomf en l'assetjament de Tir, Alejandro Magno tenia a l'abast de la mà el major premi que podria haver obtingut durant aquesta primera fase de la seva dècada de conquestes a Àsia: Egipte, el conquistador macedoni es va fer amb el poder del país del Nil sense fer cap combat -
La mort d'Alejandro Magno és una incògnita històrica de primera magnitud.
Sabem, gràcies als textos de l'historiador grec Diodoro, que el 2 de juny, 12 dies abans de la seva mort, Alejandro va participar en un banquet, a Babilònia.