460px all gizah pyramids

Antic Egipte

  • 6000 BCE

    Període predinàstic

    Període predinàstic
    El període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país. Comprèn –més o menys– del 6000 aC al 3000 aC i correspon aproximadament al període neolític d'Egipte.
  • 4000 BCE

    Període antic o primerenc

    Cap al 4000 aC, comença la fase més antiga de Naqada (Naqada I), situada a l'Alt Egipte, al sud d'Al-Badari, de la qual, en els seus moments finals, seria contemporània. Aquesta fase és denominada també amratià i ja s'hi coneixia la metal·lúrgia. Durant aquests moments, va aparèixer la metal·lúrgia al delta, probablement a causa de la relativa proximitat del Pròxim Orient. També es va produir un major desenvolupament i dependència de l'agricultura.
  • 3500 BCE

    Predinàstic mitjà

    El gerzeà o Naqada II (3500-3200 aC) seria la fase següent.
    En aquesta primerenca època, va començar a desenvolupar-se la jerarquització politicosocial, afermada posteriorment. Quant a l'agricultura, aquesta era sedentària, tot i que, a causa de la relativa aridesa del sòl en l'Alt Egipte, com a complement es continuaven desenvolupant activitats de pasturatge i caça seminòmada.
  • 3200 BCE

    Predinàstic recent, tardà o protodinàstic

    3200-3050
    Aquesta època coincideix amb les fases més tardanes dels centres de Nagada a l'Alt Egipte (Naqada III, l'última fase d'ocupació) i de Gerzeh a l'Egipte Mitjà (període gerzeà B o tardà). Nekhen o Hieracòmpolis (jaciment d'El-Kab), també al sud, es va erigir com un dels principals centres polítics i els seus reis ostentaven simbòlicament la corona blanca de l'Alt Egipte.
  • 1985 BCE

    Imperi mitjà

    Imperi mitjà
    Els faraons de l'Imperi mitjà van restaurar la prosperitat i estabilitat del país, simulant un ressorgiment de l'art, la literatura, i els projectes de construcció monumental.
  • 1350 BCE

    Imperi nou

    L'Imperi nou marca l'apogeu d'Egipte com a poder internacional amb fronteres assegurades i esteses. Amosis I va fundar la seva primera dinastia i va recol·locar la capital des d'Avaris a Tebes, mentre mantenia l'administració a Memfis.
  • 1300 BCE

    Literatura

    Literatura
    L'escriptura va aparèixer primer associada amb el domini reial en etiquetes per a objectes trobats a les tombes reials. Era primer una professió dels escribes, que treballaven a la institució Per Ankh o la Casa de vida. Més tard comprenia oficines, llibreries (anomenades casa de llibres), laboratoris i observatoris.
  • 653 BCE

    Egipte tardà

    Sense plans permanents de conquesta, els assiris van deixar el control d'Egipte a una sèrie de vassalls, que van ser coneguts com a reis saïtes de la dinastia XXVI d'Egipte. Cap al 653 aC, el rei saïta Psamètic I va ser capaç de fer fora els assiris amb l'ajut de mercenaris grecs, que havia reclutat per formar la primera armada egípcia.
  • 332 BCE

    Dinastia ptolemaica

    Dinastia ptolemaica
    Al 332 aC, Alexandre III de Macedònia (Alexandre Magne) va conquerir Egipte amb una petita resistència dels perses i va ser benvingut pels egipcis com a alliberador. El govern grec establert pels successors d'Alexandre, els ptolemeus, es basava en el model egipci i la nova capital d'Alexandria.
  • 30 BCE

    Dominació romana

    Dominació romana
    Egipte va esdevenir una província de l'Imperi Romà al 30 aC, seguint la derrota de Marc Antoni i la reina ptolemaica Cleòpatra VII per Octavi en la Batalla d'Actium. Els romans es refiaven dels carregaments de cereals d'Egipte, i l'exèrcit romà, sota el control d'un prefecte nomenat per l'emperador, va reprimir revoltes, va fer respectar estrictament la recaptació de pesades taxes, i va prevenir atacs dels bandits, els quals havien esdevingut un problema notori durant el període.