-
Període submicènic Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor manera d'analitzar-ne l'evolució és l'anàlisi de les ceràmiques gregues.
Durant el període submicènic, es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de l'estil graner micènic, amb una decoració simple a força de línies horitzontals ondades, verticals, triangles o semicercles fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar. -
Període protogeomètric Es produeix un gran avanç en la ceràmica, gràcies a avenços tècnics com l'aparició del torn ràpid i l'ús del compàs i el pinzell múltiple, així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels vernissos.
-
Jocs Olimpics Es creu que la celebració regular s'inicia en el 776 aC i la seva
denominació es deu al lloc de la seva celebració: la vila grega d'Olímpia, l'emplaçament del santuari més important del déu Zeus i situada a la vall de l'Alfeu, entre l'Olimp i el pujol de Cronos. Se celebraven cada quatre anys entre els mesos de juny i agost. -
Les guerres Les civilitzacions de l'Edat Antiga consideraven la guerra com una activitat no només inevitable, sinó honrosa, i fins i tot bella; i la que estaven construint els grecs de l'època arcaica no va ser una excepció: la Ilíada, el seu text més prestigiós, glorificava valors castrenses com el valor, el sacrifici o la companyonia, sense oblidar-se de mostrar, al seu costat, tot tipus de misèries i crueltats
-
Guerres Medicas els hel·lens van aconseguir vèncer.
Atenes va aconseguir el seu màxim apogeu polític i econòmic. -
Las guerres de Peloponeso es van enfrontar Atenes i els seus aliats contra Esparta i els seus.Després d'aquestes lluites, les polis es van afeblir i el rei Filip de Macedònia va aconseguir dominar Grècia després vint anys d'enfrontaments, a excepció d'Esparta.
-
Ambit economic En l'àmbit econòmic, el període hel·lenístic es distingeix per la forta extensió de l'ús de la moneda, en particular de la moneda de plata.
-
Escoles hel·lenístiques Comprèn el conjunt d'escoles de filosofia hel·lenisticoromana que es desenvolupen primer a Grècia i després a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, quan comença a cobrar impuls la filosofia cristiana naixent.