-
A principis del segle xix, territoris diferents, amb règims polítics contrastats, configuraven l’actual Estat italià.
S'uneixen El Regne del Piemont-Sardenya, els territoris sota domini austríac Parma, la Mòdena i la Toscana , els Estats Pontificis i el Regne de les Dues Sicílies.
Garibaldi va sentir-se atret per les idees radicals de Mazzini i va participar activament en la lluita a favor de la unificació d’Itàlia.Va ser el responsable de l’expedició dels Mil camises roges -
Després de la derrota napoleònica, les potències europees es van reunir per pactar el futur dels estats europeus. Aquesta sèrie de reunions, que es coneixen amb el nom de congrés de Viena (1814-1815).
El congrés es basava en l'equilibri la restauració i amb l'intervencionisme. -
L’any 1820 hi va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia.
-
L’any 1820 un grup de militars encapçalats pel general Riego, que s’havien concentrat a Andalusia amb la finalitat d’anar a reprimir la revolta de les colònies iberoamericanes, va dur a terme un cop d’estat i va instaurar un règim liberal que només va durar tres anys, ja que el rei no va parar de conspirar fins que va restaurar una altra vegada l’absolutisme amb l’ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit reclutat per la Santa Aliança.
-
Un dels fets que més va colpir la societat va ser la lluita que els grecs van mantenir contra els turcs per tal d’obtenir la seva independència. Oprimits pel poder otomà des del segle xv, els grecs van iniciar una revolta . Finalment, després de deu anys de lluites i de la intervenció de països com Rússia, la Gran Bretanya i França, els grecs van aconseguir alliberar-se del poder turc. En el tractat d’Adrianòpolis, l’imperi Otomà va reconèixer la independència de Grècia
-
Els criolls, persones nascudes a Hispanoamèrica però d’origen europeu i que constituïen el nucli dirigent de les colònies, van simpatitzar amb les idees de llibertat, progrés, felicitat, educació... que preconitzaven els il·lustrats europeus. Als centres universitaris i intel·lectuals iberoamericans es van crear nuclis il·lustrats importants. Demanaven la llibertat de comerç i l’obertura del mercat americà. -
La granadina Mariana Pineda (1804-1831) és un exemple de la incipient participació de la dona en la política del segle xix. Educada en un ambient liberal, va participar en accions arriscades a favor de la causa liberal.
La seva vida curta ens mostra una dona que va afrontar dificultats —òrfena, vídua i amb dos fills al seu càrrec i un tercer no reconegut pel pare. L’any 1826 va ser acusada de complot però la van haver d’absoldre. -
obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre. -
El personatge de Marianne és una al·legoria de la República Francesa que s’ha convertit en una icona del país. Aquesta figura femenina apareix per primera vegada durant la Revolució Francesa i representa la mare pàtria protectora dels ciutadans. Marianne porta una gorra frígia, que és el símbol de la llibertat.
-
Considerat el pare de la pàtria iberoamericana. Va estudiar a Europa, on va conèixer les idees de la Il·lustració i del liberalisme. Allà es va proposar encapçalar l’alliberament de les colònies hispanoamericanes. Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible. -
Militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va professar una lleialtat inqüestionable. Responsable de l’alliberament de l’Equador, va rebre l’encàrrec de Bolívar d’alliberar el Perú. L’alliberament del Perú era fonamental per aconseguir la fi del domini espanyol al continent americà.
En la batalla d’Ayacucho (1824), una de les més decisives, Sucre va vèncer l’exèrcit espanyol. També va aconseguir la independència de Bolívia. -
La divisió entre carlins i liberals va desembocar en una guerra civil, la primera guerra Carlina (1833-1840), que va acabar amb victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar per vençuts i tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista. Així hi va haver una segona guerra Carlina (1846- 1849) i una tercera guerra Carlina (1872-1876). Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina.
-
El regnat d’Isabel IIva estar ple de canvis de governs, de constitucions, cops d’estats militars i de tot tipus de tensions. Una sèrie de lleis de desamortització, entre les quals hi havia la de Mendizábal de 1836 i la de Madoz de 1855. Es van anar configurant infraestructures com la xarxa radial de carreteres i la xarxa ferroviària.
-
Impulsat per Samuel Morse el 1835. L'any 1838 va idear un codi de transmissió a base de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar el 1844 i cobria els 60 km que separaven Baltimore de Washington. -
El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Prússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx.
-
El gaèlic, el catolicisme i una cultura autòctona eren els arguments que els irlandesos esgrimien davant la Gran Bretanya en les seves peticions d’autonomia .
