-
A la primera etapa de la Revolució, la burgesia moderada va intentar arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. D'aquesta manera, l'Assemblea Nacional Constituent* va abolir els pilars de l'Antic Règim.
-
La traïció del rei i la invasió militar van provocar la revolta de les classes populars (sans-culottes). El 10 d'agost de 1792 es va produir l'assalt al palau reial de les Tulleries, es va empresonar la família reial i es va proclamar la república (setembre del 1792). Amb això s'iniciava la fase radical de la Revolució.
-
La república va quedar en mans dels girondins, representants del sector més moderat de la burgesia. La nova assemblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí (dret a vot independentment de la riquesa).
-
El juny del 1793, els jacobins, el sector més radical de la burgesia, van fer seves les demandes dels sectors populars, van aconseguir el poder i la Revolució va entrar en la seva fase més extrema. Es va promulgar una nova Constitució que reconeixia la sobirania popular (sufragi universal masculí) i el dret a la igualtat social. L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va atorgar el poder a Robespierre, un dirigent jacobí.
-
La burgesia moderada va tornar a prendre el control de la Revolució, que va entrar en la seva tercera i última fase. Es van anul·lar les lleis jacobines i es va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror. La Constitució de 1795 va atorgar el poder executiu a un govern col·legiat (Directori) i va restablir el sufragi censatari.