-
El període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país. Comprèn -més o menys- del 6000 aC al 3000 aC i correspon -aproximadament- al període neolític d'Egipte.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_protodin%C3%A0stic_d%27Egipte -
El període tinita (de Tinis o Abidos, lloc d'origen dels faraons) o període arcaic, és un període de la història de l'antic Egipte que correspon a la dinastia I i II des d'aproximadament el 3000 fins al 2686 aC. L'època anterior o període predinàstic va del 3500 al 3000 aC.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_tinita -
Naqada III és un període del predinàstic d'Egipte que segueix al de Naqada II, i se situa entre el 3200 i el 3000 aC. Semainià és el nom donat per Petrie al període, aquest nom prové del llogaret de Semaina, a 25 km a l'oest d'Esna. Petrie pensava que l'origen del canvi cultural d'aquest període era una invasió des l'est.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Naqada_III -
L'Imperi antic o Regne antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Antic_d%27Egipte -
El primer període intermedi, sovint descrit com un "període fosc" de la història de l'antic Egipte, va durar aproximadament cent anys, des de ca. 2181-2055 aC, després del final del Regne antic.S'hi inclouen les dinasties VII, VIII, IX, X i part de la dinastia XI.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primer_Per%C3%ADode_Intermedi_d%27Egipte -
L'Imperi mitjà, també anomenat Regne mitjà (c. 2050-1750 aC), s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat primer període intermedi d'Egipte. Aquesta època comprèn la segona part de la dinastia XI i la dinastia XII.[1] Li va seguir el segon període intermedi d'Egipte.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Mitj%C3%A0_d%27Egipte -
El segon període intermedi de l'antic Egipte (c. 1800 aC a 1250 aC) transcorre entre l'Imperi mitjà i l'Imperi nou. Comprèn les dinasties XIII, XIV, XV, XVI i part de la dinastia XVII,[1] parcialment coetànies. Va ser una època en què el poder no va estar sota un sol faraó i es caracteritza pel fet que van fer la seva aparició a Egipte els hikses; els reis integren les dinasties XV i XVI.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Segon_Per%C3%ADode_Intermedi_d%27Egipte -
L'Imperi nou, de vegades referit com a Imperi egipci, és el període de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi nou (1570-1070 aC) va succeir al segon període intermedi i va ser succeït posteriorment pel tercer període intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Nou_d%27Egipte -
Cap al segle XI aC, Egipte es va veure dividit en dues unitats polítiques, una dirigida des de Tanis al Baix Egipte, i una altra, des de Tebes a l'Alt Egipte. Ambdues eren governades per dinasties d'origen libi. Si bé eren independents entre si, i en molts casos rivals, els governants tebans només ostentaven el títol de Summe sacerdot d'Ammon.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercer_Per%C3%ADode_Intermedi_d%27Egipte -
El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'Antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al segle VII aC, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dóna inici al període hel·lenístic d'Egipte). La dinastia saïta és considerada generalment com a inici de l'anomenat període tardà d'Egipte o Baixa Època.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Baix_imperi_d%27Egipte
