-
George III va aprovar la llei del te, que permitia a la Companyia Britànica de les Índies Orientals vendre el seu te a les 13 colònies d'Amèrica del Nord sense pagar impostos i per tant tenía mes privilegis en el comerç britànic.
-
Los hijos de la libertad (una organizació de patriotes americans que van sorgir en les 13 colònies britàniques d'Amèrica del Nord que s'encarregaven de protegir els drets dels colons i manifestar-se contra els abusos del govern britànic) es van pronunciar en contra de la llei del te i van planificar el Boston tea party. Quan la Companyia va descarregar te a Boston, alguna habitants de la ciutat es van disfressar d'Indis Mohawk i van llençar el carregament a l'aigua.
-
Aquestes lleis van ser pensades per castigar also colons de Massachusetts per llençar carregament de te al port de Boston.
-
Era una assemblea formada per delegats de les colonies nord americanes per discutir la selva resposta contra les lleis intolerables.
-
Va començar a l'any 1775 com una revolució de les 13 colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya i va acabar l'any 1783 en una guerra mundial entre diferents potències europees pel fet de l'injust tracte que Gran Bretanya infligia als colons.
-
Aquesta assemblea de les 13 colònies nord americanes va servir com a govern provisional dels Estats Units durant la major part de la guerra d'independència. I es la que va firmar la declaració d'independència el 4 de juliol del 1776.
-
Les 13 colònies americanes van firmar la declaració d'independència i van anunciar al món la creació d'una nova república i es van disposar a defendre-la amb l'exèrcit de George III, un dels millors exèrcits de l'epoca.
-
Després de varies batalles, l'imperi britànic va firmar la pau i va reconèixer la independència dels Estats Units.
-
-
Els Estats generals eren una assemblea on es reunien els diputats de la noblesa, del clergat del poble.
-
L'estat es trobava en una situació on l'economia no era gaire estable pels gastos militars i les dolentes collites i això feia que el poble passes gana mentres els luxes del rei i de la noblesa seguien con si no passes res.
-
La mentalitat ilustrada i em descontent social van fer que esclates la revolució.
-
En les eleccions de 1789, George Washington va ser elegit el primer president dels Estats Units. John Adams va acabar sent el segon president i Thomas Jefferson el tercer (que tots eren 3 dels 4 pares fundadors dels Estats Units).
-
Circulava el rumor de que el rei estava formant les seves tropes i els periodistes, amb Marat al capdavant, van animar a que la gent reacciones.
-
Com que el rei Lluís XVI va manar de tancar els Estats generals i va prohibir l'entrada als representants del tercer estat, els diputats del tercer estat van decidir crear l'assemblea nacional en la Sala de juego de pelota a Versalles per així ser els representants del poble de Franca i van prometre estar units fins a donar una constitució a Franca.
-
El rei va acabar cedint i va convidar a la noblesa i al clergat que s'unissin a la nova assemblea nacional, anomenada assemblea constituent. Aquesta assemblea, entre altres tasques, s'encarregaria de l'aprovació de la Declaració dels drets de l'home i del ciutada, l'eliminacio del feudalisme, l'aprovació dels béns de l'esglèsia, la constitució civil del clergat, la llibertat de premsa i la redacció d'una constitució.
-
La Bastilla era un símbol representatiu del despotisme i la monarquia absoluta francesa, per la qual cosa, aquest assalt va significar l'inici del triomf del republicanisme sobre aquesta monarquia.
-
La gent va marxar a Versalles, van acampar, es van organizar revoltes a les afores del Palau i fins i tot un grup de dones va entrar al Palau i van decapitar a membres de la guàrdia real. També van exigir al rei que es trasllades de Versalles a París, i així ho va fer, es va traslladar al Palau de les Tulleries. Era una manera de tenir-lo mes controlat i poder sotmetre'l a voluntat popular.
-
El rei i la reina es van disfressar de criats i es van escapar per la nit amb l'idea d'arribar a la frontera més propera i demanar ajuda a un exèrcit estranger per aconseguir un altre cop el poder. Però quan estaven a punt d'arribar a la frontera d'Àustria, els van descobrir i capturar.
-
L'assemblea constituent es va traslladar també a París i van aconseguir aprovar la constitució. La constitució estableix que la sobirania recau en la nació i ja no en el rei, i al rei no li queda un altre que acceptar aquesta constitució.
-
Joseph-Ignace Guillotin va proposar aquest invent l'any 1789 per a que les persones condemnades a mort fossin executades sense sofriment ni discriminació de clase, pero va ser adoptada com a mitjà de suplici l'any 1792.
-
Van crear un nou calendari, on l'any 1792 va ser l'any 1 de la seva nova era. També van canviar els noms dels mesos: Floreal, Brumario, Germinal. Es van llevar la semana amb la finalitat de suprimir les connotacions religiosas del diumenge. I cada mes es dividia en tres periodes de 10 dies.
-
Amb els reis presos i per por a un atac imminent, l'assemblea s'anticipa i declara la guerra a Àustria, el país de la família de Maria Anotnietta. En poc temps, Prússia s'uneix a Àustria.
-
Les masses van assaltar el Palau de les Tulleries, i l'assemblea legislativa va prendre les funcions que tenia el rei, i va acabar convocant eleccions amb l'objectiu de configurar per votació universal un nou parlament que rebria el nom de Convenció nacional.
-
El nou parlament va destituir a Lluís XVI, posant fi a la monarquia francesa i van proclamar la república
-
-
Es va obrir un judici al rei per traïció que finalment va ser consemnat a mort i el 21 de gener del 1793 va ser executat a la guillotina.
-
La convenció nacional va redactar una nova constitució
-
Es va promulgar la nova constitució de l'any 1793 que s'havia elaborat i aprovat. La convenció els mesos anteriors, es tractava d'una constitució molt diferent a la de 1793 i tornaba una mica a la constitució monàrquica de l'any 1791. Les dues novetats principals eren que el poder legislativo estava format per 2 càmeres (seguint el model britànic) i l'executiu estava integrat per cinc persones que formaven el Directori.