-
És un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys i finalment capturaren la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor. Es tracta de l'esdeveniment més destacat de la mitologia clàssica, principalment perquè fou l'escenari de les dues composicions poètiques més importants de la literatura grega: la Ilíada i l'Odissea.
-
Són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del segle v aC.
Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle vi aC, que va sotmetre les polis gregues, les quals es van revoltar. -
Va durar dos anys (480 - 478 aC), en el transcurs de les guerres mèdiques. Mitjançant aquesta invasió, el rei aquemènida Jerjes I pretenia conquerir tota Grècia. La invasió va ser una resposta directa, encara que tardana, a la derrota a la primera guerra mèdica (492-490 a. C.), concretament a la batalla de Marató. Aquesta batalla va acabar amb l'intent de Darío I de sojuzgar Grècia. -
Va un important, influent advocat, magistrat, general, polític i orador atenès en els moments de l'edat d'or de la ciutat. (en concret, entre les Guerres Mèdiques i les del Peloponès). Va ser fill de Jantipo, artífex de la victòria hel·lena sobre els perses a la batalla de Micala (479 a. C.), i d'Agaristé, neboda del prestigiós legislador atenès Clístenes i membre de la família aristocràtica dels Alcmeònides. -
Anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor. Fill d'un banquer de nom Icèsies o Icetes. Diògenes Laerci conta que el seu pare o Diògenes mateix va ser acusat d'haver falsificat moneda i que, com a conseqüència, el futur filòsof va haver de fugir de Sinope. -
Va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica. Amb la victòria de la Lliga del Peloponès es va dissoldre la Lliga de Delos, però en 395 aC esclataria la guerra de Corint, amb la que Atenes va recuperar part de la seva influència. -
Fou un filòsof, polímat i científic nascut a la ciutat d'Estagira, al nord de l'Antiga Grècia. És considerat al costat de Plató, el pare de la filosofia occidental. Les seves idees han exercit una influència enorme sobre la història intel·lectual d'Occident per més de dos mil·lennis. Poc després de la mort de Plató, Aristòtil va abandonar Atenes per ser el mestre d'Alexandre el Gran al Regne de Macedònia. durant gairebé anys. -
Fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC. La seva habilitat política i militar li permeté, en primer lloc, unificar tot el seu regne i crear un exèrcit i una economia forts. (382 – 336 aC) És el pare de ALEXANDRE EL GRAN -
Fou rei del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia. Fou conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. Convertint el seu petit regne en el centre director de Grècia i arribant fins al riu Indus, és un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat. (nascut el 21 de juliol del 356 aC i mort el 10 de juny del 323 aC). -
Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. -
Tals de Milet (624-548 a.C.)
Heràclit (563-470 a.C.)
Anaximenes (588-524 a.C.)
Pitàgores (569-475 a.C.)
Demòcrit (460-370 a.C.)
Sòcrates (469-399 a.C.)
Plató (427-348 a.C.)
Aristòtil (384-322 a.C.) -
Va ser un dels oradors més rellevants de la història i un important polític atenès. Va néixer a Atenes, l'any 384 a. C. i va morir a Calauria, l'any 322 a. C. -
-
És una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos(Milo), al mar Egeu. Actualment està exposada al Museu del Louvre, a París. -
És una epopeia grega, atribuïda tradicionalment a Homer. Composta en hexàmetres dactílics, consta de 15 693 versos (dividits pels editors, ja a l'antiguitat, en 24 cants o rapsòdies) i la seva trama rau en la còlera d'Aquil·les.1 Narra els esdeveniments ocorreguts durant 51 dies en el desè i darrer any de la guerra de Troia. El títol de l'obra deriva del número grec de Troia, Ιlió. -
És un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle v aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies.
