-
-
La Guerra dels Set Anys a Europa (1756-1763) va motivar una crisi financera que la Corona va intentar pal·liar recorrent a nous impostos. -
Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té, fet que va provocar l'anomenat "Motí del Té" al port de Boston en 1773. -
En 1774, els representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia i, després de proclamar la Declaració de Drets, es van iniciar els primers moviments d'armes. -
En 1783 se signava la pau de Versalles per la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units, després de la derrota a la batalla de Yorktown. -
Thomas Jefferson, l'artífex ideològic de la revolució, va redactar una declaració on s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi. Va ser la base de la Declaració d'Independència dels Estats Units, signada el 4 de juliol de 1776. -
A partir de 1780, els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. -
En 1787, el nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. En ella s'establia com a forma d'Estat la república federal en la qual els tretze estats tenien àmplia capacitat d'autogovern, s'assegurava la divisió de poders, se li atorgaven a president amplis poders; el poder legislatiu requeia en un Parlament bicameral i una Declaració de Drets, garantia als ciutadans drets i llibertats. -
En 1787, el rei va convocar una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos (revolta dels privilegiats). -
Males collites (1788-1789) que van elevar el preu de el pa i van provocar motins dels grups menys afavorits. -
En aquest ambient, a la primavera de 1789 es van reunir els Estats Generals en Versalles. Als Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, el que donava la majoria als privilegiats (2 vots enfront d'1 del tercer estat). Els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, el que els donava la majoria. -
El 14 de juliol de 1789, davant l'augment del preu de el pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XVI i símbol de l'absolutisme. Comença així la revolució popular. A Lluís XVI no li queda més remei que acceptar les propostes del tercer estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent. -
L'Assemblea Constituent tenia com a objectiu desmuntar l'antic règim i redactar una Constitució. -
Per acabar amb l'Antic Règim, l'agost de 1789 es va aprovar el decret d'abolició dels drets feudals, pel qual es va suprimir el delme i els drets jurisdiccionals dels senyors feudals.
També es va redactar la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, en la qual es garantien la llibertat, la igualtat i la propietat. -
La Constitució de 1791 suposava el triomf dels plantejaments de la burgesia, però va deixar insatisfeta a les masses populars, els sans-cullottes, que buscaven canvis més profunds en la societat i en la propietat. Tampoc el rei i els privilegiats van acceptar aquests canvis, ja que atacaven directament als seus privilegis. -
Al setembre de 1791 es va aprovar la Constitució, un text legislatiu que reconeixia:
-El règim polític era la monarquia parlamentària. Es reconeixia la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans.
-Divisió de poders: el poder legislatiu estava en mans de l'Assemblea Nacional, l'executiu el tenia el rei i el judicial el controlaven els tribunals.
-L'Assemblea seria elegida per sufragi censatari: els votants havien de tenir 25 anys i posseir una determinada renda o propietats. -
Assemblea Legislativa (1791-1792)
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis. -
A poc a poc, Robespierre va anar perdent els seus suports. Quan va intentar una nova sèrie de detencions, es va produir el cop d'Estat de el 9 de Termidor (juliol de 1794), després del que va ser jutjat i executat. -
Lluís XVI va fugir de París per unir-se als austríacs,va ser detingut a Varennes. Espantats perquè la Revolució podria estendre als seus països, Àustria i Prússia van declarar la guerra a França en 1792. L'avanç de les tropes europees va ser imparable i van arribar prop de París. La resposta popular va ser l'assalt al Palau de les Tulleries,residència dels reis. El monarca va ser destituït per l'Assemblea i es va proclamar la República, entrant la revolució en la seva fase més radical i popular. -
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà (Convenció Nacional). La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció, i el 21 de gener de 1793 va ser executat a la guillotina. -
-Els Girondinos: representants de l'alta burgesia, dirigits per Brissot. Eren els més moderats. Acceptaven la monarquia com a forma de govern. Constituïen la dreta revolucionària.
