-
L'agricultura en l'antiga Grècia era la base de l'economia de la zona. Prop del 80 per cent de la població es dedicava a aquesta activitat.Sent una excel·lent tasca per al ciutadà comú, va donar llum a un estil de vida i a uns costums que van persistir durant tota l'antiguitat. -
Grècia té una economia de mercat, en què el sector terciari té el pes dominant (75,8 del PIB[18]), sobretot pel que fa al turisme. L'extracció de petroli dels camps del nord del mar Egeu va ser una gran ajuda per a l'economia a principis de la dècada del 1980. Grècia va passar a ser membre de la Comunitat Econòmica Europea (actualment, Unió Europea) el 1981. -
1924, s'hi proclama la República,[14] i la inestabilitat i successius cops d'estat marcaren l'era següent, que fou eclipsada per la tasca d'incorporar més d'un milió i mig de refugiats grecs d'Àsia Menor dins de la societat grega -
Van aparèixer al voltant del segle VIII a. C. Les polis són una de les característiques que millor defineixen la civilització grega perquè representaven el centre polític, cultural i ciutadà de la societat grega.
Cadascuna d'aquestes ciutats-Estat es considerava com una mena de nació separada i independent, però malgrat aquesta autonomia i que lluitaven fins a la mort per la seva llibertat i independència, totes es consideraven part d'una mateixa civilització. -
Va començar un període de 250 anys d'expansió, en què els grecs van establir colònies en totes direccions. -
El període del 1100 ac al 700 ac és conegut com l'edat fosca, perquè no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. -
El 499 aC, els grecs es van aixecar en la Revolta jònica, i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport. -
El rei persa Darios I, després de suprimir la revolta de les ciutats jòniques, va enviar una flota per castigar els grecs. -
Es va tornar a iniciar la guerra entre Atenes, Esparta i els seus aliats. -
L'Acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important. Una gran part dels edificis arquitectònics de què consta es van edificar durant l'època de Pèricles (499-429 aC). -
Alcibíades persuadí l'assemblea atenesa per iniciar una expedició contra Siracusa, un aliat peloponesi a Sicília.
-
Amb el fi de la Guerra peleponesa, Esparta seria l'ama de l'antiga Grècia, però l'elit guerrera espartana no va poder prendre el seu lloc. En pocs anys, el partit democràtic va pendre el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van treure Lisandre del poder, i Esparta perdé la supremacia naval temporal. Atenes, Argos, Tebes i Corint van amenaçar el domini espartà en la Guerra coríntia, que quedaria de manera inconclusa el 387 aC. -
Tebes i Atenes formen una aliança per resistir la creixent influència de Filip. Filip va ser el primer en atacar, va avançar cap a Grècia i derrotà els aliats a Queronea. -
El 334 aC, Alexandre va avançar cap a l'Àsia Menor i va derrotar els perses al riu Grànic. Així va guanyar el control de la costa jònica, i va fer una entrada triomfal per totes les ciutats gregues alliberades. Després, avançà de Cilícia cap a Síria, on va derrotar Darios III a Issos (333 aC). Després va avançar de Fenícia cap a Egipte, on va tenir molt poca resistència; els egipcis el rebien com a alliberador de l'opressió persa. -
La mort d'Alexandre el Gran és una incògnita històrica de primera magnitud.
Sabem, gràcies als textos de l'historiador grec Diodoro, que el 2 de juny, 12 dies abans de la seva mort, Alexandre va participar en un banquet, a Babilònia. Després d'una nit de vegudes, va caure malalt. Diodor explica que Alexandre va patir febre alta, calfreds, un fort dolor abdominal, nàusees i vòmits. D'aquí uns dies va ser incapaç de caminar, de parlar, fins que finalment no va poder evitar la mort. -
Prèviament, hi hauria un ample període que el podríem designar primitiu.Començaria amb la prehistòria grega i inclouria l'aparició del floriment i la decadència de dues grans civilitzacions la minoica, entre els anys 2000-1450 aC i la micènica, entre el 1600-110 aC i es tancaria amb una etapa de més de tres segles conegut amb el nom d'edat fosca. grega.https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=7290&chapterid=4670 -
Al 356 A.C. va pujar al tron de Macedònia el jove Filipo qui, tot just depassats els vint anys, es veia convertit en senyor d'un regne caòtic i violent en què eren freqüents les disputes pel poder i l'assassinat de reis. Va prendre el poder sota el títol de Filipo II, rei de Macedonia.