-
150
L'Astronomia a l'antiga Xina
La obra "Calendario de tres ciclos", aparecida hacia el principio de nuestra era y cuyo autor es Liu Hsin, describe la historia de la astronomía china desde el tercer milenio.
l'obra "Calendari de tres cicles", que apareix gairebé al princi de la nostra era, i el seu autor és Liu Hsin, descriu la història de l'astronomia Xinesa des del 3000 a.de C. -
160
L'Astronomia Maia 3000 a.de C.
ELs Maies coneixeren des del tercer mileni a. C. un desenvolupament astrològic molt polifacètic. moltes de llurs observacions han arribat fins els nostres dies (per exemple un eclipsi lunar del 15 de febrer de 3379 a. C.) i coneixien amb gran exactitud les revolucions sinòdiques dels planetes i les dates dels eclipsis. -
160
L'Astronomia a l'antic Egipte
Astronomia a l'antic Egipte. 2500 a. de C. Els egipcis observaren que els estesl donen un gir complet en poc més de 365 diesA més, aquest cicle de 365 dies del Sol concorda amb el de les estacions -
170
L'Astronomia Inca (2000 a. de C.)
Els inques coneixien la revolució sinòdica dels planetes, Van construir un calendari Lunar per a les festes religioses i un de solar per a a l'agricultura. Utilitzaren elements com a pedres al voltant dels pobles per a realitzar astronomia observacional. ELs Chibches coneixien la constel·lació de Orió i reconeixien la relació entre la sortida heliacal de Siri
amb le començament de la temporada de pluges.. -
200
Aristarque de Samos 240 a. de C.
Calculà la distància de la Terra a la Lluna. -
200
Eratòstenes (250 a. de C.)
Va calcular la circumferència terrestre. -
300
Ptolomeu (120 a de C.)
Almagesto (Primer atles d'astronomia) -
301
Lucrrecio (99 a de C.- 55 a. de C)
Representa el cosmos como un conjunto fortuito de átomos que se mueven en el vacío -
Mar 9, 600
Sant Isidor de Sevilla (560-636)
Va escriure un tractat científic anomenat"De rerum natura", apetició del rei Sisebut que regnare a la hispània visigòtica als ans 612 i 621.
Aquest llibre aviat va ser conegut per tota Europa, tractava de sintetitzar el coneixement cintífic del seu temps, i abarcava diferents matèries dipositant un especial interés en l'astronomia. -
Jan 7, 700
Astronomia Omeia
A l'any 700 els Omeies fundaren a Damasc un observatori astronòmic. Al 773 Al-Mansur va manar traduir les obres astronòmiques hindus, els Sddharthas
. -
Mar 9, 1000
Taules Hakenites. Any 1000
Ibn Yunis recopilà les observacions astronòmiques dels darrers 200 anys i va publicar les “Tables Hakenites”, anomenades així en honor a llur protector, Al-Hakin. -
Mar 9, 1000
Compendi d'Almagesto. Any 1000
Avicena o Ibn Sina elaborà el “Compendi de l’Almagesto" i l'assaig sobre la “inutilitat de l’adivinació astrológica”. -
Arqueoastronomia en El megalitsme 4000 a.C
-
EL llibre de reunió dels estels.
Al-Farghani confeccionà “El llibre de reunió dels estels”, un extraordinari catàleg amb mesures molt precises dles estels. -
Al-Hakin. Egipte
Al 995 Al-Hakin va fundar a la ciutat d’El Caire, “la Casa de la Ciència”’ -
Astronomia a l'imperi àrab
Al’any 829 Al-MAmúm vs fundar l’observatori astronòmic de Bagdad, on es desenvoluparen estudis sobre l’obliquitat de l’Elíptica.
