-
Period: to
La Revolució Francesa
-
Estats Generals
Van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789: Estats Generals de 1789. -
Jurament del Joc de Pilota
És un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
Assalt a la Bastilia
Es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la revolució francesa. -
Abolició i Declaració dels Drets del home i els ciutadans
Van crear una constitució, que va ser aprobada al 1791, que establia:
- La Monarquia Parlamentaria,el rei governa limitat pel Parlament
- Soberania Nacional
- La Divisió dels poders (judicial / legislatiu / executiu)
- El Rei tenia capacitat de veto (Prohibir o Eliminar)
- Sufragi Censatori, només podien votar els homes de més de 25 anys, i posen una renda determinada. -
Fuga de Varennes
Fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Inici de la Convenció Nacional
Els Sans-Culottes van donar suport a Girondins i Jacobins (partits polítics) per fer un cop d'estat.
Van destituir l'Assamblea i van crear la Convenció Nacional. -
Robespierre governa
Darrere la traició de Lluís XVI, el van executar a la guillotina.
Robespierre comença a governar i va fer de tot per la democràcia social, però va matar a tots que s'oposesin. Va instaurar la democràcia social i un govern autoritari que va aplicar el terror amb la llei de sospitosos. -
Reformes socials de Robespierre
A més d'un rèdim de terror, va establir un conjunt de reformes socials:
- Repartiment de terres entre els camperols.
- Establiment d'un preu màxim pels productes bàsics.
- Càstings als especuladors.
- Educació obligatória i gratuita.
- Nou calendari.
- Nova religió (raó) -
Execució de Robespierre
Tot i les mesures que va crear Robespierre, el mes de Juliol de 1794 la buurguesia moderada va fer un cop d'estat i va detenir i matar a Robespierre que no va tenir el suport popular. Poc abans de morir Robespierre va intentar suicidarse amb un tir però va fallar i es va donar a la mandíbula. -
Execució a Lluís XVI
Per la traïció que fa, decideixen executar al rei, però ho ha uns problemes:
- Si el maten hi haurà una guerra contra els austríacs.
- Si no el maten el poble s'enfadarà.
Després de crear la convenció nacional prenen dos decisions:
1- Abolir la monarquia i executar el rei.
2- Proclamar la república.
Després d'això es posen en guerra amb els països absolutistes. Els Jacobins amb els Sans-Culottes fan un cop d'estat i posen a Robespierre a governar
