-
any 1800
-
Van ser una serie de reunions per pactar el futur dels estats europeus després de Napoleó
-
Malgrat el triomf del conservadorisme en el congrés de Viena, la ideologia liberal havia anat arrelant en la societat europea gràcies al protagonisme assolit per la burgesia, que l’havia adoptat com a pròpia. El liberalisme es basa en la llibertat de l’individu, reflectida en la Declaració dels Drets de l’Home, i en la divisió de poders.
-
va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia. -
El retorn de Ferran VII a Espanya, va abolir la Constitució de 1812, això va ocasionar un cop d'estat pel General Riego de 3 anys, qui volia reprimir les revoltes de les colònies iberoamericanes.
-
Oprimits pel poder otomà, els grecs van iniciar una revolta. Finalment, amb ajuda de França i Gran Bretanya, van aconseguir alliberar-se del poder turc. -
Va participar en accions arriscades a favor de la causa liberal, L’any 1826 va ser acusada de complot però la van haver d’absoldre. -
L’any 1830 va tenir lloc una segona onada de revolucions. Es van iniciar a França amb la caiguda de la monarquia absolutista de Carles X, que va deixar pas a una monarquia de caire liberal encapçalada per Lluís Felip d’Orleans. -
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles, va iniciar-se l’any 1848. A diferència de les dues anteriors, les reivindicacions socials i el component nacionalista hi van tenir un pes molt important.
Cal destacar les revolucions de França, la península italiana i l’imperi Austríac. -
El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Prússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx.
-
Una llengua pròpia —el gaèlic—, una religió diferent —el catolicisme— i una cultura autòctona eren els arguments que els irlandesos esgrimien davant la Gran Bretanya en les seves peticions d’autonomia. A més, els anglesos van sotmetre els irlandesos a unes condicions molt dures que van empobrir l’illa.
-
L’imperi Austríac era una amalgama de pobles i nacions. Hi convivien religions tan diferents com la catòlica, l’ortodoxa, la protestant, la musulmana i la jueva; llengües d’origen eslau amb llengües romàniques i germàniques... Alemanys, hongaresos, eslaus, romanesos, italians... integraven l’imperi.
L’arrelament del sentiment nacionalista va ser una de les causes principals de la seva desintegració a principis del segle xx. -
Conegut com “l’home malalt d’Europa”, l’imperi Otomà va entrar en forta decadència. A més dels grecs, els serbis van iniciar la seva lluita d’alliberament que va culminar l’any 1878 amb la independència.
Búlgars, albanesos i moldaus són altres nacionalitats europees que lluitaven per deslliurar-se del domini turc. -
A Catalunya, la consciència nacional parteix de la Renaixença, moviment cultural que, influït pel Romanticisme, es proposa la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
-
A principis del segle xix, territoris diferents, amb règims polítics contrastats, configuraven l’actual Estat italià.
El Romanticisme va arrelar amb força a la Itàlia fragmentada del segle xix, Garibaldi va ser un gran protagonista del naixement d’Itàlia. Aquest militar va sentir-se atret per les idees radicals de Mazzini i va participar activament en la lluita a favor de la unificació d’Itàlia. -
nacionalisme és un moviment que va anar adquirint una gran força durant el segle xix gràcies a l’impuls del Romanticisme.