-
Causes de la rebolució
El tercer estat rebutjava un sistema que el marginava. Els pagesos no eren propietaris de les terres que treballaven. Descontentament dels estaments baixos. La burgesia es sentia marginada socialment. La Hisenda havia fet fallida (crisis econòmica). Crisis de subsistencia (mobilització de pagesia). Difusió de les idees liberals (Ilustracions) -
La convocatòria d'estats generals
Es va tractar d'una assemblea general extraordinària composta de representants de tots els segments de la societat francesa (excepte els més pobres) repartits en tres estaments: el clergat o Primer Estat, la noblesa o Segon Estat, i el poble pla o Tercer Estat. La independència que van demostrar els diputats del Tercer Estat pel que fa als dos primers estaments i a la Corona, va marcar el veritable inici de la Revolució francesa. -
Period: to
La Revolució Francesa. L'Etapa Liberal Burgesa
-
Period: to
L'assamblea nacional constituient
L'Assemblea Nacional era pressionada perquè es dissolgués, a causa que no estava d'acord amb el despotisme de la monarquia absolutista i es volia abolir els impostos i privilegis de la classes privilegiades. La monarquia en aquest moment reprimia una insubordinació que qüestionava l'ordre establert, de manera que el poble de París va respondre amb l'Assalt a la Bastilla. Després d'aquest fet les revoltes es van estendre ràpidament per tot el territori francès. -
Period: to
La monarquia constitucionals
El 3 de setembre de 1791, a jurar la Constitució, Lluís XVI fa passar a França de monarquia absolutista a monarquia constitucional.
Com símbols nacionals es va escollir l'escarapela tricolor i la bandera tricolor (l'actual s'originaria més tard, en invertir els colors). Aquests símbols es van originar per la unió dels colors de la bandera de París (blau i vermell) i el de la monarquia (blanc). -
La Convenció Nacional proclama la República
L'Assemblea Nacional va declarar la guerra a Àustria (derrota francesa).
Els sans-culottes van assaltar el palau de les Tulleries i van detenir el monarca Lluís XVI.
Una nova assemblea constituent (Convenció Nacional) elegida per sufragi universal va fer l'abolició de la monarquia i la proclamació de la República -
Period: to
La Radicalització. L'Etapa Republicana
-
Period: to
La república girondina
El grup dels girondins va obtenir la majoria en la Convenció, consideraven que la Revolució hqabía acabat.
Els girondins volien castigar el rei Lluís XVI i el van enviar a la guillotina i mesos després la seva dona Maria Antonieta.
Els jacobins volien jutjar, condemnar i ajusticiar al rei però la pressió popular va fer que Lluís XVI fos guillotinat
Àustria, Prússia, Gran Bretanya, Espanya i Holanda estaven en contra de França -
Period: to
La república jacobina
Constitució de 1793: sobirania popular i sufragi universal masculí directe, eliminació dels drets feudals i dret a l'existència.
Danton, Marat, Robespierre i Hébert juntament amb els seus radicals van assaltar la Convenció, detenieron als principals girondins i els van executar -
El comitè de salut pùblica: el terror
Va ser una institució de govern francesa creada entre el 5 i el 6 d'abril de 1793 per als membres de la Convenció revolucionària francesa Maximilien Robespierre (diputat jacobí) i Georges-Jacques Danton. El Comitè de Salvació Pública va intentar crear una nova França ideal, fent taula rasa dels principis tradicionals i construint des de zero una ideologia fanàtica sobre els conceptes d'humanitarisme, idealisme social, laïcisme i amor patriòtic. -
Period: to
La república burgesa moderada
La Convenció va passar a ser controlada pels sectors burgesos més moderats. Es van prohibir els clubs jacobins i es va restablir el sufragi censatari.
Cop d'Estat de Napoléon -
Period: to
República Burgesa i Bonaparte
-
Napoleó: del consolat a l'imperi
El Consolat estava format per tres cònsols. Una nova Constitució (1799) va afirmar el poder personal de Napoleó com a primer cònsol. En 1802 es va proclamar emperador -
El domini d'Europa
Gran Imperi Napoleònic (1812)
Fi de l'imperi Napoleònic (1813): derrotes a Rússia i Espanya, Batalla de Leipzig, Naopoleón és portat a l'illa d'Elba; retorn de Napoleó, batalla de Waterloo