Fruit de l’abandó, va tenir lloc la Gran Fam (1845-1849), anys en què molts irlandesos van morir de gana i d’altres es van veure forçats a emigrar .Tot plegat va fer que el nacionalisme irlandès guanyés partidaris i apareguessin líders com Daniel O’Connell (1775-1847) i moviments polítics com la Jove Irlanda. -
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles, va iniciar-se l’any 1848. A diferència de les dues anteriors, les reivindicacions socials i el component nacionalista hi van tenir un pes molt important.
Cal destacar les revolucions de França, la italiana i l’imperi Austríac.
Independentment del triomf , a l’Europa de la segona meitat del segle xix la ideologia liberal havia aconseguit arrelar i els escassos règims absolutistes que quedaven tenien els dies comptats. -
Malgrat el triomf del conservadorisme en el congrés de Viena, la ideologia liberal havia anat arrelant en la societat europea gràcies al protagonisme assolit per la burgesia, que l’havia adoptat com a pròpia. El liberalisme es basa en la llibertat de l’individu, reflectida en la Declaració dels Drets de l’Home, i en la divisió de poders.
-
Tot i que la seva formació intel·lectual i militar es va desenvolupar a Espanya, va unir-se als moviments d’emancipació del seu continent nadiu. Va ser el responsable de l’alliberament de l’Argentina, on se’l considera el pare de la pàtria, i de Xile i el Perú.
A diferència de Bolívar, un cop assolits els objectius d’independència, es va retirar decebut per les disputes contínues i les lluites entre els cabdills militars. -
Lligat al liberalisme, el nacionalisme és un moviment que va anar adquirint una gran força durant el segle xix gràcies a l’impuls del Romanticisme.
En els seus orígens, la burgesia va ser la impulsora principal del moviment nacionalista. Posteriorment, s’hi van afegir altres grups socials. -
experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol al port de Barcelona -
L’imperi Austríac era una amalgama de pobles i nacions. Hi convivien religions tan diferents com la catòlica, l’ortodoxa, la protestant, la musulmana i la jueva; llengües d’origen eslau amb llengües romàniques i germàniques... Alemanys, hongaresos, eslaus, romanesos, italians... integraven l’imperi.
L’arrelament del sentiment nacionalista va ser una de les causes principals de la seva desintegració a principis del segle xx. -
Bismarck donava molta importància a l’exèrcit i, si bé va respectar la constitució democràtica de l’Estat alemany, va governar com un dictador. Guillem I, rei de Prússia des de 1861, va ser el monarca que va encapçalar l’imperi Alemany quan es va aconseguir la unificació l’any 1871. Amb ell va néixer el Segon Reich. -
Un dels maldecaps de l’Europa contemporània han estat les regions d’Alsàcia i Lorena. Històricament lligades a França, són de cultura i llengua alemanyes, motiu pel qual Alemanya se les va annexar el 1871. A finals de 1918, després de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial, van tornar a França, però des del 1940 fins al 1945 Hitler les va annexar al Tercer Reich. Acabada la Segona Guerra Mundial, van passar a França, estat al qual pertanyen avui.
-
L’any 1868, un nou pronunciament militar,encapçalat pels generals Prim i Serrano, va enderrocar la monarquia. Es pretenia accelerar les reformes i avançar en la creació d’un país democràtic. Es van intentar moltes fórmules: des d’una monarquia constitucional sota la dinastia dels Savoia amb la figura d’Amadeu I (1870-1873), que va abdicar per la falta de suport al país, fins a una República. La Primera República no va durar ni un any .
L’any 1874 un nou cop d’estat, el del general Pavía, -
L’any 1874 un nou cop d’estat, el del general Pavía, va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Pavía havia encarregat un govern de concentració al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la República. Alfons XII, després d’un nou cop d’estat —el de Martínez-Campos—, va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou règim: la Restauració. -
patentat per Graham Bell. -
Conegut com “l’home malalt d’Europa”, l’imperi Otomà va entrar en forta decadència. A més dels grecs, els serbis van iniciar la seva lluita d’alliberament que va culminar l’any 1878 amb la independència. Búlgars, albanesos i moldaus són altres nacionalitats europees que lluitaven per deslliurar-se del domini turc.
-
Una de les moltes patents que va enregistrar Thomas Alva Edison. -
A Catalunya, la consciència nacional parteix de la Renaixença, moviment cultural que es proposa la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.Els esdeveniments polítics de l’Espanya del segle xix amb cops d’estat militars i amb un govern central i la formació d’una burgesia industrial a Catalunya, que veia com les seves aspiracions no eren enteses pel govern de l’Estat, van fer que el catalanisme cultural i regionalista derivés cap a un nacionalisme polític que es va acabar al segle xx.
-
Construït pels germans Lumière