-
JOSÉ DE SAN MARTÍN Tot i que la seva formació intel·lectual i militar es va desenvolupar a Espanya, va unir-se als moviments d’emancipació del seu continent nadiu. Va ser el responsable de l’alliberament de l’Argentina, on se’l considera el pare de la pàtria, i de Xile i el Perú. A diferència de Bolívar, un cop assolits els objectius d’independència, es va retirar decebut per les disputes contínues i les lluites entre els cabdills militars.
-
SIMÓN BOLÍVAR Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d’una família criolla de Veneçuela. Va estudiar a Europa, on va conèixer les idees de la Il·lustració i del liberalisme. Allà es va proposar encapçalar l’alliberament de les colònies hispanoamericanes. Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible.
-
ANTONIO JOSÉ DE SUCRE Militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va professar una lleialtat inqüestionable. Responsable de l’alliberament de l’Equador, va rebre l’encàrrec de Bolívar d’alliberar el Perú. L’alliberament del Perú era fonamental per aconseguir la fi del domini espanyol al continent americà. En la batalla d’Ayacucho (1824), una de les més decisives, Sucre va vèncer l’exèrcit espanyol. Va aconseguir la independència de Bolívia.
-
-
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. -
La seva ideologia li va causar problemes amb les autoritats absolutistes. L’any 1826 va ser acusada de complot però la van haver d’absoldre. El 1828 va ajudar a fugir un parent condemnat a mort, però va ser detinguda imputada per haver brodat la inscripció “Llei, llibertat i igualtat” en una bandera. Tot i que aquest fet no es va demostrar, va ser condemnada a mort.
-
Els criolls, persones nascudes a Hispanoamèrica però d’origen europeu i que constituïen el nucli dirigent de les colònies, van simpatitzar amb les idees de l'Ilustracio; llibertat, progrés, felicitat, educació... que preconitzaven els il·lustrats europeus.
Les mesures, però, eren insuficients, i els criolls van reivindicar a la metròpolis una política comercial que donés més llibertat als comerciants americans, petició que no va ser atesa. -
Després de la derrota napoleònica, les potències europees es van reunir per pactar el futur dels estats europeus. Aquesta sèrie de reunions, que es coneixen amb el nom de congrés de Viena -
Hi va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia. -
El retorn de Ferran VII a Espanya havia despertat moltes expectatives entre les persones que havien lluitat contra Napoleó, però tan bon punt va entrar a la Península, el rei va abolir la Constitució de 1812 i va empresonar i perseguir els liberals espanyols.
-
Un dels fets que més va colpir la societat europea de principis del segle xix va ser la lluita que els grecs van mantenir contra els turcs per tal d’obtenir la seva independència.
La repressió turca va provocar nombroses mostres de simpatia envers els grecs. En el tractat d’Adrianòpolis, l’imperi Otomà va reconèixer la independència de Grècia i va permetre la lliure circulació pels estrets del Bòsfor i dels Dardanels, de gran valor estratègic. -
La fotografia, obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre. -
El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat -
La divisió entre carlins i liberals va desembocar en una guerra civil, la primera guerra Carlina (1833-1840), que va acabar amb victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar per vençuts i tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista. -
El regnat d’Isabel II (1833-1868) va estar ple de canvis de governs, de constitucions, cops d’estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d’un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores
-
El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Prússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx. -
El telègraf, impulsat per Samuel Morse el 1835. El 1838 va idear un codi de transmissió a base de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar el 1844 i cobria els 60 km que separaven Baltimore de Washington. -
-
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles, va iniciar-se l’any 1848. A França els revoltats van enderrocar la monarquia i el país es va convertir en una república on els representants s’escollien per sufragi universal masculí. A la península Italiana,van aconseguir imposar-se a la majoria de territoris i van preparar el camí per a l’aparició del nou estat d’Itàlia. A l'Imperi Austriac acaben amb Metternich, el polític amb idees absolutistes.
-
els anglesos van sotmetre els irlandesos a unes condicions molt dures que van empobrir l’illa. Fruit de l’abandó, va tenir lloc la Gran Fam (1845-1849), anys en què molts irlandesos van morir de gana i d’altres es van veure forçats a emigrar —bàsicament als Estats Units. Tot plegat va fer que el nacionalisme irlandès guanyés partidaris i apareguessin líders com Daniel O’Connell (1775-1847) i moviments polítics com la Jove Irlanda. -
El submarí, experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol el 1859 al port de Barcelona. -
Garibaldí va ser l’altre gran protagonista del naixement d’Itàlia. Aquest militar va sentir-se atret per les idees radicals de Mazzini i va participar activament en la lluita a favor de la unificació d’Itàlia. -
Bismarck donava molta importància a l’exèrcit i, si bé va respectar la constitució democràtica de l’Estat alemany, va governar com un dictador. Guillem I, rei de Prússia des de 1861, va ser el monarca que va encapçalar l’imperi Alemany quan es va aconseguir la unificació l’any 1871. Amb ell va néixer el Segon Reich. -
Un dels maldecaps de l’Europa contemporània han estat les regions d’Alsàcia i Lorena. Històricament lligades a França, són de cultura i llengua alemanyes, motiu pel qual Alemanya se les va annexar el 1871. A finals de 1918, després de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial, van tornar a França, però des del 1940 fins al 1945 Hitler les va annexar al Tercer Reich. Acabada la Segona Guerra Mundial, van passar a França, estat al qual pertanyen avui. -
L’any 1874 un nou cop d’estat, el del general Pavía, va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Pavía havia encarregat un govern de concentració al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la República. Alfons XII, després d’un nou cop d’estat —el de Martínez-Campos—, va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou règim: la Restauració. -
La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. Gran part del fracàs de la República s’explica per les diferències entre els partidaris d’un estat centralista i els que pretenien aplicar el model federalista. El federalisme no va ser entes i en molts indrets d’Espanya va desembocar en el cantonalisme, un moviment que pretenia establir una confederació de ciutats independents que lliurement es federarien. -
El telèfon, patentat per Graham Bell. -
El fonògraf, una de les moltes patents que va enregistrar Thomas Alva Edison. -
Conegut com “l’home malalt d’Europa”, l’imperi Otomà va entrar en forta decadència. A més dels grecs, els serbis van iniciar la seva lluita d’alliberament que va culminar l’any 1878 amb la independència. -
A Catalunya, la consciència nacional parteix de la Renaixença, moviment cultural que, influït pel Romanticisme, es proposa la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
Amb continus cops d’estat militars i amb un govern central ancorat en tradicions aristocràtiques i la formació d’una potent burgesia industrial a Catalunya, que veia com les seves aspiracions no eren enteses pel govern de l’Estat. -
El cinematògraf, construït pels germans Lumière. -