-
Estats Generals
Els privilegiats es neguen a pagar impostos tot i la crisi econòmica.
El Rei convoca estats generals al palau de Versalles:
Estan representats els 3 estats, noblesa, clergat i el poble.
No es posen d'acord i el 3r estat surt de Versalles i es posa a la Sala del joc de la pilota.
Jurament del joc de la pilota: Formen l'assemblea nacional.
S'inicia el terror, fins a 1791 per la persecució i matança dels nobles.
Conviuen els dos poders, assemblea nacional i monarquia. -
Declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà
-
La fugida del Rei
Àustria va declarar la guerra a França i el rei va fugir, però fou detingut a Varennes. Tot i així l'exèrcit austríac va envair França i va arribar a les portes de París (setembre de 1792). -
Constitució de França
1a constitució de França. L'estat es torna una monarquia parlamentària -
Period: to
Convenció Nacional
Es governa la convenció nacional amb dos partits:
Girondins: Burgesos i moderats.
Jacobins: Baixa burgesia i radicals.
El Rei estableix pactes d'amagats amb els nobles per acabar amb la convenció. El traslladen de Versalles a les Tulleries. -
Period: to
Convenció girondina
Van jutjar a Lluís XVI i a Maria Antonieta d'alta traïció i van ser guillotinats. Aquest fet va fer que les potències absolutistes europees formessin una coalició per anar contra França i dintre del país va haver-hi nombroses revoltes contrarevolucionàries dels antics privilegiats. -
Period: to
Convenció jacobina
Promulguen una nova Constitució que reconeix la sobirania popular i dret a la igualtat social. El poder executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va atorgar el poder a Robespierre, un dirigent jacobí. Per fer front a la invasió austríaca es va organitzar una lleva massiva, que obligava a tots els ciutadans a unir-se a l'exèrcit, i per posar fi als conspiradors es va impulsar la política del Terror amb la Llei de sospitosos (entre 19.000 i 40.000 morts, guillotinats). -
Period: to
Republica conservadora
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada arriba al poder i torna a implantar el liberalisme moderat. Una nova Constitució, l'any 1795, atorga el poder executiu a un govern col·legiat (Directori) i restableix el sufragi censatari. Va ser un període de molta inestabilitat. L'any 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, protagonitzarà un cop d'Estat que posarà fi al Directori.