-
Napoleó torna al poder, però ni li dura molt (100 dies), perd a la batalla de Waterloo i és desterrat a la illa de santa elena.
-
va de 1814 - 1815, on les potències absolutistes ( Rússia, Prussià i Àustria) i Gran Bretanya, es junten per tal de que europa torni al antic regim i s'acabin les revolucions liberals.
-
Pactat en el congrés de Viena, es crea el principi de legitimisme, en el que les monarquies es reinstauren per les que hi havien prèviament. Per exemple Luis XVIII ( germà de Luis XVI ) a França.
-
Napoleó es desterrat i les potencies europees es reparteixen el territori d'europa i fan fronteres entre ells.
-
Les potències absolutistes (Prùssia, Rùssia i Austria) i més endevant França, s’uneixen per tal de intervenir a revolucións liberals o nacionals que es produeixin a Europa.
-
Pensment que defensa:
-Llibertat e igualtat entre tot el poble.
-eliminar privilegis
-Un sistema parlamentari: sobirania nacional i separació de poders
-Constitució que limita el poder dels monarques.
-Mercat lliure (el govern no controla el mercat). -Aquesta filosofía politica i social estava recolzada per els intel·lectuals i les classes mitjanes, més endevant les classes populars també (onades dels 30). -
Un principi que va nèixer per les idees ilustrades i les conquistes napoleoniques, ho van fer per interès de juntar al poble fent servir la sobirania nacional, un dels principis del liberalisme. Busquen crear estats propis identificats amb una nacionalitat.
-
La restauració és una situació politica i social en la que degut a la derrota de napoleó, les potències absolutistes aprofiten per tornar a instaurar a europa una ideologia tradicional com la que hi havia al antic règim.
-
-
Després de la tornada de l’absolutisme a europa, la gent que recolzava el liberalisme no es va quedar amb els braços creuats. Van formar unes revoltes liberals amb el propòsit de acabar amb l’absolutisme del congrès de Viena i instaurar un govern liberal amb sobirania nacional.
-
Va afectar fundamentalment a la zona mediterrania (Espanya,Italia, Portugal i Grècia). Tenien com a fi instaurar el liberalisme a les formes de govern. Aquestes revoltes mo van tenir molt d’èxit ja que la santa aliança ho parava en seguida, Grècia si va sortir guanyant, ja que al 1829 va independitzar-se del imperi Turc després de casi una dècada.
-
mort a la illa de santa elena després de 7 anys després de ser desterrat
-
Per problemes d’obesitat, lluis xviii va morir després d’haver estat 10 anys al poder (1814-1824)
-
Després de les onades del 20 on els paísos mediterranis (espanya, itàlia, portugal i grècia) van lluitar per instaurar unes idees libreals, només grècia va ser capaç, intependitzant-se del imperi Turc o també dit imperi otomà.
-
Carles X, un rei molt inflexible, serà el ultim borbó en governar França, degut a revolució del juliol va ficar restriccions, cosa que als burgesos no el hi va agradar i el van fer fora ficant a Lluis Felip d’Orleans al poder, un rei que va permetre introduir una mica el liberalisme al govern pero seguia sent un rei molt conservador.
-
Un cuadro fet per Delacroix on es representa molt bé l’inici de les onades del 30, més especificament a les revoltes del juliol a Paris, on es veu una dona mig nua representant la llibertat del poble françes, i tot el poble radera d’ella.
-
A França surt del poder Carles X i es posat Lluis Felip d’Orleans, que instaura un govern més liberal. Bèlgica s’independitza dels països baixos. Espanya passa d’un règim polític absolutista a un règim liberal, cosa que donara conflicte entre lliberals y absolutistes (guerres carlistes). Polònia, Alemània i Italia no tenen èxit en independitzar-se en aquestes revolucions ja que Àustria, Prùssia i Rùssia no ho permeten
-
Van ser unes revolucions que van passar a Paris, va ser el fet que va donar inici a les onades del 30. Van durar tres dies (27, 28,29 de juliol).