-Els Jacobins: representants de la burgesia mitjana, dirigits per Robespierre. Eren els més radicals. Estaven recolzats pels sans-culottes i la comuna de París. -
Al juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder (dictadura del "Terror"). Els girondins van ser perseguits i molts d'ells executats. -
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins,la Revolució es va endinsar en una fase moderada.En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. A més es va assajar la fórmula del Directori,així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres.Un militar de prestigi,Napoleó Bonaparte va donar un cop d'Estat el 18 de novembre de 1799,recolzat per l'alta burgesia,per posar fi a el sistema. -
- En 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800.
- Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals.
- En 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici causa del poder assolit.
-
Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador. -
Napoleó va promulgar un nou Codi Civil (1804) que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada. -
Napoleó va envair Espanya en 1808. Les dificultats que va trobar a Espanya (Guerra de la Independència), el fracàs de la campanya de Rússia, van fer fracassar les seves pretensions imperials. Després de ser vençut Leipzig (1813) va ser desterrat a l'illa d'Elba (1814).
Va tornar a el poder durant cent dies (Imperi dels Cent Dies). Després de ser derrotat a Waterloo (1815), va ser desterrat a l'illa de Santa Elena (a l'Atlàntic) on va morir en 1821. -
Durant l'època de la Restauració van tornar al poder els monarques de l'Antic Règim, els que van actuar com si la Revolució francesa mai hagués passat. -
El Congrés de Viena va ser convocat en 1814 amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa, després de la revolució, i per garantir una pau duradora que evités noves onades revolucionàries. -
Bèlgica havia estat unida a Holanda en 1815. L'expansió de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució i Bèlgica va proclamar la seva independència dels Països Baixos.
Entre 1808 i 1826 les colònies espanyoles d'Amèrica continental es van rebel·lar contra la metròpoli, i es van declarar independents. -
Bèlgica va aconseguir independitzar-se dels Països Baixos (Holanda) a la qual havia estat unida en 1815 com "estat tap". Va formar un nou estat basat en una monarquia constitucional representada per Leopold I.
En altres països els moviments van fracassar, com va ser el cas d'Alemanya, Itàlia i Polònia. -
L'ordre de la Restauració va durar poc. El liberalisme s'havia afermat com a ideologia de la burgesia, i resultava inevitable que, aquest grup social que tenia el poder econòmic, acabés obtenint el poder polític. Això va succeir amb les revolucions de 1820, 1830 i 1848. -
L'onada revolucionària que va recórrer Europa en 1820 va afectar fonamentalment a Espanya, Nàpols i Grècia.
El moviment es va iniciar a Espanya, on en 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812 ( "La Pepa"). El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme. -
Grècia formava part de l'Imperi otomà o turc des de feia segles. En 1821 es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que al no ser reconeguda pels turcs, va provocar l'inici d'una cruel guerra. En 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega en 1829. -
A Grècia la revolució, que perseguia la independència respecte a l'Imperi Turc, va ser recolzada per Gran Bretanya i França. Després d'una llarga guerra que va concloure en 1829, Turquia va reconèixer la independència del nou Estat. -
En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya) amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers.
L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Després de les revoltes de 1830 es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari (moderat) amb sufragi censatari. -
Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. Prússia va prendre la iniciativa primer i en 1834 va potenciar una unió duanera (Zollverein) que agrupava a gran part dels Estats alemanys. -
El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, i perquè a més de el liberalisme i de nacionalisme, va tenir també un component de revolució social i obrera.
Després de l'aprovació de la Constitució de 1848 va ser nomenat president Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó, qui en 1852 es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III, donant a el trast amb la major part de les reivindicacions revolucionàries i inaugurant el Segon Imperi francès. -
Itàlia estava dividida en vuit Estats (Llombardia i Vèneto ocupats per Àustria). Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia.
El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia (Regne de les Dues Sicilias). -
En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat. En 1864 va declarar la guerra a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França. -
La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia. El 1871 es va produir la proclamació de la II Imperi alemany i de Guillem I com kàiser (emperador).