-
Belgica s’indeoenditza dels països baixos.
-
Societat secreta patròica que volia la independència d’Itàlia y la reforma social, seguint els principis de llibertat e igualtat, era dirigida per Mazzini
-
Prùssia volia creixer en aspectes economics e industrials. Per això creen un mercat unificat zollverein però només als estats del nord. Un àrea de lliure comerç per alemanya, algo que es veia necessari per la reunificació d’alemanya.
-
Piemont li declara la guerra a austria per intentar adquirir lombardia i veneto però no ho aconsegueix.
-
Lluis Felip d’Orleans fugeix degut a les insurreccions, es crea una república democràtica que no durarà molt, es fan votacions i el nou govern treu les mesures lliberals, a causa d’això es creen unes insurreccions per part del poble, com a solució entra el nebot de Napoleó Bonaparte, Napoleó III que instaura un règim imperial. De nou es torna a produïr el mateix procés que a la revolució francesa.
-
Italia tenia 7 estats: piemonte-cerdenya, lombardia (austria), tirol, venecia, estats pontificis, dos sicilias, parma, modena i toscana. Durant la unificació d’italia s’aniran juntant poc a poc fins finalment crear una italia unida, l’ultim son els estats pontificis, Roma, al 1870.
-
Hi havia una crisis agrària e industrial, una d’ellas va ser la crisis de la patata. L’acomulació de la perdida de treballs, la fam i el fet que les idees nacionals i liberals cada vegada eren més recolzades per el poble va fer que que es produïssin moltes revoltes i enfrontaments a moltes de les capitals europees, com parís, viena, Roma, budapest, praga, venecia, milan, berlín, entre altres.
-
Victor Manuel II i Cavour començen a fer reformes en la economia i la politica en piemont i fan un pla de unificcació d’italia.
-
Napoleó III firma amb Cavour que França ajudarà al regne de piemont i cerdenya a lluitar contra austria. França es va retira després de que Prùssia l’amaneçés dient que imposaria una intervenció militar al regne de Piemont. Àustria es va quedar amb venecia però va cedir lombardia a Piemont i cerdenya.
-
Finals 1859, principis 1860, els ducats de parma modena i toscana es van unir al regne de piempont i cerdenya, degut a unes guerres. Així es va formar el regnat de la alta italia.
-
Garibaldi va amb barco desde piemont fins a les dues sicilies i les conquereix, va pugant fins que també conquereix nàpols, amb l’ajuda de un exèrcit de 1000 homes.
-
Cavour conquista els estats pontificis, menys roma. Garibaldi i Cavour es troben al centre d’italia, on cavour cedeix a garibaldi tota la seva conquista, així proclamant a garibaldi el Rei del regne d’italia.
-
Comença a governar amb una forma conservadora i autoritària. Li diuen també canciller de ferro, perquè va prometre unir a tota alemanya.
-
Va de 1862, quan el canciller de ferro (otto von bismarck) va començar a governar, fins a la tercera guerra (frança i prùssia) on es proclama imperi d’alemanya.
-
Ocupació dels estats danesos de schleswig i holstein
-
Prùssia guanya a Àustria en una guerra, es crea la confederació d’alemanya del nord, que reunia 23 estats dominats per prùssia, deixant a Àustria i els estats del sud a fora.
-
Austria cedeix al regne d’italia a venecia, a canvi de Tirol, Trentino e istria.
-
Italia conquereix finalment Roma i s’uneix tot el regne d’italia.
-
França lluita contra prùssia, en el que la confederacio alemanya del nord rep l’ajuda dels estats del sud per lluitar contra França. França perd i s’incorporen els estats d’alsàcia i lorena.
-
Es proclama l’imperi alemany, i Guillem I de prùssia es proclamat emperador d’alemanya. Alemanya apareix amb una ideologia molt conservadora
